El Govern, la patronal i els sindicats s’afanyen per tancar aquesta setmana una reforma laboral acordada

La patronal i els sindicats han passat el cap de setmana vetllant armes pel desenllaç decisiu de la reforma laboral, que té totes les paperetes per arribar aquesta setmana. El Govern va remetre divendres passat un nou esborrany perquè els agents socials l’estudiïn i es pronunciïn definitivament al llarg dels pròxims dies i les organitzacions ja estan fent forat a les seves agendes. Fonts tant del grup empresarial com de les centrals apunten que l’acord és possible i probable, tot i que es resisteixen encara a donar-lo com a segur. Si bé no hi ha res tancat, l’esperit de la reforma està encarrilat en tots els punts menys en dos: la subcontractació i el nou model d’ertos. Si bé no hi ha res tancat, aquestes dues qüestions són les més obertes i de més calat i és aquí on les fonts consultades reconeixen que pot saltar l’entesa a tres bandes. Diverses fonts coneixedores del diàleg social apunten que aquest dilluns serà el dia decisiu en què es tancarà el text definitiu sobre el qual posteriorment s’hauran de pronunciar les parts. La reforma laboral veurà la llum en els pròxims dies, després de nou mesos i mig de negociacions. El part ha sigut llarg i complicat. Fonts de la patronal insisteixen a qualificar el contingut final de la norma d’«equilibrat», mentre que des de les centrals es feliciten pels avanços obtinguts, però no poden evitar reconèixer que en alguns aspectes la patronal ha aconseguit descafeïnar la reforma. «Sortirem millor que estem, però en alguns punts pitjor que estàvem abans del PP», apunta un dirigent sindical. Alguns dels pilars mestres de la reforma de Mariano Rajoy i Fátima Báñez (avui a la CEOE) continuaran intactes. Especialment, els referents a l’acomiadaments. Ni es tocaran els salaris de tramitació, ni es tornarà a la indemnització per acomiadament de 45 dies per any treballat dels indefinits, ni es recuperarà l’autorització administrativa dels eros. Aquests punts no han estat en cap moment sobre la taula i tampoc han entrat en el temps de descompte. Pel que fa a la negociació col·lectiva, una font empresarial reconeix que «aquí han guanyat els sindicats». El caràcter explícit de l’acord de coalició entre el PSOE i Unides Podem jugava a favor seu: tornarà la ultraactivitat indefinida dels convenis i la prevalença del sectorial sobre el d’empresa. Estira-i-arronsa en temporalitat En altres matèries els agents socials i el Govern han trepitjat terreny nou. És el cas de la temporalitat, en què la reforma del 2012 amb prou feines va introduir canvis directes i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, tenia des del primer moment entre cella i cella que s’havia de tractar. Les dades així ho avalen, ja que Espanya és una anomalia –en el mal sentit del terme– a la Unió Europea, amb un de cada quatre assalariats com eventuals. I en aquest camp la defensa aferrissada de la patronal ha donat fruit, ja que el contingut del primer esborrany era més restrictiu que el dels últims i la pretensió d’establir percentatges màxims ha caigut, a més de relaxar-se la causalitat en alguns formats. No obstant, no per això les centrals deixen de definir els canvis com els més ambiciosos en aquesta matèria des de la reforma de 1984. Aquí la principal modificació és la desaparició del contracte d’obra i servei, que segons dades del SEPE representa el 38% de la contractació actual a Espanya. I l’esquema final serà el següent, amb tres tipus de contractes temporals disponibles. La primera modalitat serà la del contracte per a feines ocasionals, de 90 dies de durada com a màxim i hàbil per cobrir pics puntuals de demanda. Per exemple, si una empresa necessita reforçar-se per a la campanya de Nadal. Aquí les empreses podran contractar tots els eventuals que necessitin, sempre que no els repeteixin el contracte. La segona modalitat serà la del contracte per causes imprevistes, que