Més de 400 empreses d’inversió operen a Espanya sense permís

Pfizer versus Moderna, ¿qui està al capdavant? Tesla i bitcoin, ¿qui està per sobre? Aquests són algunes de les apostes i reclams dels xiringuitos financers que operen a Espanya en l’era de la Covid i a què es vol posar límit. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’organisme supervisor dels mercats financers a Espanya, ha avisat de l’existència de 473 societats que no estan autoritzades per prestar serveis d’inversió o altres activitats subjectes a la seva supervisió. Aquesta xifra, detectada entre el gener i el novembre d’aquest any, suposa un increment del 21% sobre les 389 que va identificar la institució presidida per Rodrigo Buenaventura el 2020, segons les xifres que el mateix organisme ha confirmat a EL PERIÓDICO. Així capten els seus objectius Les entitats denunciades accedeixen a les potencials víctimes de forma ràpida i amb un cost molt baix valent-se de tecnologies digitals, l’ús de les quals es va disparar en pandèmia i es va accentuar sobretot a partir de finals del 2020, com els programes d’accés remot (AnyDesk, LogMeIn o TeamViewer, entre d’altres) i les xarxes privades virtuals (serveis de VPN). Utilitzen bases de dades que gairebé sempre han obtingut de forma fraudulenta i n’extreuen les adreces de les persones que, per exemple, han contractat un determinat producte financer o han respost a una enquesta. Seleccionen inversors menys informats o més confiats a fi que els entreguin els estalvis sota promeses d’altes rendibilitats i s’adrecen a ells amb estratègies comercials agressives. Però, a la pràctica, la majoria d’aquests xiringuitos actuen com una simple tapadora que s’apropia dels diners dels clients. En ocasions, poden perdre tots els diners invertits, sobretot si aquestes entitats desapareixen o canvien de nom quan no poden complir les rendibilitats promeses ni justificar les pèrdues. Les aportacions dels clients, que intenten captar amb publicitat o altres mitjans (com el teletext de televisió, segons la CNMV), no estan adherits al Fons de Garantia d’Inversions o de Dipòsit. Per perseguir aquests fraus la CNMV compta amb un equip que analitza i supervisa tota activitat financera en fòrums, xarxes socials i altres canals. També adverteix dels riscos d’aquestes societats d’inversió als potencials usuaris a través dels mateixos canals. L’última empresa identificada per l’organisme supervisor espanyol és delitraders.com, que es presenta a la web com un portal d’inversió global que permet accedir als mercats globals amb comissions baixes i des d’un sol lloc. També com un «corredor totalment llicenciat i regulat» que opera amb accions, metalls, energies o índexs, entre d’altres. El client ha d’obrir un compte per utilitzar els seus serveis, que l’entitat ven amb reclams similars a apostes: «Pfizer versus Moderna, ¿qui està al capdavant» o «Tesla i bitcoin, ¿qui està per sobre?». Només en l’apartat de qui som i en lletra petita s’identifica la societat propietària del portal, la britànica Miva Solutions LLC. La CNMV, en canvi, considera que ni Delitraders ni Miva Solutions figuren inscrites en el corresponent registre i, per tant, estan autoritzades per prestar serveis d’inversió. Criptomonedes Una altra entitat que també ha sigut assenyalada per la CNMV és Foxcryptomining.com, que opera en criptomonedes, un altre dels àmbits en què el supervisor presta especial atenció. La institució no és l’únic organisme que realitza aquestes advertències. Els supervisors dels estats membres de la Unió Europea (UE) i d’altres països europeus també segueixen aquesta pràctica i es comuniquen entre si les entitats que presten serveis d’inversió sense comptar amb autorització. En aquesta línia, la CNMV ha posat en coneixement dels mercats financers espanyols en els onze primers mesos d’aquest any avisos de 1.081 entitats internacionals. El Regne Unit, Itàlia, Bèlgica i Àustria estan entre els països que més han advertit, juntament amb Espanya.

Més de 400 empreses d’inversió operen a Espanya sense permís

Els xiringuitos financers s’apropien d’internet i xarxes socials

Canvien de nom o desapareixen per encobrir pèrdues

El més llegit