Nicolas Schmit: «Animo el Govern i els interlocutors socials a mantenir una línia de diàleg oberta»

El comissari d’Ocupació i Drets Socials, Nicolas Schmit (Luxemburg, 1953) és conscient dels «problemes estructurals» que afligeixen el mercat laboral espanyol però es mostra «optimista» i augura que «veurem grans millores i menors taxes d’atur els pròxims anys» gràcies al pla de recuperació i els fons Next Generation UE, que permetran a Espanya accedir a 140.000 milions d’euros fins el 2026. En vigílies de l’adopció del dictamen d’opinió sobre el pressupost espanyol per al 2022 per part de la Comissió Europea i de la seva visita aquest dijous i divendres a Espanya –es reunirà amb el Governador del Banc d’Espanya, les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz i la ministra Ione Belarra, entre d’altres– respon a les preguntes d’EL PERIÓDICO sobre la situació del mercat laboral. «Espanya necessita un gran impuls per rellançar els serveis públics d’ocupació i donar suport a la reconversió i la millora de les capacitats de la població activa», avisa. La seva visita es produeix en plena ronda de negociacions sobre la reforma laboral que el Govern ha de tancar per al 31 de desembre. ¿Quin serà el seu missatge? Espanya ha presentat un pla de recuperació ambiciós i admirable, especialment referent a aspectes socials i laborals, i ara és el moment de complir els seus compromisos. Tenim l’oportunitat de reconstruir millor després de la pandèmia i adaptar-nos al canvi, actualitzant els nostres instruments i polítiques, i fent ús d’una quantitat de fons sense precedents. Portaré aquest missatge d’ànim i solidaritat perquè Espanya sàpiga que la UE la recolza en tot moment. Posaré èmfasi en dos temes concrets: les competències i la lluita contra la precarietat. Hem d’assegurar-nos que les persones tenen les capacitats que necessiten per als treballs disponibles i millorar les condicions de treball, especialment per als joves. No serà fàcil però hem de fer aquesta inversió en les persones ara. Els empresaris van decidir abandonar fa una setmana la taula de diàleg social pel seu desacord amb la reforma de les pensions. De moment, continuen negociant la reforma laboral. ¿Fins a quin punt és important que hi hagi consens? Un diàleg social fort és un prerequisit per al bon funcionament de l’economia social de mercat. La participació dels interlocutors socials en el disseny de les reformes i l’aplicació dels plans nacionals de recuperació és essencial. Així que animo el Govern i els interlocutors socials a mantenir una línia de diàleg oberta per trobar solucions que funcionin per a tots. Brussel·les ha reclamat una reforma laboral «integral i ambiciosa». Serà clau per accedir als 12.000 milions del segon desemborsament del fons de recuperació, ¿de què dependrà el pagament? ¿Què volen veure en la reforma? Correspon als estats membres determinar les mesures d’inversió i reforma que inclouen als seus plans nacionals de recuperació i resiliència. El paper de la Comissió és avaluar si són compatibles amb els criteris del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, incloent-hi si aborden les recomanacions específiques per país. En anteriors recomanacions hem demanat a Espanya que recolzi l’ocupació mitjançant incentius eficaços a la contractació i el desenvolupament de capacitats, que garanteixi que la protecció i l’activació de l’atur siguin adequades, que millori l’accés a l’aprenentatge digital, que impulsi els serveis públics d’ocupació, que abandoni els contractes temporals, que abordi les deficiències de cobertura en els règims de renda mínima, i que redueixi l’abandonament escolar i millori els resultats educatius. El Govern estudia simplificar contractes i establir límits als contractes temporals. També limitacions per evitar l’encadenament de contractes. ¿Com li sona? La legislació de la UE impedeix que les legislacions nacionals permetin l’ús successiu i il·limitat d’un contracte de treball de durada determinada. Ara bé, segons les últimes dades de què disposem, a Espanya prop del 22% dels empleats del sector privat tenen contractes temporals i en l’Administració pública la xifra arriba al 30%. És especialment preocupant quan l’ús de contractes temporals es converteix en una característica estructural del mercat laboral, com a Espanya, i deixa de ser una mesura a curt termini, utilitzada en casos molt concrets i justificats, per permetre a les empreses ajustar-se al cicle econòmic. Les persones necessiten poder fer plans per al seu futur, especialment els joves, dos terços dels quals tenen contractes temporals a Espanya. És fonamental establir normes i limitacions clares per evitar l’abús en la contractació temporal i lluitar contra la precarietat. Les seves advertències contra la cultura de la temporalitat no són noves. Fa temps que plantegem aquesta qüestió a Espanya, així que ens complau veure que figura en el pla de recuperació d’Espanya i que el Govern espanyol i els