ACS-Iberdrola: una guerra als tribunals

Aquest dimarts el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, haurà de declarar com a imputat pels encàrrecs de l’elèctrica a l’empresa Cenyt, vinculada a l’excomissari José Manuel Villarejo, en el marc de l’anomenat cas Tàndem. A l’elèctrica estan convençuts de l’existència d’«una mà negra molt poderosa» que mou els fils en contra del seu president. Entre la documentació en mans del magistrat Manuel García Castellón figuren anotacions a l’agenda de l’excomissari i un informe seu que apuntarien que va ser Florentino Pérez, el president d’ACS i el Reial Madrid, qui hauria intentat espiar el president d’Iberdrola. Tot aquest embolic, amb clavegueres de l’Estat pel mig, es va començar a gestar el 2005 a l’aconseguir el president blanc el 22,5% d’Unió Fenosa que el Banc Santander li va vendre amb l’objectiu de desprendre’s de la cartera industrial després de fusionar-se amb el Central Hispano. En aquesta operació, Pérez fins i tot va driblar Amancio Ortega, l’amo d’Inditex, que juntament amb altres empresaris gallecs havia pactat amb el llavors president del banc, Emilio Botín, comprar aquest paquet a 30 euros l’acció. Però en l’últim moment va aparèixer Florentino Pérez amb una oferta de 33 euros per títol i una operació similar a com es va fer al seu dia amb Dragados: una presa de control sense haver de llançar una opa sobre el 100% del capital. En aquesta època, les constructores nedaven en liquiditat i buscaven diversificar-se per rendibilitzar al màxim el que havien guanyat durant l’època daurada, especialment en negocis regulats, com l’energia. Va ser durant aquests anys quan, per exemple, Sacyr va mirar d’assaltar el BBVA, una altra operació inclosa en el cas Tàndem amb l’excomissari Villarejo entre els protagonistes; i també va entrar a Repsol. Contra Iberdrola Però amb Unió Fenosa, la tercera elèctrica del país, de què va arribar a controlar el 45%, Pérez no en tenia prou. I un any després, el 2006 va dirigir el punt de mira cap a Iberdrola. Aquesta companyia podia aconseguir actius redundants de l’opa que Gas Natural (avui Naturgy) havia llançat sobre Endesa, una operació que va provocar un terratrèmol empresarial i polític que va acabar el 2007 amb l’elèctrica en mans de la italiana Enel amb Acciona com aliat. ACS va començar a comprar accions d’Iberdrola, una companyia que, a diferència de Gas Natural, amb La Caixa i Repsol, no tenia un nucli accionarial de control rellevant. A Sánchez Galán li venia bé el desembarcament d’ACS per evitar ensurts com el d’Endesa. La sorpresa (o disgust) per a la constructora va arribar quan va mostrar totes les seves cartes i Sánchez Galán li va vetar l’entrada en el consell d’administració, amb l’argument que era competència (Unión Fenosa). Per enviar i promoure una fusió amb Unión Fenosa l’empenyia a llançar una opa pel 100% del capital, una cosa que ACS no es podia permetre. Florentino Pérez, un empresari poc acostumat a perdre i gens disposat a ser el salvavides de Sánchez Galán sense contrapartides, com tenir el control sobre l’elèctrica, per a la qual fins i tot ja tenia pensat un president: Pedro López Jiménez, home de la seva màxima confiança i llavors president d’Unión Fenosa; va entrar en còlera. I es va llançar a comprar més accions i fins i tot va arribar a aliar-se amb la francesa EDF. Amb pugnes jurídiques, demores i més, el 2008, amb els núvols negres de la crisi financera ja en l’horitzó, ACS va vendre a Gas Natural el seu paquet a Unión Fenosa i la companyia controlada per La Caixa va llançar a més una opa amb què va absorbir la tercera elèctrica. Però tampoc així va claudicar el president d’Iberdrola, un executiu amb llarga experiència i que, abans de l’elèctrica –on va entrar el 2001 com a vicepresident executiu i conseller delegat i va arribar a president executiu el 2006– va ser el conseller delegat d’Airtel (després Vodafone); i va argumentar que la constructora tenia una divisió de renovables i, per tant, continuava sent una competidora. En la junta d’accionistes d’Iberdrola del 2010 es va agreujar la batalla quan la companyia va impedir que ACS tingués dos consellers i va limitar el seu dret de vot al 3% arran d’un canvi fets en els estatuts de l’elèctrica. Amb el temps, ACS va haver de vendre algunes de les seves joies, com el 26% d’Abertis (que avui torna a controlar amb la italiana Atlantian). L’esclat de la crisi financera del 2008, amb la caiguda de les borses, la va forçar a anar liquidant posicions, ja que bona part de les seves participacions eren a través d’instruments financers, costosos i sense dret a vot. Tot això li havia causat unes pèrdues de gairebé 2.000 milions el 2012, la pressió dels bancs i la ira dels seus accionistes rellevants com els ‘Albertos’ o la família March, a través de la Corporació Financera Alba, que quan van poder van abandonar el barco. L’intent de controlar Iberdrola es va acabar, però no la batalla entre Florentino Pérez i Ignacio Sánchez Galán, que ara segueix als tribunals amb històries d’espionatge incloses.

ACS-Iberdrola: una guerra als tribunals

Fa gairebé 17 anys que els presidents de les dues companyies, Florentino Pérez i Ignacio Sánchez Galán, mantenen una dura pugna que aquest dimarts arriba a l’Audiència Nacional

Els dos directius s’acusen d’haver utilitzat els serveis de l’excomissari jubilat José Manuel Villarejo per obtenir informació confidencial del seu competidor

El més llegit