Enrique Bañuelos, el ‘tauró’ del totxo que va intentar controlar el futur de Nissan

«Em deixes despullat a Central Park i l’endemà em passejo per Manhattan en limusina». La frase se li atribueix a Enrique Bañuelos, empresari saguntí que va ser una de les icones de l’època en què «tot Espanya era urbanitzable», parafrasejant l’expresident José María Aznar. Un ‘home fet a si mateix’, com li agradava presentar-se a aquest fill d’electricista, que anys després va estar al capdavant del fallit macrocomplex de BCN World a Tarragona. Un projecte que havia de crear 40.000 llocs de treball i deixar 4.500 milions d’inversió i que ha acabat en un no-res. I amb ombra que avui sobrevola els terrenys de la ja tancada Nissan a Catalunya. Aquest pretès rei Mides del totxo, que el 2007 i d’un dia per l’altre va aconseguir multiplicar per més de 10 les accions de la seva immobiliària i rivalitzar en fortuna amn Amancio Ortega, va llançar el juny passat una opa per aconseguir el control de l’empresa QEV, la societat escollida per reindustrialitzar els terrenys del fabricant automobilístic nipó a la Zona Franca i instal·lar-hi un ‘hub’ de la mobilitat elèctrica. Una opa que finalment va fracassar. «Ens preocupa, la veritat. Tots coneixem el seu historial. Però de moment està controlat», afirma una font present en la comissió de reindustrialització de Nissan. La mateixa rèplica coincideixen a donar diferents actors d’aquest òrgan, compost pel Ministeri d’Indústria, la Conselleria d’Empresa de la Generalitat, Nissan i els sindicats. El nom d’Enrique Bañuelos és com un elefant dins l’habitació del procés per instal·lar un recanvi per a l’activitat industrial del fabricant japonès. Un procés regat amb milions d’euros d’ajudes públiques, de què ja només depenen directament 1.600 llocs de treball i que s’ubica en uns terrenys cobejats per conglomerats logístics disposats a pagar quantitats multimilionàries només per poder llogar-los. Bañuelos també és un element incòmode per als actuals gestors de QEV Technologies S.L. i Btech, dues societats vinculades entre si i que ultimen la instal·lació a la Zona Franca d’una fàbrica multimodel de vehicles elèctrics de diferent tipus. Des de camions de repartiment d’última milla fins antics models de Nissan, passant pel que pretenen que sigui el seu projecte estrella, una ‘pick-up’ elèctrica de la històrica marca Ebro. Una marca que Nissan va comprar el 1983 per entrar en el mercat espanyol. I en què Bañuelos té participació. «No juga absolutament cap paper, cap. No està involucrat en la gestió de l’empresa, no està involucrat en la proposta de quedar-nos amb la fàbrica de Nissan. No està involucrat en cap tipus de finançament que estiguem negociant. No té cap paper», afirma rotund Joan Orús, conseller delegat de QEV. Tot va començar al Circuit de València Si bé la història d’Enrique Bañuelos està associada al totxo i la immobiliària Astroc –que va fundar i de la qual va dimitir com a president del consell d’administració el 2007–, el cotxe elèctric també es compta entre un dels seus variats negocis. ¿Com arriba aquest multimilionari a QEV, una consultora d’enginyeria que el 2019 va facturar 12,9 milions d’euros i tenia 55 treballadors? Per saber-ho ens hem de remuntar a fa una dècada, en l’escena de la F-1 valenciana. QEV es funda el 2011, entre Joan Orús i l’expilot de la F-1 Adrián Campos, ja mort. Campos era propietari d’un equip de carreres a València i amic d’Enrique Bañuelos, que ja tenia negocis vinculats a l’automoció en què participava un altre amic compartit: Alejandro Agag, el gendre de l’expresident José María Aznar . Concretament Bañuelos tenia inversions a la FE, la F-1 dels cotxes elèctrics. Segons explica Orús a EL PERIÓDICO, el 2016 Campos necessitava diners per al seu equip de carreres i va recórrer a Bañuelos, que li va comprar la seva participació en l’empresa. Actualment, Bañuelos és propietari del 19,6% de les participacions de QEV Technologies S.L., a través de la majoria d’accions que té de la cotitzada sueca Inzile. Aquesta firma es dedica a la fabricació de camions elèctrics i és un dels actors interessats a acoblar vehicles a la fàbrica multimodel que QEV aspira instal·lar als antics terrenys de Nissan a la Zona Franca. No obstant, aquest 19,6% no va ser suficient per a Bañuelos i el juny del 2021 –quan QEV ja s’havia ofert formalment com un dels possibles candidats a la successió de Nissan– va intentar aconseguir el control de tota la companyia. «A ell li hauria agradat, perquè veia el potencial de creixement de QEV. Vam ser els socis els que li vam dir que no. Teníem les idees clares del que volíem fer i ell es va quedar amb aquest 19,6%», afirma Orús. Una versió que coincideix amb la de diverses fonts consultades de la comissió de reindustrialització. El següent i definitiu pas per culminar la instal·lació del ‘hub’ de QEV als terrenys de Nissan és concretar el finançament. Els seus impulsors pretenen invertir en els terrenys 800 milions d’euros durant els pròxims anys, per mirar de quedar-se amb els 1.600 treballadors que deixa la firma nipona i redirigir les seves produccions a diferents formats de la mobilitat elèctrica. ¿Com una societat que el 2019 va facturar 12,9 milions d’euros aconseguirà la capacitat d’invertir 800 milions a curt termini? Els seus impulsors afirmen que ja tenen lligades les inversions i que les podrien executar immediatament si la comissió de reindustrialització els dona llum verda. Diuen haver-les aconseguit combinant una ronda de finançament amb diversos socis petits i grans inversors immobiliaris, vinculats a inversors industrials. I insisteixen que Enrique Bañuelos no hi està jugant cap paper.

Enrique Bañuelos, el ‘tauró’ del totxo que va intentar controlar el futur de Nissan

L’empresari saguntí va ser l’home escollit per Artur Mas per aixecar el fallit macrocomplex de BCN World i avui té una participació minoritària a QEV, l’empresa que aspira a reindustrialitzar Nissan

El més llegit