Només Espanya, Bulgària i Letònia no han apujat (encara) el salari mínim aquest 2022

Gairebé 2 milions de treballadors espanyols esperen el resultat de les negociacions que comencen aquest dilluns per decidir la pujada del salari mínim interprofessional (SMI). La voluntat públicament manifestada per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, és «cenyir-se» al camí de l’augment que li va marcar el seu comitè assessor i que traça un SMI per aquest 2022 de prop de 1.000 euros bruts al mes (en 14 pagues)». Actualment el salari mínim està en 965 euros, des de l’anterior pujada aplicada l’octubre del 2021. Només Espanya, Bulgària i Letònia, en tota la Unió Europea (UE), encara no han apujat el sou mínim aquest any, segons les dades de l’Eurostat. Els membres del club dels 27 que tenen en el seu ordenament laboral la figura de l’SMI (ja que països com Dinamarca, Itàlia i Àustria no en tenen) han apostat majoritàriament per mantenir un camí d’increment. Les forquilles són variables i venen marcades en un context de forta inflació a tota l’eurozona, malgrat que les últimes dades de l’IPC del gener van mostrar una molt tímida moderació de l’encariment de preus. La més voluminosa ha sigut la d’Hongria, del 13,8%, i la més tènue la de Malta, de l’1%. De les economies veïnes de l’espanyola la que ha adoptat una pujada més intensa del seu SMI ha sigut Portugal, amb una alça del 6%, fins als 705 euros en 14 pagues (o 822,5 euros en 12). França s’ha mostrat una mica més ‘mesurada’, amb un increment del 3,1%, fins als 1.374 euros bruts al mes, en 14 pagues (o 1.603,1, en 12). Aquest increment del 3,1% adoptat pel govern d’manuel Macron encarrila un camí similar que, en teoria, hagués de seguir l’MI espanyol aquest any. «Coneixen bé l’informe dels experts, treballarem en aquest escenari», va ser la resposta que la ministra de Treball va donar a la pregunta de quant apujaria el salari mínim aquest any a Espanya. L’esmentat informe marca un camí d’increment progressiu per al 2023 i, si la següent pujada es manté en el carril marcat per la de l’any anterior, hauria de deixar l’SMI en una xifra pròxima als 1.000 euros. Concretament, i després de l’últim increment de 15 euros (de 950 a 965 euros el 2021), el salari mínim hauria de pujar fins als 996 euros. Cosa que implicaria un augment del 3,2%, una dècima més que la pujada francesa. La reforma laboral retarda l’SMI No obstant, i malgrat el que digui l’informe del comitè assessor del Govern, a la taula del diàleg social, la patronal i els sindicats encara han de creuar sabres sobre aquesta qüestió. La competència d’apujar o no l’SMI és només del Govern i la consulta amb els agents socials no és vinculant, però Díaz ja ha avançat que intentarà traçar equilibris perquè en aquesta ocasió la CEOE no es despengi de l’acord. Perquè en l’anterior pujada els empresaris es van mantenir ferms en la política d’evitar pujades dels costos laborals i van rebutjar recolzar els 15 euros d’increment que va acabar concretant l’Executiu. Les centrals, per la seva banda, donen per ferm el compromís verbal que els va manifestar Díaz d’apujar l'SMI a 1.000 euros. Una de les cartes de la negociació és quan començarà a tenir efecte la pujada del salari mínim del 2022. El Govern té l’obligació de fixar cada any aquest indicador de terra salarial via Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Altres anys de menys activitat legislativa o més estabilitat política, ha sigut habitual que l’SMI d’un any quedés fixat a l’últim BOE de l’anterior, tot i que aquest Govern encadena tres exercicis que comença amb la congelació de l’SMI. En el primer, el 2020, la pujada es va tancar amb un acord llampec a finals de gener en què hi havia la patronal. Va ser el primer gran acord social de Díaz que es va saldar amb una pujada de 900 a 950 euros. La del 2021 es va enverinar i no va ser fins a l’octubre, amb 10 mesos de demora, que el Govern va acabar tancant aquesta carpeta i va apujar, sense la patronal, el salari mínim a 965 euros. I ara, el 2022, les negociacions comencen al febrer, un cop s’ha tancat la complicada carpeta de la reforma laboral. La patronal entra a negociar, però no a 1.000 euros En aquesta ocasió la patronal ha sortit de la seva negativa i, davant la bona evolució de les xifres d’ocupació i el creixement previst del PIB, està disposada a parlar d’increments. Com mostra l’inici de les negociacions del nou Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), un conveni de convenis en què patrons i sindicats consensuen com han d’evolucionar els salaris durant els pròxims anys. No obstant, també ha deixat clar que no veu amb bons ulls grans increments i recorda que l’SMI ha pujat el 30% els últims tres anys. «Això dels 1.000 euros ho veig complicat. Hi ha un problema de solvència a les empreses, les empreses més petites encara estan bastant ofegades. Hem tingut dos anys molt complicats», va declarar el president de CEOE, Antonio Garamendi, en una recent entrevista a TVE. Una de les incògnites de la negociació que comença aquest dilluns és si la pujada de l’SMI serà amb efecte retroactiu a l’1 de gener. És a dir, si malgrat que les parts el pacten (o no) ara, els empresaris hauran d’abonar una pagueta als seus treballadors per compensar-los la pujada que no es va aplicar al gener.

Només Espanya, Bulgària i Letònia no han apujat (encara) el salari mínim aquest 2022

El Govern comença a negociar aquest dilluns amb la patronal i els sindicats la pujada de l’SMI per aquest any

Gairebé 2 milions de treballadors espanyols esperen el resultat i la intenció del Govern és acostar el terra salarial als 1.000 euros

El més llegit