El Govern ultima el format dels nous ertos post-Covid. El batejat com ‘mecanisme RED’, que pretén donar relleu a les ajudes extraordinàries habilitades per als ertos durant la pandèmia. Actualment l’Executiu negocia amb patronal i sindicat els detalls finals d’aquesta nova eina, amb la voluntat d’oferir una alternativa atractiva i eficient per protegir l’ocupació i que les empreses, davant problemes econòmics, recorrin als nous ertos i no a l’acomiadament. Aquestes són les claus de l’últim esborrany, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, sobre aquesta mesura. 1 ¿Quins tipus d’ertos hi haurà? Després de la nova reforma que prepara el Govern, hi haurà tres tipus d’ertos: els clàssics, els cíclics i els estructurals. Els primers són els que ja existien fins ara i els dos següents són els nous, que disposaran d’ajudes extraordinàries per formar treballadors o bé recol·locar-los dins de la mateixa empresa després de l’erto o bé en una altra on el seu perfil sigui demandat. 2 ¿Quan una empresa podrà sol·licitar un d’aquests ertos? A les causes que fins ara justificaven un erto –econòmiques, organitzatives, productives o de força major–, el Govern afegeix ara causes extraordinàries. És a dir, podrà invocar el mecanisme RED si preveu que durant un període de temps i per causes «cícliques» i «conjunturals» el seu negoci patirà una davallada, però que després es recuperarà. També si una empresa s’enfronta a un canvi «estructural» en el seu model de negoci o la irrupció de mètodes «nous» de la producció –l’automatització de processos en seria un exemple–. I les empreses podran seguir sol·licitant un erto tradicional si es compleixen algunes de les següents causes. Podrà fer-ho per causes econòmiques, és a dir, sempre que actualment tingui pèrdues o prevegi tenir-ne. També si pot acreditar una baixada durant dos trimestres consecutius dels ingressos o vendes. Una altra causa serà la tècnica, que s’haurà de justificar per un canvi en el model de negoci o en la manera d’organitzar el treball. I la tercera serà per motius productius, quan hi hagi canvis «en la demanda dels productes o serveis que l’empresa pretén col·locar al mercat». Aquests, no obstant, no tindran accés a les mateixes ajudes públiques que els del nou mecanisme. 3 ¿Com afectarà això els treballadors? L’esborrany més recent sobre el mecanisme RED no estableix la durada ni afectació d’un erto. Es limita a dir que aquest haurà de tenir un temps concret i finit i que haurà d’especificar quin percentatge de la jornada del treballador deixa en suspensió. En el cas dels ertos tradicionals, l’empresa pot reduir la jornada dels empleats entre un mínim del 10% i un màxim del 70% de la jornada. I calcular aquesta reducció sobre la base de la jornada diària, setmanal, mensual o anual. Com ha passat amb els ertos durant aquest últim any i mig, l’empresa podrà decidir afectar i desafectar els treballadors en funció de com li evolucioni l’activitat i les comandes. Sí que especifica l’últim esborrany que els nous ertos no podran tenir més de dues pròrrogues, és a dir, el primer termini que es pacti de sortida i dues renovacions de màxim sis mesos cada una (o un any en total). 4 ¿Tenen els treballadors dret a l’atur? Sí i no. Els treballadors afectats per un erto RED no tindran dret a la prestació d’atur clàssica, però sí a un pagament molt similar. Aquest serà equivalent al 70% de la base reguladora –com la prestació d’atur–, però no podrà superar els 1.271 euros bruts al mes. És una mica menys que la quantitat de l’atur si es té més d’un fill a càrrec, ja que la màxima sense fills és d’1.153,33 euros, amb un fill puja a 1.318,10 i amb dos o més és de 1.482,86 euros. La prestació dels nous ertos, no obstant, no consumirà dret futur a l’atur, tot i que tampoc suposarà temps cotitzat. 5 ¿Qui haurà d’autoritzar el nou erto? Els nous ertos del mecanisme RED hauran de ser autoritzats en última instància pel Consell de Ministres, ja que per finançar-los l’Estat haurà de posar a sobre de la taula unes ajudes extraordinàries. I el Ministeri d’Economia podrà establir uns indicadors orientatius, que revisarà periòdicament, per mesurar segons la conjuntura de cada moment, per guiar les empreses. Si compleixen aquests paràmetres, tindran més números que el Consell de Ministres els autoritzi l’erto. I els ertos clàssics hauran de sol·licitar-se davant l’autoritat laboral competent. Aquesta, en la majoria dels casos, és la comunitat autònoma on estigui ubicat el centre de treball afectat. En el cas de Catalunya, la finestreta és la del Departament de Treball de la Generalitat. Si la firma té més de 50 empleats, haurà d’obrir un període de consultes entre empresa i treballadors de 15 dies, si la plantilla és menor, aquest termini s’escurçarà a set. Però la negociació formal entre empresa i comitè és necessària en els dos casos. Si l’erto afecta diversos centres de treball, de diverses autonomies, la direcció de l’empresa l’haurà de formalitzar davant el Ministeri de Treball. 6 ¿L’empresa haurà de complir alguna obligació? Sí, els nous ertos conserven algunes de les obligacions que ja ha pactat el Govern amb els agents socials durant els ertos de Covid. Com, per exemple, el veto mentre duri l’expedient a hores extra, l’externalització d’alguns serveis o noves contractacions, entre d’altres. L’empresa, no obstant, sí que podrà ampliar o externalitzar plantilla si pot acreditar que els perfils que necessita no els té entre els treballadors en erto.