Balears ingressa a l’Espanya pobra

La pandèmia econòmica ha sigut tan dura per a les Balears com les sis onades del coronavirus. Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística sintetitzades en la Comptabilitat Regional confirmen que la comunitat ha ingressat a l’Espanya pobra, una situació inaudita al llarg de l’últim mig segle. En la classificació del PIB per càpita portada a terme per l’INE, Balears retrocedeix des de les posicions capdavanteres que ocupava tradicionalment fins a la novena plaça. Després d’haver liderat la llista durant anys, i d’haver-se fet amb Madrid, Catalunya, el País Basc o Navarra, l’arxipèlag es veu ara superat per circunscripiones inesperades com Cantàbria o Castella i Lleó. Galícia li trepitja els talons, a només un centenar d’euros de distància. Després d’haver doblat dues dècades enrere Extremadura, l’avantatge balear actual respecte de l’autonomia esmentada és inferior al 20%. Encara resulta més xocant contemplar les Balears per sota de la mitjana estatal el 2020. En concret, la renda individual de 22.048 euros marca una distància apreciable amb els 23.700 d’un país castigat amb especial acarnissament per la pandèmia. Tot i que l’evidència numèrica s’acabi circumscrivint a un any marcat per la paràlisi turística, la inferioritat numèrica sacseja la imatge de l’arxipèlag com un enclavament de particular riquesa. Per advertir la magnitud del daltabaix, el PIB per càpita balear va ascendir el 2000 a 20.094 euros, només per sota de Madrid i Navarra amb situacions fiscals d’excepció. La mitjana estatal es trobava llavors en 15.975 euros. L’arxipèlag superava aquesta dada en un 26%, un desfasament gairebé inadmissible dins d’una mateixa unitat nacional. N’hi va haver prou amb una dècada perquè la bretxa es reduís a un miler d’euros, ja per sota del 10% de marge. La pandèmia ha aconseguit invertir la tradició. El sisme econòmic provocat per la pandèmia es percep amb més nitidesa al comparar el producte interior brut del 2020 amb l’exercici anterior. Els 34.000 milions del 2019, pres ja com a patró d’una era gairebé irrecuperable, van minvar per sota dels 27.000. Si la volatilització en nombres absoluts de 7.400 milions en un any ja transparenta el vertigen de la caiguda, el retrocés interanual de gairebé un 22% enfonsa la seva significació al comprovar l’impacte en altres autonomies. Balears és l’única regió espanyola que ha perdut més del 20% de la seva riquesa arran de la covid. El retrocés d’un 78,4% el 2020 respecte de l’any anterior intensifica la seva capacitat de contrast, al verificar que fins a 12 comunitats van aconseguir preservar més d’un 90% del seu PIB en l’últim exercici de vaques grasses. Espanya en el seu conjunt, amb un paper destacat en l’impacte econòmic a escala mundial, es va mantenir malgrat això en un 90,2%. Només països com el Perú, on la covid ha cursat amb seqüeles econòmiques aterridores, han experimentat patacades similars a la balear. Lideratge dissolt Lideratge dissoltLa temptació de situar 2020 com un cigne negre, que ha de ser extret per la seva singularitat de l’evolució econòmica de les Balears, es dissol al contemplar el retrocés continuat dels índexs lligats a la riquesa. A 25 anys de distància, el lideratge espectacular ostentat fins a mitjans dels anys noranta s’ha dissolt com una il·lusió. Balears no només encapçalava a finals del segle passat la classificació autonòmica en PIB o riquesa per càpita. La diferència era tan aclaparadora que podia parlar-se en propietat d’un país diferent. L’arxipèlag va arribar a ser l’única regió espanyola per sobre de la mitjana de la Unió Europea, fent-se amb els territoris més pròspers dels països septentrionals. Tot i que l’enlairament espectacular de l’economia balear es va alentir durant la mateixa dècada dels noranta, les dades de l’any 2000 continuaven sent vergonyants per a les restants regions. El PIB ajustat a la població s’allunyava de la mitjana nacional, malgrat la pèrdua del lideratge. A principis de mil·lenni subsistia una frontera clara entre l’Espanya rica i la pobra, amb les Balears fermament alineada en el primer pilot. Segons s’observa en la gràfica, la primera dècada d’aquest segle ja mostrava la fatiga del model balear ancorat en el turisme. Sempre per sobre de la mitjana estatal, la diferència es va reduir a sis punts percentuals. Sis comunitats desbordaven ja llavors les Balears, superada per l’enlairament d’entitats tan sorprenent com Aragó o la Rioja. L’etiqueta de comunitat rica començava a trontollar. El cop de 2020 accentua la tònica però no la inverteix, perquè el desgast estava anunciat. Set punts per sota de la mitjana estatal, es confirma la transició atziaga des de l’opulència cada vegada més llunyana a un estancament, davant la puixança de regions que fins ara no militaven en la mateixa lliga. Si bé òmicron ha enterbolit les perspectives de recuperació econòmica, està clar que Balears millorarà el 2021 les xifres del 2020. Sense recuperar en cap cas els 7.000 milions d’euros perduts respecte al 2019, si es pren en consideració l’indici d’un flux de turistes reduït a la meitat. I com que el que no es consola és perquè no vol, la caiguda confirmada per l’INE és menys abrupta que les expectatives d’Ángel de la Fuente. El guru del finançament regional situava les Balears en la posició número 13 al final del 2020, amb quatre regions més per sobre i només quatre per sota.

Balears ingressa a l’Espanya pobra

La pandèmia ha confirmat el retrocés progressiu que es va registrant al llarg del segle

El més llegit