La meitat de la Catalunya despoblada està infrafinançada per la Generalitat

No tot s’arregla amb diners, però unes quantes coses sí. Particularment on més escasseja. I en el procel·lós món de les finances municipals, els ajuntaments més pobres solen ser aquells on menys gent viu, els que tenen amb mínima capacitat per recaptar impostos. Tributs com el d’activitats econòmiques, un mal acudit on no hi ha serveis i comptades empreses; el de circulació, insignificant als nuclis que s’apaguen; o l’IBI a la vivenda, lligat al valor cadastral de la propietat, també on s’ha enfonsat. Per això els municipis despoblats recapten generalment per l’IBI no res, justament el contrari que passa a les ciutats. Aquestes butxaques foradades obliguen els municipis diminuts en població, però gegants en territori –500 pobles catalans de menys de 2.000 habitants administren més del 60% de la superfície de Catalunya– a dependre extraordinàriament de les subvencions i la inversió pública. Tant de la Generalitat com de l’Estat. Especialment per emprendre projectes que els podrien donar una nova vida en forma d’ocupació, accessos o connexió al món global, el primer pas per trencar el cercle viciós de la despoblació. I en aquest sentit, les queixes recurrents dels alcaldes i les entitats socials que s’han atipat de veure com el seu món desapareix davant la passivitat de les administracions semblen justificades. Una anàlisi feta per EL PERIÓDICO de les inversions directes de la Generalitat a les comarques catalanes, reflectides en els seus pressupostos, confirma algunes de les sospites del món rural. Gairebé la meitat de les comarques que han perdut població en l’última dècada estan infrafinançades. O el que és el mateix, 7 de les 16 comarques castigades pel declivi demogràfic van rebre menys inversió per habitant que la mitjana catalana entre el 2011 i el 2020. La que pitjor parada surt és la Conca de Barberà, on el Govern només ha invertit 64 euros per càpita pels 215 de mitjana a tot el territori. La segueixen el Montsià (71 euros), la Segarra (80), el Berguedà (111), el Priorat (130), el Bages (139) i el Baix Ebre (214). Com a període d’anàlisi s’han escollit els últims deu exercicis pressupostaris ja liquidats (2011-2020). És a dir, els que reflecteixen la inversió real executada sobre el territori, en lloc de la pressupostada. S’obren amb els dos mandats d’Artur Mas i es tanquen amb les tumultuoses presidències de Carles Puigdemont i Quim Torra. Un període que ajuda a comprendre la resposta que han donat a la despoblació els governs independentistes, tan proclius a enaltir en la seva narrativa la Catalunya interior, aclaparadorament dominada pels partits sobiranistes. Falta una estratègia contra la despoblació «Amb això ja està tot dit», assegura Jaume Gilabert en resposta a les conclusions d’EL PERIÓDICO. Gilabert és el coordinador d’Eines de Repoblament Rural, un grup de pressió constituït per més de 500 alcaldes catalans per lluitar contra la despoblació. «El problema és que la variable del despoblament amb prou feines es té en compte i, tot i que s’està fent alguna cosa, és tan insignificant que dona per ben poc. No hi ha una visió estratègica per invertir en aquestes comarques», afegeix el també alcalde de Montgai i expresident de la Diputació de Lleida. «Si alguna cosa demostren els Pressupostos és que no s’està apostant seriosament pel reequilibri territorial i l’equitat de tots els ciutadans». En el període analitzat s’observa cert propòsit d’esmena. Perden habitants 8 de les 10 comarques amb més inversió, però aquesta aparent estratègia per revertir el seu buidatge fa aigües al comprovar com unes 7 comarques despoblades més estan crònicament infrafinançades, incloses les dues amb menys renda per càpita de Catalunya: el Priorat i el Montsià. «La despoblació s’ha d’abordar mitjançant la col·laboració