El tripartit va invertir més que el sobiranisme en la Catalunya buidada, però ¿són comparables els dos períodes?

És igual com s’analitzi –en termes absoluts o relatius– perquè el resultat amb prou feines varia. Els governs del tripartit van invertir molt més en les comarques despoblades de Catalunya que els seus successors convergents i independentistes. De fet, van invertir molt més en tot el territori, independentment de les seves perspectives demogràfiques. Durant els vuit anys de mandat de Maragall i Montilla (2003-2010) la inversió mitjana anual per habitant va ascendir a 625 euros, davant els 215 euros invertits durant les etapes de Mas, Puigdemont i Torra (2010-2020). Els números extrets de l’anàlisi pressupostària d’EL PERIÓDICO també revelen una sensibilitat més gran dels primers cap al reequilibri territorial, ja que 11 de les 16 comarques que perden població van rebre més inversió que la mitjana catalana amb el tripartit, davant les nou que ho van fer amb els governs que van pilotar el procés. La pregunta que es pot formular és si els dos períodes són comparables, ja que el context econòmic va canviar amb els anys. El gran punt d’inflexió va ser la crisi financera del 2008, de la qual no començaria a recuperar-se l’economia espanyola fins al 2014. I entremig va arribar una de les seves conseqüències col·laterals que va alterar la flexibilitat fiscal de l’Estat i les comunitats autònomes per gestionar els seus comptes. El 2012 es va aprovar la llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera a instàncies de Brussel·les, una llei que va imposar estrictes terminis a les autonomies per reduir el seu endeutament i arreglar els desajustos de la crisi. «Fins al 2009 la inversió de la Generalitat va créixer moltíssim, afavorida per un marc normatiu on el control del dèficit i el deute era menys estricte que ara», asseguren fonts de la Conselleria d’Economia. «Paral·lelament, fins al 2010 es va utilitzar molt el pagament diferit per finançar la inversió. Això va permetre que es fes molta obra amb poc impacte pressupostari immediat, tot i que va acabar pagant-se després», afegeixen aquestes mateixes fonts. La crisi va tenir el seu any més negre el 2009, amb Montilla encara en el poder. És allà quan comencen a caure els ingressos de la Generalitat, tot i que la despesa no es va reduir fins al 2011, ja amb Mas al poder. Retallades i austeritat El successor de Jordi Pujol es va entregar amb zel a les mesures d’austeritat, amb les retallades socials més grans a tot Espanya, que van deixar particularment esguerrada la sanitat catalana. També es va desplomar la inversió directa en el territori, que va passar dels 3.539 milions en l’últim any de Montilla (2010) als 1.654 milions en el segon exercici de Mas (2012). Aquesta última quantitat no tornaria a superar-se fins als pressupostos del 2022. «La inversió va ser el concepte que més es va veure afectat arran de la caiguda d’ingressos», asseguren fonts d’Economia. Els seus predecessors al capdavant del departament durant l’etapa del tripartit admeten que és normal que es redueixi la inversió en èpoques de recessió, però recorden que amb ells es va mantenir bastant elevada malgrat que van haver de lidiar amb el període de caigudes més abruptes del PIB (2008 i 2009). «Ho dic perquè amb el Govern posterior semblava que la recessió hagués començat amb ells, quan a nosaltres també ens va agafar i a sobre ens va agafar per sorpresa. Tot i així, vam mirar de mantenir nivells d’inversió importants», assegura Antoni Castells, catedràtic d’Hisenda Pública i conseller d’Economia durant els dos mandats del tripartit. Castells sosté que en aquelles dues legislatures, que van començar amb el ‘boom’ del maó i es van tancar amb l’hecatombe de la seva punxada, es va invertir tant al territori perquè el Govern «considerava que era molt important mantenir altes xifres d’inversió pública i va tenir a més una orientació territorialista que va donar molta importància al territori». Inclosa la Catalunya despoblada. Una comarca com la Terra Alta, amb menys de 13.000 habitants el 2010, va arribar a rebre aquell any 70 milions d’euros, davant els menys de 2 milions que li assignen els primers pressupostos amb Pere Aragonès en el poder. «Nosaltres vam intentar, i vam aconseguir, dotar les regions despoblades de les infraestructures precises perquè poguessin atraure activitat econòmica. Si el problema eren les comunicacions, vam construir carreteres; si era l’aigua, depuradores de residus o projectes de regadiu», afirma Castells. El que no va aconseguir el seu govern va ser reduir significativament el dèficit, malgrat que les retallades van començar amb Montilla. El dèficit no va començar a reconduir-se fins al 2012, producte de la tisora de Mas. Per tant, està clar que el tripartit va invertir molt més en la Catalunya buidada, la qüestió és sí ho va fer perquè es va prendre més seriosament la necessitat de reequilibrar el territori o perquè va governar sota un context econòmic més favorable. La recuperació aporta alguna pista. Entre el 2015 i el 2019 l’economia catalana va tornar a créixer amb vigor, amb nivells lleugerament per sobre de l’espanyola. La reactivació econòmica es va reflectir en els ingressos, que van superar finalment el 2017 els nivells anteriors a la crisi. Però la baixíssima inversió en el territori no es va recuperar fins als pressupostos del 2020, aprovats un mes després del primer confinament de la pandèmia, i no van arribar a reflectir les estretors que havien de venir.

El tripartit va invertir més que el sobiranisme en la Catalunya buidada, però ¿són comparables els dos períodes?

¿Per què el tripartit va invertir més que el sobiranisme en la Catalunya buidada?

Onze comarques despoblades van rebre més inversió que la mitjana amb el tripartit, davant les nou que ho van fer amb els seus successors convergents i independentistes

La inversió anual per habitant amb Maragall i Montilla va triplicar a tot Catalunya l’executada amb Mas, Puigdemont i Torra

El més llegit