Els «col·lectius amb menys recursos serien els més afectats» si els diners en metàl·lic desapareguessin

L’economista madrilenya Concha Jiménez va entrar al Banc d’Espanya el 1980 i des del 2017 està al capdavant d’una de les sis direccions generals de la institució, en concret de l’encarregada de l’emissió de bitllets i monedes d’euro al país. Com a tal, és una de les expertes més importants d’Espanya sobre les perspectives que afronten els diners en efectiu. -¿Quina evolució ha tingut l’ús d’efectiu durant la pandèmia? -Els diners en efectiu compleixen dues funcions bàsiques en la societat: són mitjà de pagament i dipòsit de valor. I en contra del que creuen alguns, durant la pandèmia el seu ús està creixent en valor absolut i en proporció amb el PIB a pràcticament tots els països del món, menys en els nòrdics. En el cas d’algunes divises d’àmplia acceptació mundial, com el dòlar o l’euro, l’efectiu creix més per la seva utilització com a dipòsit de valor, dins i fora de les seves fronteres, que per la seva utilització com a mitjà de pagament. -¿I la seva utilització per fer pagaments? -Segons l’enquesta nacional de l’efectiu que fa el Banc d’Espanya, des del 2014 s’anava observant una tendència cap a un descens de l’ús de l’efectiu com a mitjà de pagament a Espanya. La pandèmia de la covid-19 ha accelerat aquest procés de substitució de l’efectiu com a mitjà de pagament en favor d’altres d’alternatius, com targetes o mitjans de pagament virtuals, a causa de diversos factors com són el canvi en els hàbits de consum i l’increment de les compres ‘online’. La cautela inicial de la població en relació amb el contagi que pogués provenir de l’ús de bitllets i monedes, fomentada en molts casos pels establiments, va contribuir al descens en l’ús de l’efectiu al declarar-se la pandèmia. No obstant, paradoxalment, s’observa un augment del flux cap al seu ús com a dipòsit de valor per motius precautoris. Aquest fet es coneix com ‘la paradoxa de l’efectiu’, que reflecteix un augment de demanda d’efectiu a la zona de l’euro, malgrat la disminució de l’ús com a mitjà de pagament. En aquests moments, aquest ús com a mitjà de pagament s’està estabilitzant, però sense recuperar els valors del 2019, anteriors a la pandèmia. -¿Arribarem algun dia a les ‘societats sense efectiu’ que s’auguren periòdicament? -Els diners en efectiu són lluny de desaparèixer per complet a curt termini. Com a mitjà de pagament seguiran i continuaran sent imprescindibles. L’efectiu té valor en si mateix, la seva autenticitat es pot comprovar fàcilment per distingir-lo de les falsificacions i permet liquidar pagaments sense necessitat de la intervenció de tercers. Cap altre instrument de pagament reuneix aquestes tres característiques tan eficaçment com l’efectiu. -¿Qui es veuria perjudicat si desaparegués? «L’efectiu és a l’abast de tothom i permet fer pagaments als que no tenen comptes bancaris o tenen un accés limitat a altres mitjans de pagament, per la qual cosa són clau per a la inclusió social de persones vulnerables, com els avis o els col·lectius de rendes baixes. Els col·lectius amb menys recursos serien els més afectats si l’efectiu desaparegués». No s’ha d’oblidar que el mes de març passat, el Consell Econòmic i Social de la Unió Europea va aprovar un dictamen sobre l’Estratègia de Pagaments Minoristes en el text de la qual s’apuntava que l’efectiu té una importància enorme per a la inclusió social i l’accés als serveis bàsics, afegint que continua sent el mitjà de pagament preferit dels consumidors en els seus punts de venda i en les transaccions minoristes entre particulars. L’efectiu compta amb unes característiques úniques que faciliten que en el futur continuï sent un important mitjà de pagament, coexistint amb altres mitjans digitals, i per aquesta raó és crucial preservar-ne l’accés i garantir-ne l’acceptació. -¿La digitalització completa dels diferents grups de població en uns 15 anys podria marcar un punt d’inflexió? -Si bé és cert que la tendència a la digitalització completa podria portar associat un descens de l’ús de l’efectiu, hem de tenir en compte que, a més dels motius anteriors, existeixen altres factors com els generacionals, els culturals o la consideració tradicional dels diners físics com a actiu segur que fan necessària la seva existència. -¿Quins són aquests altres factors que fan necessària la seva existència? -En temps de crisis, en especial financeres, s’ha demostrat que l’efectiu actua com a ‘dipòsit de valor’, de manera que la seva demanda augmenta fortament. A més, la privacitat i el seu funcionament com a mètode de pagament en vista de qualsevol situació d’emergència o bloqueig de sistemes són algunes de les raons per les quals els ciutadans valoren més l’existència de l’efectiu. El dret a la privacitat és una preocupació creixent i pagar en efectiu ofereix als consumidors més garanties de privacitat que els diners electrònics. En relació amb la seguretat, s’han d’esmentar els perills que comporta l’excés de digitalització, ja sigui en qüestions de ciberseguretat o en situacions de catàstrofes naturals o decisions que bloquegin l’accés a internet i, per tant, als mitjans digitals de pagament. En vista d’això, els diners en efectiu poden actuar com una xarxa de contingència. Finalment, la llibertat d’elecció del mitjà de pagament a utilitzar per part dels ciutadans és un dels arguments principals que recolzen la continuïtat de l’efectiu. -¿La possible creació de l’euro digital pel BCE pot suposar un canvi? -El Banc Central Europeu esmenta en la seva estratègia del projecte de recerca de l’euro digital la necessitat que la moneda digital sigui un complement de l’efectiu, no el seu substitut. Per tots aquests motius, la possibilitat que l’efectiu no existeixi sembla bastant remota.

El més llegit