publicoprivada. Però està clar que, si la iniciativa privada no fa el primer pas, l’han de fer les administracions. Per si sols els municipis no poden revertir el curs», diu Mercè Castillo, professora de la Universitat de Lleida i experta en finances municipals. El nivell de frustració va per barris i s’ha diluït en els últims Pressupostos, els més alts de la història de Catalunya, sobretot per la injecció dels fons de recuperació europeus. Contemplen un augment de la inversió directa respecte del 2020 en 34 de les 42 comarques. Per habitant guanya l’Alta Ribagorça, la sisena que més població perd. «Sense la inversió de la Generalitat tindríem un forat important, però també és veritat que som molt poquets i que aquest any coincideixen un parell d’inversions grans», diu l’alcalde de Pont de Suert, la capital comarcal, José Antonio Troguet (JuntsxCat). El gruix dels 16 milions d’euros pressupostats per aquesta comarca pirinenca es destinaran a construir el seu arxiu comarcal, mantenir l’estació d’esquí de Boi Taüll i aixecar una nova xarxa elèctrica per prevenir apagades. Unes altres velles ambicions s’hauran d’esperar. Des del potencial per desenvolupar el cultiu del pomer, a l’explotació lúdica d’algun dels seus embassaments i la millora dels accessos per carretera que, en aquest cas, hauria d’emprendre l’Estat a través de Foment. Inconsistència del discurs independentista Gairebé a l’altre punta hi ha la Terra Alta, la comarca que més població va perdre la dècada passada –per sobre del 10%– i la que més inversió ha vist evaporar-se al comparar la seva dotació del 2022 amb la del 2010, l’últim exercici del tripartit presidit pel socialista Montilla. Ha caigut un 97%; un 42% si es compara amb el 2020. «El discurs independentista incideix molt a recolzar al món rural, però a l’hora de plasmar-ho, no en posen ni cinc. Diuen unes coses i en fan unes altres, és el que fa més mal», afirma el diputat i alcalde socialista de Batea, Joaquim Paladella. Els menys de dos milions d’euros que rebrà la seva comarca aniran en gran manera a mantenir les carreteres i construir una residència de gent gran. No hi ha ni cinc per al projecte de regadiu que porten anys reclamant. «Als pobles els arregles una carretera i la gent es conforma. Com ja passava amb Pujol, la Generalitat es gasta el mínim possible en infraestructures i projectes que puguin crear riquesa. Aquests diners se’n van a les ciutats i així no es pot frenar la despoblació», afegeix Paladella. El seu col·lega de Montblanc, la capital de la Conca de Barberà, la comarca buidada que menys inversió ha rebut durant la dècada analitzada, reparteix les culpes entre les diferents administracions. «No només passa amb la Generalitat, és el mateix amb el Govern de l’Estat. Miri quant inverteix en l’Espanya Buidada. El maltractament a les zones despoblades està compartit», diu Josep Andreu, antic militant d’Esquerra i ara de Junts. A la seva comarca aquest any li ha tocat la loteria. No només ha rebut la inversió més gran de l’Estat a Catalunya, segons l’alcalde, sinó que la Generalitat finançarà part d’un polígon logístic per a Bon Preu a través de l’empresa pública Cimalsa. «No hi ha dubte que la despoblació està relacionada amb la falta d’inversió. ¿Per què no s’aixequen polígons similars a totes les zones despoblades per atraure la indústria?», es pregunta Andreu. «Aquest és un tema complex, però s’ho han de prendre seriosament d’una vegada perquè aquí tothom parla, però ningú fa res». Nota metodològica

La meitat de la Catalunya despoblada està infrafinançada per la Generalitat

Durant la passada dècada 7 de les 16 comarques que perden població van rebre menys inversió per habitant que la mitjana catalana

Els alcaldes contra la despoblació lamenten la falta d’una estratègia per reequilibrar el territori i aconseguir l’equitat entre els ciutadans

El més llegit