Desproveïment i crisi de subministraments: ¿què hi ha de veritat?

Es calcula que a Espanya hi ha més de 50.000 milions d’euros d’estalvi embassat per part dels particulars com a conseqüència de la menor despesa durant la pandèmia en viatges o restauració. Aquesta dada i el convenciment que els actuals nivells de demanda es mantindran ha impulsat les polítiques de compres a proveïdors de les empreses amb expectatives per aprofitar un moment dolç econòmic, una situació d’eufòria consumista en la recta final de l’any. En l’àmbit mundial, la demanda és històrica. Aquesta expectativa està en el rerefons d’unes tensions que efectivament hi ha hagut en els últims mesos en la cadena logística internacional i a Àsia especialment. Com a conseqüència d’aquesta demanda elevada, costos energètics disparats i dificultats de transport internacional, en alguns sectors s’han encès els llums d’alarma. Els nolis internacionals s’han encarit per sobre el 300% de mitjana, però també s’ha encarit el petroli més d’un 100% aquest any i entre el 30% i el 40% altres costos com el gas, l’electricitat, la soja, el blat, el blat de moro, etc. El director general de l’associació d’empreses internacionalitzades Amec, Joan Tristany, creu que «la impressió des de la indústria és que s’està treballant moltíssim. Hi ha moltes comandes. Hi ha un gran augment de la demanda fins a nivells inusuals i per això hi ha dificultats per donar resposta a aquesta demanda molt superior de l’habitual». Però no vol dir que les prestatgeries dels comerços estiguin buides. «Hi ha escassetat de cartró, silicones, vidre, acer... Però les empreses, malgrat afrontar grans problemes, van trobant solucions, com proveïdors alternatius», afegeix. «Com va passar amb la pandèmia, aquesta serà una crisi amb efectes multidimensionals que afecta sectors molt diversos. No és de tant calat, però es mou en la incertesa amb conseqüències que veurem en els pròxims mesos. Hi haurà un pic per Nadal, per la incidència del consum, en què les xarxes logístiques estan en tensió, però fins a recuperar el ritme la previsió és que duri fins a mitjans de l’any vinent. Durant aquest període hi haurà escenaris de risc molt diferents per a les empreses», explica el director de crisi i riscos de la consultora LLYC, Iván Pino, informa Sara Ledo. 1. Port de Barcelona: Gran activitat, sense embussos El director general de Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, assegura que el port de Barcelona no registra signes de possibles desproveïments massius. «En l’actualitat l’activitat és alta, gairebé similar en volum de trànsits gestionats al d’abans de la pandèmia el 2019. Les informacions sobre desproveïment poden afectar productes concrets, però en termes de congestió de tràfic de mercaderies al port de Barcelona no es percep cap coll d’ampolla com els que sí que es registren, per exemple, al port de Los Angeles». 2. Medicaments: «No percebem tensió logística» Per al director general a Espanya de la multinacional de distribució de medicaments Alliance Hearlthcare, Javier Casas, no hi ha cap símptoma de desproveïment de medicaments alarmant. «No percebem una tensió logística especial, servim més de 30.000 referències diferents a les farmàcies i no tenim cap alerta interna a l’empresa per desproveïment o fallades de transport internacional. En l’última reunió no es va fer cap tipus d’alerta de subministrament. Jo crec que s’està creant un alarmisme excessiu», diu Casas. 3. Productes d’alt consum: «Molt soroll mediàtic» Segons l’opinió de Ricardo Goizueta, màxim responsable de l’àrea digital i de comerç electrònic d’El Corte Inglés, «no hi haurà problemes de desproveïment, ja que el sector comercial ha preparat durant molt temps i amb molt de compte les campanyes del Black Friday, el Cibermonday i Nadal. I sobretot amb molts mesos d’antelació». Goizueta reconeix que hi ha hagut «molt soroll mediàtic» i que com a conseqüència sí que s’ha notat un cert avançament de les compres per part dels consumidors. 4. Construcció: Complexa crisi d’oferta Els distribuïdors de materials de la construcció reconeixen que ja estan repercutint les pujades de preus de les matèries primeres en els seus establiments. Fonts de l’Associació Nacional de Distribuïdors de Ceràmica i Material de Construcció (Andimac) reconeixen que les pujades tan fortes de les últimes setmanes es comencen a moderar i tenen l’esperança que la situació es normalitzi durant el primer trimestre del 2022. «La pujada de preus ha sigut generalitzada però on més ha incidit és en els plàstics i derivats del petroli, amb pujades acumulades en els últims dies per sobre del 15%; en acer, amb increments que han arribat entre les dues grans ‘onades’ amb pujades fins al 35% (el 55% en un any, segons la Confederació Nacional de la Construcció); i el llautó, en què podem parlar