interlocutors socials ho estan debatent. No avançaré els detalls finals del paquet de reformes laborals que serà proposat, però és una bona notícia que s’abordi aquesta qüestió. Un dels elements que han permès recolzar l’ocupació a Espanya (i altres països) ha sigut el Fons SURE i els seus 100.000 milions per finançar els ertos. ¿Ha de ser un instrument permanent? Ha sigut una eina de gran èxit i la Comissió examinarà acuradament les lliçons apreses per al futur. Es va posar en marxa en un temps rècord i ha recolzat uns 31 milions de persones el 2020, cosa que representa més d’una quarta part del nombre total de persones empleades als 19 estats membres beneficiaris. Al voltant de 2,5 milions d’empreses afectades per la pandèmia de la Covid-19 s’han beneficiat del SURE i els estats membres beneficiaris han estalviat uns 8.200 milions en el pagament d’interessos. El Govern espanyol ha prorrogat fins al febrer del 2022 els ertos. Vista la incertesa ¿podríem veure una pujada de l’atur si es retiren l’any vinent? A mesura que la recuperació es refermi, els ertos s’haurien de retirar perquè hi torni a haver més mobilitat al mercat laboral. Però cal ser prudents, no hem sortit de la pandèmia i la recuperació és encara fràgil en alguns sectors. Hi ha grans diferències entre sectors. Alguns s’estan recuperant més ràpidament i d’altres continuen tenint problemes. Així que jo diria que es necessita un enfocament específic i diversificat. Hi ha països que han començat a adoptar restriccions davant l’augment dels contagis. Bèlgica per exemple torna a recomanar el teletreball. ¿Quines conseqüències pot tenir aquesta quarta onada sobre l’ocupació? No faré prediccions però cal continuar insistint que la gent es vacuni. El teletreball pot ser recomanable en determinades circumstàncies i estem trobant maneres de gestionar la pandèmia, però encara no s’ha acabat. Mentrestant, la UE i els estats membres han posat en marxa mesures de protecció social que ajudaran a esmorteir el cop de les conseqüències socioeconòmiques de la crisi. I les inversions que vindran de Next Generation UE haurien de conduir a un augment dels nivells d’ocupació. Aquesta és la nostra prioritat número u. Fa anys que algunes de les propostes per impulsar la igualtat al mercat laboral estan bloquejades al Consell com l’augment de la presència de les dones als consells d’administració de les empreses. ¿Què és el que frena els governs? La reducció de la bretxa laboral, una remuneració més justa i una millor conciliació de la vida laboral i familiar són mesures essencials perquè les dones puguin prosperar a la feina i seguir el seu camí en la vida. Les dones constitueixen la meitat de la mà d’obra en les nostres societats. Necessitem el seu talent, també en la presa de decisions. Per exemple, les dones representen menys del 8% dels directors generals de les empreses més grans de la UE. Seguirem pressionant els estats membres perquè desbloquegin la proposta de directiva de la UE sobre l’equilibri de gènere en els consells d’administració i espero que aviat vegem avenços en aquest sentit. L’últim any han proposat augmentar la transparència salarial per lluitar contra la bretxa entre homes i dones. ¿Com va la negociació? La transparència salarial té el poder de canviar la mentalitat en el lloc de treball i convertir-lo en un lloc més satisfactori i motivador per a tots els empleats. Sembla que la proposta avança tant al Consell com al Parlament. La presidència eslovena està pressionant molt, i la presidència francesa entrant (primer semestre del 2022) també la recolza. Al Parlament Europeu, les comissions de la dona i d’ocupació recolzen les mesures i hauria de votar-se en el ple a principis de l’any que ve. La seva proposta per establir salaris mínims adequats a la UE no fixa un salari mínim comú. ¿Per què no és possible? Els tractats estableixen que la UE no pot fixar el nivell dels salaris, per tant, no ho fem. Tampoc seria factible ateses les diferències de desenvolupament econòmic i productivitat dels diferents estats membres. La nostra proposta crea un marc perquè els estats membres garanteixin que els treballadors amb salari mínim puguin permetre’s una vida digna. Inclou criteris clars i estables, actualitzacions periòdiques i adequades i la participació efectiva dels interlocutors socials. També limitant l’ús de les variacions dels salaris mínims legals per a grups específics i les deduccions de la remuneració, i promovem la pràctica de la negociació col·lectiva en tots els estats membres, fins i tot en els que tenen un salari mínim legal fixat pel Govern. No es tracta d’imposar nivells, però sí d’elevar el nivell de les condicions de treball.

Nicolas Schmit: «Animo el Govern i els interlocutors socials a mantenir una línia de diàleg oberta»

El comissari europeu d’Ocupació, que visitarà Espanya aquest dijous i divendres, considera en una entrevista amb EL PERIÓDICO «bona notícia» que es debati com reduir la temporalitat

El més llegit