L’electricitat dobla el preu mitjà del 2018 l’any dels 26 rècords diaris

La tempesta Filomena va atiar el començament d’un 2021 en què ningú va poder prevenir el que passaria a partir del juny: una escalada del preu de l’electricitat sense precedents que va arribar a fregar els 400 euros per megawatt hora fa uns dies, una cosa imprevisible ara fa un any. El resum és un premi mitjà anual de 111,93 euros per megawatt hora, gairebé el doble dels 57,29 euros per megawatt hora del 2018. Però el seu efecte sobre la butxaca dels consumidors no serà tal, s’ha contingut en part amb les rebaixes d’impostos i càrrecs, tot i que hi ha almenys 9 milions de consumidors que pagaran més aquest any que aleshores. Després de la tempesta, el preu mitjà mensual de l’electricitat va tancar el gener entorn dels 60 euros, va arribar la calma, al febrer va costar una mitjana de 28,49 euros. Però va ser a partir del juny (83,29 euros de mitjana) quan es va començar a desbocar, fins que a l’agost va superar els 100 euros mensuals. Des d’aleshores, l’increment mitjà al mes va ser de 50 euros, menys el novembre que es va mantenir entorn dels 200 euros als quals havia arribat de màxim a l’octubre. Així, el desembre ha acabat com el mes més car de la història (239,17 euros de mitjana per megawatt hora) en un any en què s’han comptabilitzat fins a 26 rècords històrics diaris. El primer va ser el 21 de juliol, quan el preu majorista es va elevar fins als 106,57 euros per megawatt hora, i va superar per primera vegada el màxim de 103,76 euros de l’11 de gener del 2002, mentre que l’últim va ser dijous 23 de desembre a l’arribar als 383,67 euros per megawatt hora. En aquella jornada, a més, es va registrar un rècord horari, ja que entre les 8 i les 22 hores, durant tot el dia, el preu va superar la cota dels 400 euros. El motiu: el preu elevadíssim del gas natural als mercats internacionals que va passar dels 15 euros l’any passat als 180 euros que va arribar a marcar aquest mes de desembre i que es va ajuntar amb uns preus altíssims dels drets d’emissió de CO2 (el 2018 es pagaven a 17 euros, ara a 80). Les dues variables han aconseguit un disbarat de preus al mercat majorista que serien inconcebibles i, fins i tot, impossibles fa un any perquè fins al mes de juliol el preu màxim i mínim que es podia registrar al mercat majorista era d’entre 0 i 180 euros, mentre que des d’aleshores és d’entre -500 i 3.000 euros per convergir amb Europa. La factura pujarà El preu de l’electricitat és al costat dels costos regulats (peatges i càrrecs) i els impostos, una de les tres parts de la factura. Per evitar que aquesta es desboqués al ritme del preu majorista, a finals del mes de juny, el Govern va reduir del 21% al 10% l’IVA de l’electricitat fins a final d’any i va suspendre l’impost del 7% de la generació elèctrica durant tres mesos. Però la desorbitada pujada de la llum a l’estiu va provocar un nou paquet de mesures el setembre que incloïa la pròrroga de la suspensió de l’impost a la generació i la rebaixa de l’impost especial a l’electricitat del 5,11% al 0,5% fins i tot el 31 de desembre. Així com una rebaixa del 96% dels càrrecs inclosos a la factura. Tot per aconseguir l’objectiu marcat pel president del Govern en una entrevista a El País en què prometia que «tots» els consumidors pagarien a finals del 2021 una factura similar a la de l’any 2018. Una cosa que no passarà perquè, com a mínim, al voltant de 9 milions de consumidors del mercat regulat amb una tarifa PVPC (històricament la més barata, segons la mateixa vicepresidenta, en el primer semestre d’aquest any la tarifa PVPC va ser de mitjana un 20% més barata que la tarifa lliure) pagaran més. Així es desprèn dels càlculs de l’expert en energia Francisco Valverde, per a un consumidor amb tarifa PVPC amb una potència de 4,4 quilowatts i un consum de 3.500 quilowatts hora a l’any (sense incloure el lloguer del comptador), el preu de la factura aquest 2021 ha sigut de 936 euros, 150 euros més cara que la del 2018 (784 euros). És a dir, almenys la majoria de consumidors del mercat regulat pagaran aquest any una factura més cara que el 2018. Sense les mesures del Govern, el preu final seria un 10% més car (sense les mesures del juny, el preu seria 979, i sense les de setembre, 1.039 euros). Aquest dimecres, el mateix president del Govern, Pedro Sánchez, reconeixia que hi haurà un 30% dels consumidors que tindran un rebut elèctric més car aquest any. El 2020 hi havia 29,7 milions de punts de subministrament, dels quals 10,9 milions al mercat regulat (en aquest últim s’inclouen 1,2 milions de beneficiaris del bo social) i 18,8 milions al mercat lliure. Aquests últims es desconeix quant paguen perquè són contractes molt diversos entre comercialitzadores i usuaris que, a més, no són públics. Segons ha defensat Sánchez, la mitjana de consumidors espanyols pagarà més o menys el mateix que fa dos anys (613 euros, davant els 639 del 2018). L’any vinent Què passarà l’any que ara comença és tota una incògnita. El mercat de futurs avança que els preus es mantindran fins a la primavera en un entorn molt similar als dels últims mesos, i així ho va recollir el Govern al prorrogar les rebaixes de l’IVA i de l’impost especial i la suspensió del 7% a la generació fins al 31 d’abril, en el primer cas, i fins al 30 de març, en el segon. I el cert és que tot depèn que el preu del gas es mantingui en aquests nivells o no, és a dir, si Rússia obre l’aixeta o no. L’única certesa és que, els primers dies de gener el preu de la factura serà més cara del que és ara. El Govern no ha prorrogat la rebaixa temporal dels càrrecs del 96% a l’últim trimestre, sinó que l’ha reduït al 30% (els peatges baixen un 2,5%). Aquest canvi, a més, portarà una nova conseqüència: la tornada dels trams horaris, ara gairebé imperceptibles.

L’electricitat dobla el preu mitjà del 2018 l’any dels 26 rècords diaris

Les rebaixes d’impostos i càrrecs del Govern contenen l’impacte sobre la factura

Però, com a mínim, 9 milions de consumidors en pagaran més al rebut que fa tres anys

El més llegit