Els ministres de Pesca dels Vint-i-set van tornar a enrocar-se en unes negociacions que semblaven infinites sobre els totals admissibles de captures (TAC) i quotes de l’any vinent. Amb nombrosos vetos, amenaces i la incertesa que encara pul·lula després de la sortida del Regne Unit del bloc comunitari, els països van tardar a posar-se d’acord després de més de 40 hores de xerrades i reunions. Dos membres estaven més exposats que els altres, França i Espanya, sobretot per la situació del Mediterrani, que va culminar amb un dur cop per a la flota en forma de reducció de dies d’esforç pesquer (un 6% menys). A l’altra part hi havia les úniques quotes en joc, les que afecten els estocs de les aigües ibèriques, les conegudes com zones IXa i VIIIc (que van des del Golf de Cadis fins al riu Bidasoa). I allà les notícies no van ser gaire millors. Malgrat que es va aconseguir frenar les pretensions inicials de la Comissió Europea, i malgrat que el sector reconeix la bona tasca realitzada pel ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, i el seu equip, el cert és que el balanç és negatiu. De fet, les pujades en sorell, gall i rap maquillen molt els resultats, que es queden en una reducció de quotes equivalent a 4 milions d’euros (partint dels preus mitjans del 2020 a les llotges gallegues) amb el lluç com a trist protagonista. Brussel·les només va cedir fins a una retallada del 8% davant el 18,5% inicial per a aquesta espècie, per la qual cosa es va consumar la tercera tisorada consecutiva per a la flota espanyola que la captura. De fet, només des de l’última revisió de la Política Pesquera Comuna (PPC), el 2013, la UE va retallar a Espanya 15,8 milions d’euros en quotes de lluç ibèric.