El capital risc es reforça en la indústria alimentària espanyola

Pastas Gallo, Grupo Palacios o Angules Aguinaga són exemples de companyies d’alimentació que fa anys que estan en mans del capital risc, que han incrementat la seva aposta per aquest sector després de l’avenç del coronavirus. La pandèmia va implicar una separació radical per part dels inversors de negocis en bons i dolents en funció de la seva resistència als vaivens de l’economia. Una cosa que va treure del radar dels fons de capital risc els relacionats amb el turisme o l’hostaleria, però que va posar en el seu focus més que mai a altres com l’alimentació, la sanitat o la tecnologia. Els espanyols van incrementar la seva despesa a la cistella de la compra el 14,2% el 2020 (les últimes dades disponibles del Govern), fins a arribar als 79.348 milions d’euros, en vista de la caiguda de la despesa en bars i restaurants. Només mirant el negoci de l’alimentació, el consum per càpita va pujar l’11% i la despesa va repuntar el 14%, fins a 1.716 euros per família. No és estrany que, en aquest context, els inversors hagin apostat fortament per aquesta indústria, que s’ha consolidat com un refugi per a les seves inversions. Operacions com la compra de Fremman Capital (fons participat pel Santander) de The Natural Fruit Company per 400 milions, la de Patatas Hijolusa per part de ProA Capital, la d’Agolives (el proveïdor d’olives de Mercadona, Carrefour i Lidl) per part d’Alantra o la d’Angulas Aguinaga per part de Pai Partners (en la qual també va reinvertir Portobello) són clars exemples de la gana dels fons en els últims mesos. Una tendència que els experts indiquen que no cessarà i que es confirmarà en esperades transaccions aquest any com la venda de Planasa (el viver espanyol més gran) o la de Sabater Spices (el líder en el negoci de les espècies), entre d’altres. «Els motius d’aquest interès responen al gran potencial que té la indústria de l’alimentació a Espanya, on comptem amb companyies líders en diferents vetes de mercat. A més, la mida de les empreses nacionals també obre les portes a consolidar certs negocis específics alhora que les empreses obtenen unes millors condicions de compra que repercuteixen en el preu final dels consumidors», afirmen des d’un fons de capital risc espanyol. «L’entrada d’un inversor els ajuda no només a obtenir finançament per continuar creixent, sinó també a introduir diferents eines o formes de treballar que ajudin a professionalitzar el negoci», diuen. En aquest context, una de les vetes de mercat més interessants per als inversors en els últims mesos ha sigut el món del conegut com a ‘agribusiness’. És a dir, tot el relacionat amb el món del camp: des de fabricants de fruites i hortalisses fins als que desenvolupen bionutrients per a aquestes. Per exemple, un dels més buscats ha sigut el món dels cítrics, on s’han creat consolidats grups a través de diferents adquisicions. Aquesta estratègia (denominada ‘build-up’ en l’argot financer) és molt freqüent en el capital risc: compren companyies en un determinat sector que després engrandeixen a través d’altres adquisicions complementàries. Al món dels cítrics s’han llançat coneguts fons espanyols com MCH amb Llusar o Miura amb Citric&Co (on també participa la famosa família Martinavarro), però també han entrat en altres vetes de mercat com els gerds o ‘berries’ (Alantra amb Surexport), raïm (ProA amb Moyca), enciams (Magnum amb Agrupapulpí) o cebes (Nazca amb Eurocebollas), entre d’altres. «Espanya sempre ha sigut considerada com l’horta d’Europa, hi ha empreses líders en els seus negocis que no són conegudes, però aviat descobreixes un gegant que és capaç d’exportar determinat producte al punt més llunyà d’Europa», afirmen des d’un fons de capital risc. «Hi ha veritables fortunes cultivades al caliu d’enciams, els melons, les maduixes o els alvocats a Espanya. El país, per la seva geografia i condicions climàtiques, és l’horta de molts països d’Europa», continua. No obstant, malgrat la pujada del 30% del preu de les fruites i verdures a Espanya en els últims mesos, això no s’ha traduït en més guanys per a molts agricultors, que en molts casos venen a pèrdues. El principal motiu va lligat a la profunda atomització del sector en estructures minifundistes i les desavinences, en molts casos, entre empreses veïnes, que han complicat l’obtenció de millors preus. Una cosa que canvia amb l’arribada d’aquests inversors. Fruit dels nous hàbits dels consumidors, el capital risc també ha centrat els seus esforços inversors en una veta de mercat molt concreta de l’alimentació: el món saludable. Tot el ‘healthy, ‘veggie’ i ‘bio’ està de moda com a conseqüència d’un augment de la preocupació per saber què és el que mengem i d’intoleràncies alimentàries cada vegada més freqüents. Aprofitant aquesta empenta moltes empreses especialitzades en aquest negoci han penjat el cartell d’‘es ven’, donant entrada a nous socis com Laboratorios Almond (especialitzat en begudes vegetals) amb Nazca o Alnut (dedicada a l’alimentació infantil a partir de productes vegetals) que ha acabat en mans de DeA Capital. Els experts consideren que l’interès dels consumidors «per aquesta veta de mercat a Espanya va augmentant progressivament, tal com ha passat en altres països com els Estats Units, on cada vegada ocupen més lleixes del supermercat els aliments ecològics o biosaludables».

El capital risc es reforça en la indústria alimentària espanyola

Des de cítrics fins a begudes vegetals, els fons volen aprofitar els nous hàbits dels consumidors per ‘fer caixa’

El més llegit