de pujades d’entre un 7-8%». Els professionals del sector de la construcció han percebut que hi ha hagut una veritable crisi d’oferta de matèries primeres, amb falta palpable de prou material per emprendre noves obres. A la falta determinant de fusta i acer, per exemple, es va afegir el dramàtic augment del cost de l’energia. Com a conseqüència, es va produir un cercle perniciós que va afectar materials que fins aleshores no havien patit cap encariment, com el ciment o la ceràmica. També en la porcellana sanitària s’espera una pujada. ‘Desproveïment’ continua sent una paraula tabú en el sector i els professionals coincideixen, en general, que no hi està havent botigues buides. Sí que es va viure una certa situació de falta de materials a principis del 2021 i fins abans de l’estiu, però a partir del setembre la situació s’ha anat normalitzant, si bé els proveïdors i les empreses han aprofitat per recarregar estocs, cosa que ha transformat una situació de normalitat en problemes puntuals en productes d’alta demanda. 5. Productes electrònics: La pujada ja arriba al client El que sí que s’està deixant notar és la falta de determinats productes electrònics per la falta de microxips. És el cas de termòstats, per exemple. En el cas d’un fabricant concret que ha deixat de fabricar, el preu va passar de 2 a 60 euros, asseguren fonts d’Andimac. Fàbriques a mig gas a la Xina estan aguditzant els problemes. La falta de subministrament d’alguns productes (xips, llautó...) causa en aquests moments que es limitin les compres per client. Com a conseqüència d’aquesta situació, a Andimac reconeixen que les pujades s’estan traslladant al client final, tant a l’alça com a la baixa, en funció de la disponibilitat dels productes i la seva demanda. Les cadenes de distribució de materials per a la construcció asseguren que no tenen dades que s’estiguin paralitzant obres, tot i que sí que s’endarrereix el començament fins a disposar de prou material. Els preus de les obres poden variar en funció d’aquests alts i baixos i no és possible, asseguren, oferir preus tancats a sis mesos vista. «Un associat ens va posar l’exemple d’un gran proveïdor que fa dues setmanes li va anunciar una pujada del 8% d’un pressupost, i només dues setmanes després el rectificava amb una pujada del 13%. És molt difícil planificar en aquest context», expliquen des d’Andimac. 6. Joguines: No faltaran a les prestatgeries Per al president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines, José Antonio Pastor, no hi ha una amenaça de desproveïment de joguines per Nadal i Reis. Segons la seva opinió, hi pot haver com cada any productes concrets que s’esgotin i que hi hagi dificultats logístiques d’última hora: «No hi haurà problemes de proveïment, hi pot haver problemes de ruptura d’estocs en els casos de productes de moda i que no puguem reposar a última hora», explica. La raó és que la campanya nadalenca suposa el 70% de les vendes del sector en tot l’any. La setmana de Reis arriba a suposar el 10% de tot l’any, per la qual cosa la producció comença molts mesos abans. El 40% de la facturació dels fabricants de joguines espanyols és per a l’exportació. El sector factura 1.600 milions d’euros anuals. Sobre la pujada de costos, Pastor admet que han anat repercutint al llarg de l’any i han afectat especialment els nolis. «Ja ho veurem. Si els costos continuen pujant per al 2022 potser parlem d’alguna cosa diferent i hàgim d’afrontar pujades de preus, però actualment la competència és forta i les exportacions han augmentat al voltant d’un 18%, per la qual cosa si un mercat no permet pujades de preus sempre queda buscar altres mercats per aquests productes concrets». Sobre la transferència de vendes de joguines al Black Friday, el president dels fabricants espanyols és escèptic: «Aquest any veiem que s’ha demanat que s’avancin les compres per la proliferació de missatges que es llancen sobre les dificultats de transport i logística, però fins ara no es preveu que s’avancin les compres». 7. Tèxtil: Producció més pròxima En el sector tèxtil les dificultats d’aprovisionament de les grans multinacionals espanyoles existeixen però els equips de gestió han pres, des de fa mesos, decisions per minimitzar els efectes de risc de retards en les entregues. Inditex, Mango o Desigual mantenen les seves principals fàbriques relativament a prop, fonamentalment la península Ibèrica, el Marroc, Turquia o països de l’Est. En aquest sentit, descarten cap desproveïment, si bé en alguns casos pot afectar el llançament de noves col·leccions, tot i que els problemes són ara menys que abans d’estiu. L’augment de preu del noli sí que afecta. Una peça de roba que tenia un cost unitari d’enviament de 10 cèntims afronta un cost d’1 euro. Per aquesta raó les firmes de preus ultrabaixos, com Primark, han patit més que altres.