Morir a la feina: una xacra que no cessa i deixa dues víctimes al dia

A Espanya moren dues persones cada dia fruit d’accidents de treball. Després de caure d’una bastida, bolcar-se el tractor que conduïen o després de patir un càncer derivat de l’exposició a un producte tòxic, entre molts d’altres. Un total de 705 persones van perdre la vida a la feina o anant i tornant de la feina durant el 2021, segons les dades actualitzades aquest divendres pel Ministeri de Treball. 91 d’aquestes a Catalunya. Una xacra que no cessa, que si bé baixa quan l’economia es contrau torna després a disparar-se quan recupera la bonança i que en els últims 20 anys acumula 21.280 víctimes mortals. A Espanya moren dues persones cada dia fruit d’accidents de treball. Persones com el Xavi, un jove de 19 anys que va perdre la vida el 30 d’abril passat quan va ser engolit per una de les màquines de l’empresa Cidac de Cornellà. Màquines que el propietari tenia en un estat de «permanent risc» per al treballador a fi d’estalviar-se diners. O el Víctor, ell tenia 18 anys i al cap de 12 dies d’entrar a treballar també va ser atrapat per una altra màquina, sense haver rebut ni formació prèvia ni la roba de treball adequada, segons va denunciar la família. La falta d’inspectors de Treball per marcar més de prop empresaris així és una denúncia reiterada per part dels sindicats. Un cos que compta amb 2.005 efectius a tot Espanya, segons l’última memòria del 2020, per a una població treballadora que ronda els 19,8 milions de treballadors. És a dir, toca un inspector per cada 9.875 treballadors. Les centrals també insisteixen que les multes no són prou elevades per ser dissuasòries, especialment en cas que no hi hagi víctima mortal. «Surts d’Inspecció [de Treball] i moltes vegades l’empresa et diu que prefereix pagar la sanció. Moltes vegades són irrisòries», afirma la responsable de salut laboral d’UGT-FICA, Antonia Fuentes. I en cas que l’accident acabi amb un mort, la capacitat sancionadora de la Inspecció també és limitada. En el cas de la mort del Xavi, a Cornellà, l’import imposat a l’empresa va ser de 328.460 euros per una vida humana. Al qual se suma una justícia lenta: 10 mesos després de l’accident el cas encara no ha sigut jutjat. «Externalització massiva» Les probabilitats de tenir o no un accident depenen de la prevenció que prèviament realitzin les empreses. «Hi ha una externalització massiva dels serveis de prevenció de riscos», afirma la responsable de salut laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez. Així ho corrobora l’últim informe de la Generalitat sobre aquesta qüestió, que indica que el 94,9% de les empreses que realitzen manteniment de les seves instal·lacions ho fan a través d’un tercer. I només el 25% dels plans de prevenció de riscos estan adaptats a les necessitats específiques del centre de treball avaluat. La majoria utilitzen protocols genèrics. «Les campanyes de conscienciació no estan funcionant perquè seguim amb els mateixos índexs des de fa anys», afirma Fuentes. La Generalitat per a aquest 2022 n’està preparant una. «Hi ha empreses que incompleixen sistemàticament amb els mínims de prevenció. Durant la pandèmia els accidents mortals van pujar», insisteix la responsable d’UGT. Com a dada: El 2020 va ser el segon pitjor any de l’última dècada. Tot això contribueix al fet que Espanya tingui un índex de sinistralitat 1,5 vegades superior al de la mitjana de la Unió Europea, segons dades d’Eurostat. La Generalitat implica patronals i sindicats El Departament de Treball va aprovar i va posar en marxa l’any passat l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral, un pla d’actuacions que busca implicar patronals i sindicats en la minimització dels accidents. La Generalitat es recolza en els agents socials per suplir la falta de mans i poder arribar a un major nombre d’empreses –especialment en un país de pimes–. Així com fer-los corresponsables del repte de disminuir els actuals índexs de sinistralitat, que amb prou feines han variat en l’última dècada. Per a això disposa anualment d’un pressupost específic de dos milions d’euros per a projectes concrets que li proposin patronals i sindicats. Un dels projectes que ha reforçat l’Administració catalana és un en el qual els tècnics del Departament repassen les dades de baixes o sinistralitat i identifiquen pics anòmals, per a així visitar posteriorment l’esmentada empresa i mirar d’analitzar el perquè d’aquests i així minimitzar-los. També potencia els cursos de formació ‘online’ per als treballadors autònoms. Una altra iniciativa que li proposen els sindicats, i que des de Treball veuen amb bons ulls, és la creació d’un delegat sectorial. És a dir, una figura designada des de sindicats o patronals que vagi visitant les empreses –especialment les petites– per verificar que compleixen la normativa de prevenció. I en cas de detectar irregularitats, fer-ho constar a l’empresa i informar d’això.

Morir a la feina: una xacra que no cessa i deixa dues víctimes al dia

A Espanya es van registrar el 2021 un total de 705 víctimes mortals en accidents de treball, una sinistralitat que no ha afluixat ni amb l’aturada econòmica per la covid

El més llegit