Escrivá ofereix més poder als sindicats i empresaris en el fons de pensions públic

Els futurs fons de pensions públics segueixen al taller, tot i que estan a punt de posar-se a rodar: l’Executiu ha remès l’1 de febrer als agents socials un nou esborrany d’aquest projecte pel qual el Govern espanyol vol promocionar amb l’impuls de l’Estat els plans de pensions d’ocupació, els que empreses, administracions i organitzacions professionals obren per als seus empleats i associats. La novetat d’aquest últim text, a què ha tingut accés ‘El Periódico de España’, diari del mateix grup editorial, Prensa Ibérica, que aquest diari, és que recull part de les queixes i aportacions que sindicats i patronal van fer a l’anterior document, del 17 de gener, que havia sigut rebut amb fredor. En concret, en resposta a l’objecció que els interlocutors socials tenen poc protagonisme en la gestió dels fons, el departament de José Luis Escrivá ofereix augmentar la seva presència a l’òrgan de supervisió i control; es retira l’avantatge que es donava a l’anterior document a les entitats sense ànim de lucre davant la resta a l’hora de seleccionar gestora (una cosa que irritava especialment les patronals asseguradora i bancària), s’ofereixen nous incentius a les empreses per apostar pels plans d’ocupació i es fa més flexible el sistema d’aportacions. Més presència social Segons l’últim text, la Comissió de Control Especial (CCE) dels fons de pensions públics, que vetlla per la seva bona marxa, estarà formada per 13 membres, dels quals quatre seran proposats pels sindicats, quatre per les patronals i cinc pel Ministeri d’Inclusió. Hi ha més presència, així, dels agents socials que la prevista a l’esborrany anterior, en la qual es proposava una CCE d’onze integrants, tres de sindicals, tres patronals i cinc ministerials. El nou document no canvia la composició de l’organisme clau del projecte, la Comissió Promotora i de Seguiment, però perfila una mica més el seu disseny: continuarà estant integrada per nou funcionaris de carrera –cinc d’Inclusió, i un de cada d’Hisenda, Treball, Economia i Transició Ecològica–, però aquesta vegada s’especifica que el seu nivell ha de ser almenys «de subdirector general i assimilat». També es disposa que els elegirà el secretari d’Estat corresponent de cada departament. La seva missió continuarà sent impulsar els fons i controlar tot el sistema. Una de les funcions clau de la Comissió Promotora i de Seguiment és la designació de les entitats gestores que administraran els fons de pensions públics, i en aquest últim esborrany s’elimina un paràgraf que es va afegir en l’anterior i que va causar gran indignació a la CEOE: el que disposava que «haurà d’atorgar-se una puntuació superior a les entitats gestores que tinguin la condició d’entitats sense ànim de lucre» en el procés de selecció. Això donava avantatge a organitzacions com les mutualitats davant les gestores de bancs i companyies d’assegurances, que, amb la desaparició d’aquest redactat, podran competir en les mateixes condicions. Nous incentius Una altra de les novetats que incorpora l’últim text és un incentiu a les empreses per aportar als plans d’ocupació –no només els emparats pel sector públic– dels seus treballadors: que una part del que se’ls ingressa en aquests vehicles d’estalvi quedi exempta de pagament a la Seguretat Social, com passa amb les dietes per desplaçament i les indemnitzacions per trasllat o acomiadament. En concret, s’exclou del còmput de la base de cotització «una quantia limitada» de les contribucions empresarials, que en aquest cas és «l’import resultant de multiplicar per nou la quota resultant d’aplicar la base mínima diària de cotització del grup 8 del Règim General de la Seguretat Social per a contingències comunes, el tipus general de cotització a càrrec de l’empresa per a la cobertura de les contingències comunes». El nou text inclou, així mateix, un redisseny de les aportacions màximes amb beneficis fiscals que es poden fer als plans d’ocupació, amb l’objectiu de donar més flexibilitat al treballador. El límit anual continuarà sent de 8.500 euros, com fins ara, però l’aportació de l’empleat no quedarà limitada a ser igual o inferior a la de l’empresa, sinó que podrà aportar més si les contribucions empresarials són petites. Fins ara, si l’empresa aportava –per exemple– 500 euros a l’any, el treballador podia afegir-hi per la seva banda 500 euros o menys. En canvi, amb el sistema previst a l’esborrany, si l’empresa hi contribueix amb 500 euros anuals o menys, l’empleat podrà ingressar de la seva butxaca en el pla fins a 2,5 vegades l’import empresarial. Si l’ocupador hi aporta entre 500 i 1.000 euros, l’empleat podrà ingressar dues vegades més; per a desemborsaments empresarials entre 1.000 i 1.500 euros, el coeficient multiplicador per al treballador és d’1,5; i finalment, per a contribucions de l’empresa per sobre de 1.500 euros anuals, es conserva el sistema actual pel qual l’empleat pot fer una aportació, com a màxim, igual. En tot cas, el sistema actual també es manté per als treballadors amb un sou igual o superior als 60.000 euros a l’any. Al ministeri no revelen quan volen portar aquest projecte al Consell de Ministres, però fonts governamentals apunten que aquest últim text ja s’ha vist en la Comissió General de Secretaris d’Estat i Subsecretaris de dijous passat, fet que obre la porta a la seva remissió immediata. El Govern vol que aquesta iniciativa arribi aviat a les Corts, perquè la seva aprovació parlamentària està compromesa amb Brussel·les per abans que acabi aquest semestre en el marc dels compromisos acordats per rebre els Fons Next Generation EU.

Escrivá ofereix més poder als sindicats i empresaris en el fons de pensions públic

L’últim esborrany d’Inclusió augmenta el pes de sindicats i empresaris a l’òrgan supervisor i cedeix davant la patronal al no prioritzar les gestores sense ànim de lucre

El més llegit