Les plataformes digitals, una economia desigual sense classe mitjana

Ser ‘influencer’ de gran és ja una de les professions amb què somien els nens. I no és estrany, tenint en compte que els seus referents són cada cop més lluny de la tele i més a Youtube, TikTok i Twitch. No obstant, per a la immensa majoria aquest somni es quedarà en això, ja que el model econòmic creat per les plataformes continua sent especialment desigual i viure’n, un privilegi a l’abast de l’1% de dalt. «Mai us deixeu ennuvolar per les xifres que guanyem nosaltres, perquè això no és la realitat», remarcava el famós ‘streamer’ Ibai Llanos. En els últims anys, l’ecosistema creador s’ha convertit en el «tipus de petita empresa que creix més ràpid», segons SignalFire, un boom que ha portat les plataformes a introduir noves vies de monetització com incentiu per retenir els creadors. Tot i així, aquests mecanismes de pagament són encara insuficients i «no et permeten tenir un nivell de vida mínim», explica Janira Planes, directora de comunicació de la plataforma Wuolah. «Això fa que cada cop hi hagi més desigualtat entre creadors». ¿Què paguen les plataformes? Youtube destina un 55% dels seus ingressos per publicitat als creadors, que per cada 1.000 visualitzacions obtenen entre 2,5 i poc més de 4 euros. Per arribar al salari mínim de 965 euros, un ‘youtuber’ hauria de generar mensualment (i sobre el paper) més de mig milió de visualitzacions en contingut addictiu. Fins al setembre d’aquest any, el gegant propietat d’Alphabet (empresa matriu de Google) ha ingressat 20.212 milions de dòlars només amb anuncis, un rècord històric. «Jo al mes guanyo uns 50 euros, per pagar les factures tinc una feina de les de tota la vida», explica la creadora de continguts Marta Llanos. A ulls de la Seguretat Social aquesta jove és la responsable de xarxes socials i màrqueting d’una acadèmia de Barcelona; a ulls dels seus 8.940 subscriptors és una ‘youtubera’ que analitza l’actualitat a través de vídeos amb crítica social i en què tracta des del boom d’‘El juego del calamar’ fins a l’absència de perspectiva de gènere en un comentari homòfob d’Arévalo. A Twitch, propietat d’Amazon, els ‘streamers’ guanyen diners a través de les subscripcions dels seus seguidors (que van dels 4,99 als 24,99 euros mensuals) i com més gran sigui més ho serà també la porció que es queda el creador, que pot oscil·lar entre el 50 i el 80% dels ingressos. TikTok, per la seva banda, va llançar un fons per pagar els creadors que compleixin certs requisits, com tenir més de 10.000 seguidors, en funció de la viralitat de cada vídeo, cosa que fa el seu sistema més ‘democràtic’. Una economia sense classe mitjana La missió de les plataformes és guanyar diners; recompensar els creadors és una via amb aquesta finalitat. «És una línia prima, juguen entre donar eines de pagament per retenir-los i perquè no es queixin sense, al seu torn, comprometre els seus objectius econòmics», assenyala Planes. Això no significa que funcioni. Zach King, un dels creadors més prolífics de TikTok amb 66,3 milions de seguidors, va explicar en un vídeo que després de generar més de dos milions de visualitzacions en una setmana la plataforma li havia pagat uns 122 dòlars, molt lluny de l’equivalent al salari mínim. «Sense capacitat de negociar, als creadors només els queda utilitzar les xarxes per visibilitzar la protesta», apunta Planes, que malgrat acumular més de 76.000 seguidors a TikTok guanya únicament uns quants cèntims. @grahamstephanEver wonder how much the top TikTok creators make? Here you go. @zachking #fy #fyp #foryou #viral #viralvideo #shocking #investing #money #moneytok♬ original sound – GrahamStephan És per això que estudiosos de l’ecosistema digital, com la inversora en capital risc Li Jin, han insistit en la necessitat de «democratitzar les oportunitats» i fomentar l’aparició d’una (ara inexistent) classe mitjana entre els creadors, fins i tot promovent un salari mínim. Mentre això no arriba, els creadors, fins i tot els més influents, necessiten buscar-se el salari fora de les plataformes. «El que guanyo a Twitch és només el 15% dels meus ingressos, però la visibilitat m’ajuda a trobar altres feines», explica el veterà ‘youtuber’ i ‘streamer’ Roc Massagué, conegut com ‘Outconsumer’. Així, fins i tot en un 77% dels casos la principal font d’ingressos prové d’acords publicitaris i de patrocini amb marques, segons dades d’Influencer Marketing Hub. Només un 1% es pot permetre viure de les subscripcions com a pilar del seu model econòmic. Però fins i tot fora de les plataformes sobreviure és difícil. Convertits en clau per a la prescripció de marques, el màrqueting d’‘influencers’ s’ha disparat un 700% a Espanya des del 2018, segons Infoadex. Tot i que creix la inversió en aquest tipus de publicitat, els ‘microinfluencers’ –creadors de contingut de nínxol amb una comunitat d’entre 5.000 i 100.000 seguidors– ho tenen més complicat. Un estudi recent assenyala que fins i tot un 62,2% consideren que no cobren prou per una professió que, més que un somni aspiracional, s’ha convertit en una «activitat insostenible».

Les plataformes digitals, una economia desigual sense classe mitjana

Tot i que Youtube, Twitch i TikTok han introduït vies de monetització per pagar els creadors per la seva feina, només l’1% més popular en pot viure

El més llegit