Així van ser els 10 mesos i les últimes 24 hores en què es va pactar la reforma laboral

Pràcticament un any després que el president del Govern, Pedro Sánchez, comparegués per declarar el primer estat d’alarma per la irrupció de la covid, l’avui vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, reiniciava les converses que acabarien derivant en la reforma laboral pactada avui amb la patronal i els sindicats. Deu mesos de negociacions que han acabat culminat en unes últimes 24 hores d’infart, amb moments en què l’acord va estar a punt de saltar pels aires i que fins aquest dijous a migdia no s’ha acabat de tancar. Aquesta és una reconstrucció d’aquests mesos de negociació i les últimes hores decisives. Els negociadors van entrar dimecres a la planta quarta del Ministeri de Treball amb un dels nusos gordians de la reforma laboral per concretar: la subcontractació. Durant els últims 10 mesos aquest ha sigut un dels maldecaps del diàleg social, tant per la seva dimensió com per la difícil solució que tenia. Finalment, el redactat últim d’aquest punt és menys garantista del que els sindicats haguessin volgut i ha sigut un dels motius pels quals els comitès confederals de CCOO i la UGT, que han acabat beneint l’acord, s’han allargat fins a ben entrat el migdia. Tot i que la subcontractació no ha sigut l’únic punt espinós i és que l’amenaça de la patronal de reobrir el calaix de la temporalitat va sobrevolar durant tota la nit la sala oval del número 63 de la Castellana. La patronal agrària (Asaja), que ha votat en contra dins la CEOE sobre si recolzar o no la reforma laboral, exigia un contracte temporal més lax per al camp. No els valia amb els 90 dies i en volien 120, però ni el Govern ni les centrals han torçat el braç. I això va tensionar per moments una reunió que ahir va acabar passades les tres del matinada. «Al Ministeri de Treball no es compleix el registre horari», fa broma un dels negociadors. Si bé la principal cara visible d’aquesta reforma laboral és la de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, hi ha quatre actors que des de la segona fila han sostingut durant aquests mesos el dia a dia de les negociacions. Joaquín Pérez Rey, secretari d’Estat de Treball i número dos de Díaz, ha pilotat les reunions maratonianes i Mari Cruz Vicente (CCOO), Mariano Hoya (UGT) i Rosa Santos (CEOE) han sigut els seus principals interlocutors. Quatre cares que es coneixen bé i que, tret d’Hoya de la UGT que va entrar després de l’últim congrés del sindicat, porten a sobre sis pròrrogues dels ertos, una llei de teletreball, una llei rider i un acord en pensions. Motiu de xoc dins la coalició Durant 10 mesos han anat modelant la reforma laboral de la coalició. ¿Com ha anat la reunió d’aquesta setmana? «Formidablement», diuen des de l’equip de Díaz que sempre responia el ‘cervell’ econòmic del ministeri, Miguel Lago; per tal d’aportar una dosi d’optimisme a les negociacions. A la taula va començar Treball en solitari i va acabar acompanyat de representants d’Economia i Seguretat Social, després del xoc provocat a l’octubre per Nadia Calviño. La vicepresidenta primera es va arrogar el lideratge de la reforma com a vicepresidenta econòmica i Díaz va saltar denunciant un «incompliment molt greu» de l’acord de coalició. L’estira-i-arronsa dialèctic d’aquests dies sobre si «derogació sí» o «derogació no» va tapar un contingut que finalment deroga només una part de l’herència del PP i se centra a aportar elements nous. El lideratge i el rèdit polític de la reforma han marcat internament la coordinació entre el PSOE i Unides Podem, així com les reticències de la patronal a entrar a negociar han marcat les deliberacions de la taula. «Els ha costat», apunta una font sindical. Des del grup empresarial al·ludeixen a l’extensa contraproposta que van presentar a finals de novembre i que en la majoria dels punts esmenava els textos del Govern. Des del grup empresarial han lluitat coma a coma i finalment han aconseguit rebaixar l’ambició dels primers esborranys, eliminant qüestions com la nul·litat dels treballadors eventuals acomiadats per evitar passar-los a fixos. Pròxima estació: el Congrés Totes les fonts consultades coincideixen que l’entrada a l’acord de la patronal respon a una estratègia de minimitzar danys. Tant a la taula de diàleg social, com després quan la norma sigui remesa al Congrés i formacions com ERC i EH Bildu pretenguin una reforma més ambiciosa per als treballadors. I és que el d’ahir no és l’últim capítol de la reforma laboral, després de nou anys de vigència de la del PP i més de tres el PSOE prometent, ja des del Govern (primer en solitari, després amb Unides Podem), que la derogaria. Al tràmit del Consell de Ministres l’haurà de seguir l’aprovació al Congrés. Aquí els socis de l’Executiu esmolen les dents i ja han clamat altres vegades contra que no s’hagi tocat l’acomiadament. Indemnitzacions més baixes i la pèrdua de competències de l’Administració per autoritzar acomiadaments col·lectius són dos elements heretats de Mariano Rajoy i que els potencials aliats de Sánchez voldran tocar.

Així van ser els 10 mesos i les últimes 24 hores en què es va pactar la reforma laboral

El Govern i els agents socials es van aixecar de la taula el dia abans de l’acord passades les tres de la matinada i sense el text tancat del tot

El més llegit