Les 5 claus de la reforma laboral que entrarà en vigor el 2022

El Govern ha aconseguit pactar de manera unànime amb patronal i sindicats la reforma laboral, que enterrarà part del llegat deixat per Mariano Rajoy des del 2012. El document consensuat a la taula de diàleg social, i a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, consta de 47 pàgines que reformulen les relacions laborals en matèries com la temporalitat, la subcontractació, els nous ertos o la negociació col·lectiva; entre d’altres. Malgrat això, hi ha diversos elements de la norma del PP que perduren. Les mesures han sigut pactades amb la CEOE, CCOO i UGT i ara hauran de passar, primer, pel Consell de Ministres i, segon, pel Congrés dels Diputats. És a dir, no entraran en vigor de manera efectiva fins a l’any que ve. Aquestes són les principals claus de la reforma. Temporalitat Un dels objectius més ambiciosos de la reforma laboral de la coalició és aturar els alts índexs de temporalitat existents a Espanya. Per a això reordena i simplifica les modalitats de contractació. El contracte indefinit continua sent, en teoria, l’ordinari i els empresaris hauran de justificar de manera més explícita quan vulguin fer un temporal. Una novetat important és que tot contracte temporal passarà a ser fix si supera el límit màxim de durada contemplat per llei. I s’augmenten les sancions en cas que Inspecció de Treball detecti frau: les més altes passen de 7.500 euros a 10.000 euros. De contractes temporals, n’hi haurà de tres tipus: El primer i més curt és per atendre pics d’activitat previsibles i no reproduïbles durant l’any. Durarà com a màxim 90 dies i no podrà allargar-se més enllà. El Govern dona marge a les empreses per contractar tots els temporals que precisi sota aquesta fórmula i haurà d’informar els representants dels treballadors d’això. L’exemple més clar seria el d’un bar amb dos empleats i que per atendre les festes del poble contracta a quatre cambrers més durant una setmana o un mes. En aquest cas, si un d’aquests cambrers continués treballant durant més de 90 dies, l’empresari tindria l’obligació de fer-lo fix. El segon tipus de contracte és el destinat a cobrir pics imprevistos d’activitat. Aquest tindrà una durada màxima de sis mesos o un any (si es pacta per conveni). Els empresaris podran allargar-lo si la necessitat ho justifica, però una mateixa persona no podrà acumular més de 18 mesos amb un contracte d’aquest tipus durant un període de 24 mesos. I el tercer tipus serà per cobrir baixes per incapacitat temporal o excedències amb reserva de plaça. Per al mateix, l’empresa haurà d’establir al contracte temporal el nom de la persona substituïda i la causa de la substitució. La reforma acaba amb els contractes d’obra i serveis, que representen el 38% dels contractes firmats actualment. Per a aquelles persones que actualment estiguin amb un contracte d’aquest tipus, aquest seguirà vigent fins al seu acabament. Subcontractació La reforma laboral pactada pretén fer de la subcontractació una via perquè les empreses s’especialitzin, no perquè s’estalviïn salaris. El document final especifica que «el conveni col·lectiu d’aplicació per a les empreses contractistes i subcontractistes serà el del sector de l’activitat desenvolupada a la contracta o subcontracta». És a dir, que si la Seat contracta una empresa perquè li faci la neteja, aquests treballadors cobraran segons el conveni de neteja. En aquest punt els sindicats guanyen cobertura, ja que abans l’empresa subcontractada podia aplicar un conveni propi per sota del sector. Però no tanta cobertura com pretenien, ja que les centrals buscaven que s’apliqués el conveni del sector. Els canvis del Govern reforçaran la responsabilitat subsidiària de les contractes respecte a les subcontractes. La primera haurà de respondre de les obligacions amb la Seguretat Social de la segona durant un termini de tres anys. Tot i que pel que fa a salaris, la responsabilitat únicament serà d’un any. Negociació col·lectiva La principal victòria que podran lluir els sindicats després d’una dècada insistint és la recuperació dels «equilibris» en la negociació col·lectiva. La reforma laboral de la coalició torna a la ultraactivitat indefinida i a la prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa, dos elements que es ressituen en pràcticament el mateix redactat previ al PP. La ultraactivitat és la garantia que un conveni col·lectiu no decau quan la seva vigència hagi vençut i una de les parts ho denunciï. En paraules d’un sindicalista, l’absència