El Govern conjura patronal i sindicats per desplegar el salari mínim català durant 2022

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, pretén fer del salari mínim de referència català un dels seus «projectes estratègics» per al 2022. El republicà fa seva la tasca de desplegar aquest SMI orientatiu a Catalunya, treure’l del pla teòric en què el va instal·lar l’avui president Pere Aragonès quan era conseller d’Economia durant el mandat anterior i plasmar-lo en les nòmines de part de la població treballadora catalana. Per això invoca la complicitat de les patronals i els sindicats més representatius. Tot i que la que li serà imprescindible és la de l’actual titular d’Economia, Jaume Giró, ja que els agents socials coincideixen que el recorregut d’aquest salari mínim de referència exigeix la contractació pública amb clàusules socials. En l’última reunió del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, l’òrgan compartit entre el Departament de Treball i els agents socials, el desplegament de l’SMI de referència català es va assenyalar com a assignatura principal per a l’any que ve. El desembre del 2019, Aragonès va presentar un informe en què xifrava aquest sou mínim en 1.239 euros bruts (en 14 pagues) per a Catalunya, quan en tot l’Estat imperava un SMI de 900 euros. La Generalitat no té per complet de competències vinculants per fixar un salari mínim propi, però el llavors vicepresident pretenia reforçar la singularitat catalana introduint aquesta qüestió en la negociació col·lectiva entre patronal i sindicats. Els agents socials en aquell temps no li van recollir el guant, gelosos que des de l’Administració els marquessin les pautes de la negociació bipartida. Ara Torrent torna a ressuscitar el tema i vol començar amb l’elaboració d’una anàlisi qualitativa i d’experts sobre el tema per, posteriorment, presentar un nou estudi amb aquesta xifra de 1.239 euros actualitzada. Després s’obriria un procés de concertació amb Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT sobre com implementar-la, segons expliquen fonts de la conselleria d’Empresa i Treball. Revulsiu en què la negociació col·lectiva no arriba Des del grup patronal no tanquen la porta a la mesura, però posen condicionants. «Des de Pimec som a favor d’asseure’ns a parlar de salaris, especialment d’aquells més baixos i en una conjuntura com l’actual. Però sempre que això estigui vinculat a millores de la productivitat, eficàcia o eficiència», afirma el secretari general de Pimec, Josep Ginesta. Des de Foment del Treball, a preguntes de EL PERIÓDICO, han declinat pronunciar-se sobre aquesta qüestió fins a tenir la mesura més treballada i debatuda. Els sindicats veuen en aquesta mesura una eina per provocar pujades salarials en sectors en què els costa negociar-les amb les empreses. «Pot suposar un revulsiu per implementar la pujada dels salaris més baixos dels convenis col·lectius. Hi ha milers de treballadors a Catalunya que estan sota un conveni amb les taules desactualitzades respecte a l’SMI des de fa anys», afirma la secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torre. «Convenis vinculats amb el servei d’atenció a les persones en què no s’han pogut pactar increments salarials perquè el que paga l’Administració està tan ajustat que si les empreses pugen sous es mengen el marge», diu el secretari de polítiques sectorials d’UGT de Catalunya, José Antonio Pasadas. Giró en té la clau «La Generalitat té marge per blindar mitjançant clàusules socials que en les seves contractes s’apliqui aquest salari mínim de referència. Però per a això fa falta que posi els recursos», afirma el secretari general de Pimec. «Si s’ajusten bé les fórmules es pot fer. L’Administració no pot demanar al contractista unes condicions econòmiques que no cobreix amb el contracte», diu Pasadas, d’UGT. «Si la Generalitat no posa més recursos la mesura està condemnada al fracàs», afirma el dirigent d’UGT. I és que aquest salari mínim de referència serà una de les moltes proves de la salut de la coalició independentista que governa la Generalitat. Si bé serà Torrent (ERC) qui negociï la implementació d’aquestes mesures juntament amb els agents socials, l’augment de la dotació de recursos per a la contractació pública que demanden tant patronals com sindicats depèn del custodi de les arques públiques: el conseller d’Economia, Jaume Giró. Si el dirigent aixecat per Junts allarga la mà i acompanya la mesura pressupostàriament, aquesta té aparences de prosperar. I si, al contrari, al·lega falta de liquiditat i no dota de finançament extra la contractació pública que adopti aquestes clàusules socials, l’SMI català es quedarà, com fins ara, en un calaix. L’SMI a 1.000 euros, durant el gener

El Govern conjura patronal i sindicats per desplegar el salari mínim català durant 2022

Torrent converteix l’SMI català en un dels seus «projectes estratègics» i si aquest es materialitza dependrà del marge pressupostari que habiliti via contractació pública

El més llegit