José Vicente de los Mozos: «Barcelona i Madrid juntes podem organitzar algun esdeveniment a nivell mundial»

José Vicente de los Mozos (São Paulo, 1962) va assumir el juny del 2020 la presidència del comitè executiu d’Ifema, que va sumar a les seves responsabilitats com a director de fabricació i logística del grup Renault, president de la seva filial espanyola i líder de la patronal Anfac (càrrec que ha abandonat aquest dimecres). L’executiu ha llançat una nova estratègia perquè el recinte firal madrileny surti reforçat de la pandèmia, en la qual caben col·laboracions amb el seu homòleg de Barcelona. ¿Com és la relació d’Ifema amb la Fira de Barcelona? Molt bona. Quan vaig arribar aquí em van demanar dues coses. Una, un saló de l’automòbil. No ha sigut possible. De fet, he empès, com a president d’Anfac, l’Automobile a Barcelona. I en segon lloc, que portés el Mobile World Congress. Tampoc m’interessa. Barcelona és Espanya. La meva relació amb el president de la Fira és molt bona i si trobem sinergies i coses a fer junts, les farem. Jo parlo amb ell i tenim aquesta mateixa opinió. Però s’han de donar les oportunitats de negoci. Després de la pandèmia podrem avançar. Ara és molt complex, és tot molt variable. Però per a mi Barcelona no és un concurrent. Barcelona i Madrid juntes en algun moment podem arribar a organitzar algun esdeveniment a nivell mundial. ¿En quina mesura òmicron ha impactat en la recuperació del sector de fires i congressos? Ifema va ser el primer recinte firal a llançar fires a Europa en la pandèmia, el març del 2021, gràcies al recolzament dels diferents sectors de fira; la unificació de les diferents administracions: Govern central, autonòmic i Ajuntament; i perquè hem desenvolupat uns protocols de seguretat que hem demostrat que permeten fer esdeveniments en aquest entorn. Ningú pensava l’any passat que se n’anés a fer Fitur i nosaltres ho vam fer i va ser un èxit. Amb l’arribada d’òmicron, hem preparat dos escenaris per al 2022: un de progrés i un altre ‘black’, perquè el problema que ens està mostrant la pandèmia és que hi ha un ‘stop and go’. S’ha de ser molt flexible en la presa de decisions. Però el context ara no és el mateix que fa deu mesos, quan vam fer Fitur. Ara el nivell de vacunació és alt i la societat ha après a viure amb el virus. La gent sap que al final la vida segueix i hem de viure, tenint les precaucions i protocols necessaris. Hem demostrat, com fa la Comunitat de Madrid, que és possible protegir la salut, però alhora seguir amb la nostra vida, continuar fent esdeveniments i mantenir l’economia. Després dels 20,7 milions de pèrdues del 2020, ¿Ifema va tornar a beneficis el 2021? L’any passat va ser molt complex perquè el primer quadrimestre va estar aturat. No obstant, la direcció general va realitzar una bona gestió. Espero al resultat dels auditors, però no serem gaire lluny del ‘break even’ (equilibri), no sé si per dalt o per baix. Aquest any volem acostar-nos al nombre de fires del 2019, n’hi haurà prop de cent, i la xifra de negoci pot pujar més del 30%. Però vull ser caut, perquè no sé si hi haurà una setena onada o vuitena o novena. L’important és marcar un camí, una visió, i ser flexibles. ¿Quan tornarà Ifema a la seva situació prepandèmia? Mai tornarem al 2019 perquè la Ifema de demà serà diferent. La base del negoci continuaran sent les fires, però hem après que hem de diversificar per protegir-nos de les diferents crisis. La lliçó més gran de la pandèmia és que hem de sobreviure. Hem definit una visió sobre cap on volem anar: digitalització, internacionalització i nous negocis. Estem definint el full de ruta d’aquest pla estratègic per als pròxims tres a cinc anys, que estaré en condicions de presentar a finals de març o abril. ¿Com es digitalitza un sector tan presencial? La primera experiència va ser Fruit Attraction, l’octubre del 2020. Vam fer una plataforma digital casolana, però ens vam adonar que 500 empreses s’havien connectat i ens va donar un resultat molt bo. Això va fer que tot l’equip s’adherís a mi. Avui tots els nostres esdeveniments són híbrids. Estem desenvolupant una plataforma pròpia amb Barrabés. I en aquest context, ¿continua tenint sentit el projecte d’ampliació de l’espai físic, amb 180 milions d’euros de pressupost fins al 2025? Per ara està aturat perquè no és possible. Però si Ifema continua evolucionant a ser un referent mundial i atraiem esdeveniments com els de Xangai o Las Vegas, necessitarem superfície. Per a esdeveniments de 250.000-300.000 metres quadrats no tenim espai. Quan arribi el moment ho analitzarem, però fer l’ampliació abans no ho veig. ¿Com serà la seva diversificació? Ens hem ficat en el món dels espectacles i està sent un èxit. En els pròxims mesos farem un gran anunci en aquest sentit. També estem desenvolupant nous negocis, com la Global Mobility Call, un esdeveniment de referència mundial en mobilitat sostenible que hem presentat a París i Dubai, o el World Dog Show. A Fitur presentarem Helixa, el primer metavers en una fira. A més, les grans empreses d’aquest país estan molt obertes a fer coses amb Ifema. ¿Com s’internacionalitza un recinte firal? A diferència d’altres, els nostres esdeveniments són de marca Ifema i no depenem d’una marca estrangera. Ja fem fires a Colòmbia, Xile o Portugal. Hispanoamèrica ha quedat molt tocada amb la pandèmia i crec que els estris digitals que tenim poden ajudar a desplegar algunes de les fires allà, adaptades al context llatinoamericà. M’agradaria també començar amb el Marroc. Porta el seu temps, les transformacions d’empreses no es fan en dos mesos. Pel que estan veient a Fitur, ¿quines perspectives té el turisme aquest any? La gent té ganes de viatjar. El problema és que quan arriba òmicron, o el que pugui arribar demà, et para de sobte. Si la situació evoluciona com a Sud-àfrica, on en dos mesos va baixar un 80%, seria fenomenal i crec que repuntarà. Per a Ifema, el rol de la qual és potenciar els diferents sectors, l’important era recolzar al gener la campanya de turisme al nostre país. La superfície contractada és el 90% de la fira d’abans de la pandèmia i hi participaran 120.000 persones, 90.000 de forma presencial. Ho hem fet perquè Fitur serà segur. El risc zero no existeix, però hem sigut més exigents amb el passaport covid i les mascaretes FPP2. Les persones que vinguin a Fitur han de saber que estaran protegides. Darrere de les nostres paraules hi ha una credibilitat i la credibilitat en el món dels negocis és molt difícil d’aconseguir, però molt fàcil de perdre. En la meva carrera professional dins de l’automòbil crec que m’he guanyat un respecte i no el vull perdre aquí. ¿Pot aquesta Fitur presencial servir com a referent per al Mobile a Barcelona? Nosaltres tenim una uniformitat de criteris entre el Govern central, la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament de Madrid. En aquest sentit avancem. La situació a Barcelona i Catalunya no la conec ni les relacions amb la FIRA. No puc opinar.

José Vicente de los Mozos: «Barcelona i Madrid juntes podem organitzar algun esdeveniment a nivell mundial»

El president d’Ifema estima que el recinte firal madrileny va tancar el 2021 entorn a l’equilibri de resultats i elevarà els seus ingressos més d’un 30% el 2022

L’executiu presentarà a finals de març o abril un nou full de ruta basat en la digitalització, la internacionalització i la diversificació del negoci

El més llegit