d’ultraactivitat és viure de lloguer i que una vegada acabi el contracte de lloguer el propietari llanci l’inquilí de casa i després pactin les condicions de renovació del lloguer. Amb la ultraactivitat recuperada, l’inquilí negocia des de casa seva i sense l’amenaça de desnonament. Una novetat que introdueix la reforma és que les parts s’hauran de sotmetre a una mediació a partir del primer any de conveni no renovat. La prevalença del conveni sectorial sobre el d’empresa es tradueix que una empresa només pot crear un conveni propi si és per millorar el ja pactat al sector. És a dir, la Seat pot crear un conveni propi per pagar millor els seus empleats que el que estipula el conveni de l’automoció, però no per pagar-los pitjor. Un col·lectiu clarament beneficiat per aquesta mesura són les cambreres de pis dels hotels, que eren contractades via empreses multiservei i així els pagaven el salari mínim. Ara els hauran de pagar o el conveni d’hostaleria o el de neteja, amb millors sous. Nous ertos La nova llei crea l’anomenat ‘Mecanisme XARXA de Flexibilitat i Estabilització de l’Ocupació’, amb estímuls per a les empreses que es vegin forçades a adoptar mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes de treball a conseqüència d’una recessió econòmica o de canvis permanents en un sector determinat. Així, els nous ertos del Mecanisme XARXA podran ser de caràcter cíclic (per un període màxim d’un any) o de caràcter estructural (per un màxim d’un any ampliable a dos). En qualsevol de les dues modalitats, el Mecanisme XARXA haurà de ser activat en cada cas per decisió del Consell de Ministres. Tant en els nous ertos del Mecanisme XARXA, com en els ja existents (per causes econòmiques, organitzatives o de producció) o en els de força major, l’empresa podrà accedir a diferents nivells de bonificacions en les quotes a la Seguretat Social dels treballadors. Per a això haurà de complir una condició: manteniment de l’ocupació durant els sis mesos després de finalitzar l’erto. A més, en els ertos clàssics i en els sectorials del Mecanisme XARXA, els empresaris només es podran beneficiar d’una bonificació del 20% en les quotes socials si imparteixen formació als treballadors. La formació no serà obligatòria per accedir a bonificacions del 90% en cas d’ertos per força major. Tampoc s’estableix com a obligatòria la formació en els ertos cíclics del Mecanisme XARXA. Per a aquests s’estableixen tres nivells de bonificació social: del 60% els quatre primers mesos; del 30% els quatre següents i del 20% els quatre últims fins a completar l’any. D’una manera o un altre, les empreses que prestin formació als seus treballadors en ertos tindran més finançament amb la nova llei. Per la seva part, el projecte de llei estableix les prestacions que tindran de dret els treballadors en erto, que giraran sobre el 70% de la base reguladora fins a un màxim de 2,25 vegades l’indicador de rendes múltiples (Iprem). El que actualment equival a 1.271 euros bruts al mes. El text legal també estableix la creació del ‘Fons XARXA de Sostenibilitat de l’Ocupació’, adscrit al Ministeri de Treball, que tindrà com a finalitat atendre el finançament dels nous ertos cíclics i sectorials en matèria de prestacions i exempcions a les empreses, inclosos els costos de formació. Aquest Fons es finançarà amb excedents de les prestacions d’atur, amb aportacions dels Pressupostos Generals de l’Estat i amb fons europeus. Contractes formatius El consens establert entre el Govern, la patronal i els sindicats també afecta els contractes formatius. Aquests pretenen compatibilitzar l’ocupació i l’aprenentatge, amb unes mínimes cobertures laborals. El contracte formatiu queda limitat a persones menors de 30 anys i l’aprenent haurà de tenir assignat dos tutors, un de l’empresa i un altre de l’entitat formativa. La durada mínima del contracte seran tres mesos i la màxima dos anys. El temps de treball efectiu no podrà superar el 65% de la jornada durant el primer any i el 85% durant el segon. I el sou mai podrà estar per sota de l'SMI. Haurà d’estar realitzant un curs de formació directament vinculat amb l’activitat de l’empresa contractada i així evitar acumular cursos que no tenen a veure amb l’ofici i només serveixen per perpetuar el contracte formatiu.

Les 5 claus de la reforma laboral que entrarà en vigor el 2022

El Govern pacta amb patronal i sindicats una de les mesures estrella de la legislatura, que introdueix canvis en la temporalitat, subcontractació, ertos, negociació col·lectiva i contractes formatius

El més llegit