Fa uns dies, vaig aprofitar per intentar registrar un títol en una oficina pública pròxima. Per a la meva sorpresa, vaig veure a l’entrar que no hi havia ningú, excepte els dos funcionaris que atenien el públic. Vaig córrer amb pressa cap a la finestreta, quan una veu em va detenir: ¿Té cita prèvia? Enxampat en falta, com sol passar sempre que un s’enfronta a la totpoderosa administració, vaig reconèixer avergonyit que no, que no tenia cita prèvia. Però, ja que no hi havia ningú més i que la meva gestió era molt ràpida, potser em podien atendre. ¿I si mentrestant ve el de la cita prèvia? Vaig quedar mut en vista d’un tan argument contundent i em vaig resistir a assenyalar l’obvietat que seríem dos atenent i dos d’atesos. Doncs doni’m vostè cita prèvia, sisplau. No podem, això ho ha de fer per internet.