podrà tenir una durada de sis mesos o un any, si així ho pacten la patronal i els sindicats per conveni. I no es podran concatenar contractes més de 18 mesos durant un període de 24 mesos. Aquí els sindicats es van imposar, ja que es va arribar a estudiar una concatenació màxima de 24 mesos en un període de 30 mesos. I la tercera modalitat serà per cobrir una baixa per maternitat, incapacitat temporal o excedència; que durarà el que duri la baixa. En matèria de temporalitat hi ha dues qüestions que encara poden generar certa pugna, especialment des del grup empresarial. La CEOE no veu amb bons ulls l’‘extra’ de cotitzacions socials que vol aplicar la Seguretat Social per desincentivar els contractes ultracurts. I també aposta per ampliar els 90 dies dels contractes per a tasques ocasionals en el sector agrari. Aquí els sindicats argüeixen que hauria d’imperar el contracte fix discontinu, però els empresaris pressionen per aconseguir una rebaixa especial per a les organitzacions agràries. Subcontractació i nous ertos On no està clar qui acabarà cedint és en matèria de la subcontractació. L’últim redactat planteja que una subcontracta pugui escollir entre dos convenis: el conveni de l’empresa per a la qual està subcontractada o bé el conveni de l’activitat que executin els subcontractats. Seguint un exemple. Una subcontracta de la Seat podria aplicar el conveni d’aquesta o bé el del sector de l’activitat que faci per a la Seat. Si li presta serveis de jardineria, doncs el conveni de jardineria. Si són serveis de neteja, doncs el de neteja. I si és una empresa multiserveis que n’hi presta de diferents, els jardiners tindran el conveni de jardineria i els de neteja, de neteja. Aquest redactat no agrada el grup sindical, ja que consideren que millora les actuals condicions, però no al nivell que pretenen. Doncs si bé treu de l’equació els convenis de les multiserveis, no afavoreix l’especialització. Com a exemple, segons l’últim redactat, una cambrera de pis no estaria regida pel conveni de l’hostaleria, sinó pel de neteja, que és millor que un multiserveis, però no que el d’hostaleria. Aquest és un dels serrells pendents. I l’altre és el dels nous ertos postcovid, batejats pel Govern com a ‘Mecanisme RED’ La nova proposta manté els dos supòsits segons els quals les empreses podran sol·licitar ertos amb ajudes públiques: davant una crisi conjuntural de tota l’economia o només per a un sector concret, per dificultats pròpies d’aquest. En el cas dels ‘ertos cíclics’, l’expedient no podrà superar l’any de durada. I en el cas dels ‘ertos de sector’, podran durar un any, tot i que amb dues pròrrogues addicionals de sis mesos, és a dir, fins a dos anys. En les dues modalitats l’Estat oferirà bonificacions del 50% a les quotes de la Seguretat Social per incentivar que, com ha passat ara durant la pandèmia, les companyies recorrin a l’expedient i no a l’acomiadament directament. Un percentatge d’exoneracions que els sindicats consideren difícilment assumible per a l’erari públic a llarg termini. ¿Última reunió aquest dilluns? Les cúpules de les organitzacions empresarials i sindicals estan avaluant els detalls de la reforma, amb aquestes dues matèries –la subcontractació i els ertos– encara prou obertes com perquè hi hagi canvis. Aquest dilluns la taula de diàleg social es torna a reunir i podria ser l’última cita formal abans que els agents socials es conjurin en els seus respectius conclaves per donar (o no) el vistiplau a una reforma laboral que podria ser aprovada en el Consell de Ministres del 28 de desembre.

El Govern, la patronal i els sindicats s’afanyen per tancar aquesta setmana una reforma laboral acordada

Els agents socials revisen durant el cap de setmana el text definitiu, a expenses d’acabar de tancar els aspectes relatius a la subcontractació i els ertos

Les postures estan a prop i els empresaris veuen amb bons ulls afegir-se a un acord que, no obstant, encara no és segur

El més llegit