Lucía Velasco: «La innovació s’ha utilitzat com a mantra perquè no es reguli»

El treball està canviant. En els últims anys, la digitalització i el creixent ús de la tecnologia han transformat el mercat laboral i creat nous models d’ocupació. Accelerada després de la irrupció de la crisi de la covid, aquesta tendència es preveu que desplaci fins a 85 milions de llocs de treball a tot el món. ¿Com ens afectarà? Això és el que l’economista madrilenya Lucía Velasco estudia i analitza al llibre ‘¿Te va a sustituir un algoritmo?’ (Turner). Als 39 anys ha treballat com assessora de la presidència i diferents ministeris del Govern espanyol, així com de la Comissió Europea, i actualment és la directora de l’Observatori Nacional de Tecnologia i Societat (ONTSI). Els estudis assenyalen que els algoritmes afectaran entre un 12% i un 47% dels llocs de treball. ¿Venen a treure’ns la feina? La disrupció tecnològica està canviant el treball. Les persones es veuran cada vegada més inundades de tecnologia mentre les empreses se n’han adonat que això beneficia el seu creixement. Potser hi haurà casos en què els algoritmes substituiran certes tasques, però en la majoria de casos es tractarà de conviure-hi. ¿Aquesta accelerada digital tindrà un impacte més gran en un mercat com l’espanyol? Sí, la crisi combinada que vivim ens afecta més perquè el nostre model productiu, basat en els serveis i el turisme, no ens permet aprofitar tant la tecnologia i perquè en el nostre mercat laboral hi ha molta dualitat i una precarietat creixent. Cada cop hi ha més gent sense protecció laboral i amb contractes de merda. ¿Com hi ha contribuït la irrupció del capitalisme de plataforma? Les plataformes estan rescindint el contracte social i empenyent la població a quedar fora del sistema. S’ha de prevenir el seu model, que et ven que anar amb bici i portar motxilla és ser un emprenedor, però pagant-ho tot tu. El sistema funciona quan pagues impostos perquè l’Estat et doni una protecció, mentre que les plataformes posen tot el risc laboral en el treballador. I si estàs malalt és el teu problema. Sembla que hem absorbit el model individualista que impera als Estats Units... Europa té una idea comuna del benestar davant un individualisme que accelera la desigualtat. No podem vendre com una panacea de l’èxit personal que una persona hagi de negociar individualment les seves condicions laborals amb l’ocupador. Emprendre i innovar és necessari i molt important, però és perillós romantitzar la cultura de l’emprenedoria per acabar treballant de mala manera. ¿Hem deixat que el model de les plataformes impulsi un nou proletariat digital en nom de la innovació? Sí, la innovació s’ha utilitzat com un mantra perquè no es reguli, ningú vol ser acusat de frenar el progrés. Un altre problema que ens ha portat aquí és el desconeixement dels que han pres decisions, perfils d’alta funció pública no familiaritzats amb entorns tecnològics que no han sabut abordar-ho i han preferit fer un pas al costat perquè sigui la justícia qui prengui les decisions. Un mercat laboral que respecti els drets dels treballadors l’ha d’establir la política, no la justícia. L’auge del model de les plataformes ha sigut quan han mirat cap a una altra banda. ¿Com podem governar la tecnologia perquè tingui un impacte social positiu? La digitalització en general portarà coses positives però té externalitats de què s’ha d’estar pendents. Aquest procés depèn de les regles que creïs. És diferent digitalitzar pensant en els beneficis de les empreses que fent-ho pensant en les persones. Hi ha molts drets que tenim garantits en el món analògic però que en el món ‘online’ es dilueixen i s’han de defensar. Cada cop hi ha més empreses que utilitzen sistemes d’intel·ligència artificial per a les entrevistes de feina i la supervisió laboral. Hi ha grans empreses espanyoles que els fan servir, però hi ha poca informació al respecte. La IA és més eficient que tenir deu persones fent una gestió, però hem de veure quins criteris de selecció utilitza per evitar que, per exemple, puntuï millor els que han estudiat en universitats privades i discrimini una part important de la població. L’automatització planteja dubtes ètics. Hem sacralitzat les màquines. ¿El mite que són exactes i no fallen dificulta fiscalitzar-ne l’ús? Sembla que tot el que diuen sigui irrebatible i no és així. Més enllà dels detalls tècnics, la fiscalització d’aquests sistemes depèn de la voluntat política. ¿Hi ha a Espanya una falta de transparència per registrar i auditar aquests algoritmes? Totalment. Fins ara aquest tema mai ha estat en l’agenda espanyola. S’està començant a treballar en aquesta línia i és fonamental que s’auditin els algoritmes i s’informi la gent perquè decideixi si vol viure o no en una societat hipervigilada. Més enllà de la promesa del creixement, la digitalització també pot incrementar la desigualtat. ¿Què passa amb qui té una menor alfabetització digital, com la gent gran? És una cosa horrible perquè ho viuen amb molta angoixa. Ho hem vist amb la retirada de caixers automàtics. Hem d’impulsar projectes perquè tothom pugui tenir competències digitals. S’ha de digitalitzar a la velocitat que puguem acompanyar els que s’estan quedant enrere. ¿I amb qui no vulgui formar part d’aquesta hiperconnexió? Independentment de si vols formar-ne part o no, tots hauríem de tenir competències bàsiques per moure’ns en un entorn digital, passa el mateix amb la vida a la ciutat. Això sí, el luxe del futur serà la desconnexió. La polarització i precarització laboral castiga més les dones. ¿La digitalització pot accentuar o revertir aquest llast? Fa un any t’hauria dit que la digitalització és una oportunitat, però ara em preocupa molt. Moltes dones ocupen llocs de treballs mal pagats, com l’economia de les cures (sanitat i educació), la part administrativa i les caixeres. Aquests llocs de treball poc qualificats són els que poden patir més la digitalització. Aquesta situació ha portat a la «Gran Dimissió», que fa que cada cop més gent de països com els Estats Units i Itàlia deixi la feina... La degradació salarial és tan gran comparada amb el cost de la vida que ha generat molt cansament. Si no et pots plantejar anar-te’n de viatge com t’has de plantejar tenir una família. Tots estem una mica al límit, aguantant una por general i estrès. Així que molts prefereixen ser a casa en lloc d’una feina mal pagada. Tot i així, aquí aquesta situació no passa tant.

Lucía Velasco: «La innovació s’ha utilitzat com a mantra perquè no es reguli»

Xerrem amb l’economista, autora de ‘¿Te va a sustituir un algoritmo?’ sobre l’impacte de la digitalització i la pandèmia en el futur del mercat laboral

El més llegit