La negociació del salari mínim es retarda per la falta de suports per a la reforma laboral

Si la reforma laboral es va resoldre en el temps de descompte del 2021, les negociacions per actualitzar el salari mínim interprofessional (SMI) aquest 2022 també s’estan fent esperar i s’encaminen, com a molt aviat, a l’última setmana de gener. El Govern encara no té lligats els equilibris necessaris al Congrés perquè una de les seves normes estrella superi el tràmit parlamentari i això està dilatant l’obertura de les converses per revisar el terra salarial per aquest any. «Tornarà a pujar al gener», va ser la voluntat manifestada en públic per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, després d’aprovar la reforma laboral. I que la pujada esmentada seria amb efecte retroactiu al dia u del mateix mes. Des del Ministeri de Treball insisteixen des de fa dies que la taula amb la patronal i els sindicats es reunirà «ben aviat», però de moment els agents socials no tenen convocatòria oficial a falta de només un Consell de Ministres abans que s’acabi el mes (el datat per al 25 de gener). L’Executiu va prorrogar al desembre l’actual salari mínim de 965 euros al mes (amb 14 pagues), amb la intenció de reobrir les converses amb la patronal i els sindicats durant el gener. «La convocatòria ha d’arribar amb caràcter immediat. A l’octubre el Govern es va comprometre amb nosaltres a tenir tancat aquest mes que l'SMI pugés a 1.000 euros», afirmen les fonts sindicals consultades. «No acceptarem ni demores ni rebaixes», afegeixen. I és que si bé la reforma laboral es dirimeix ara al Congrés i el salari mínim ha d’encarrilar el tràmit obligatori de la consulta prèvia a la taula de diàleg social, els equips negociadors del Ministeri de Treball estan absorbits en resoldre el trencaclosques de la primera matèria. Gairebé dos milions de treballadors que actualment perceben l’SMI estan pendents de com s’acabi resolent aquesta segona qüestió. La seva cobertura és especialment habitual entre els peons del sector agrícola, així com entre els repartidors assalariats de menjar a domicili, les treballadores de la llar, el personal de neteja, els vigilants de seguretat i determinats perfils dins l’hostaleria. El precedent del 2021 genera certes inquietuds en el grup sindical, ja que la promesa del gener de Díaz d’apujar amb caràcter immediat l’SMI es va retardar 10 mesos, ateses les divisions internes dins la coalició. Els sectors més conservadors de la mateixa es van recolzar llavors en la falta de suport de la patronal i les incertes perspectives macroeconòmiques per posposar l’increment. Després de 10 mesos i amb Espanya batent rècords d’ocupació, finalment l’Executiu va decidir apujar l’SMI malgrat el rebuig empresarial. La patronal no té pressa Des de la patronal no tenen cap pressa per abordar la matèria, ja que si el Govern compleix el compromís verbal a què es va arribar amb els sindicats això es traduiria en més costos laborals per a les empreses. En un moment, segons recorden fonts empresarials consultades, en què han pujat les cotitzacions socials –després de l’última reforma de les pensions– i en què s’està negociant el nou sistema de cotització dels autònoms segons els seus rendiments nets i que pot provocar que part del col·lectiu –sobretot els que tenen més ingressos– hagi de pagar més quotes. L’octubre del 2021 el Govern va aprovar només amb els sindicats, i havent-se’n desmarcat la patronal, la pujada del salari mínim per a l’any passat. Un increment de 15 euros –de 950 a 965 euros– que va tenir efecte durant tres mesos de l’exercici passat i que va representar una pujada de l’1,6%, gairebé la meitat que ha acabat pujant la inflació de l’any, que segons la dada consolidada de l’IPC del desembre es va fixar en el 3,1% de mitjana. És a dir, els gairebé dos milions de treballadors que cobren l’SMI van perdre poder adquisitiu l’any passat. En una proporció similar a la dels treballadors coberts per convenis col·lectius, que van veure pujar de mitjana el seu sou l’1,5%. Els sindicats urgeixen el Govern a materialitzar la nova pujada perquè l’actual espiral inflacionista no minvi més el poder de compra dels assalariats esmentats i aprofitar aquesta pujada de l’SMI per exercir de palanca de pressió a l’alça de les pròximes negociacions salarials. Si l’Executiu compleix amb el camí que li va marcar el seu comitè d’experts en matèria de l’SMI, la pròxima pujada hauria d’arribar als 996 euros, és a dir, un increment de 31 euros o del 3,2%. Un nivell similar a què va tancar la inflació mitjana l’any passat, però per sota de l’IPC del 6,5% registrat al desembre. I prosseguir l’esmentat camí fins arribar als 1.027 euros el 2023, amb la perspectiva que l'SMI equivalgui al 60% del salari mitjà a Espanya.

La negociació del salari mínim es retarda per la falta de suports per a la reforma laboral

Treball encara no ha citat la patronal i els sindicats per revisar el terra salarial del 2022, amb només un Consell de Ministres de marge al gener

El més llegit