Els 3 motius del ‘no’ de la patronal a la proposta d’Escrivá sobre pensions

Els negociadors de la patronal CEOE s’han aixecat aquest dilluns de la taula sobre pensions deixant darrere seu un ‘no’ a l’última proposta del ministre José Luís Escrivá. Tret que hi hagi un gir inesperat dels esdeveniments i crida d’última hora que pugui revertir la situació, el Govern central haurà d’aprovar el nou mecanisme d’equitat intergeneracional sense el beneplàcit dels empresaris. La patronal ha donat a conèixer la seva posició mitjançant un comunicat, en què ha argumentat de manera sintètica els motius que l’han portat a no continuar negociant i no ser partícip de l’augment de les cotitzacions socials que pretén Escrivá per alimentar la guardiola de les pensions. Malgrat l’idil·li que ha viscut el diàleg social a Espanya des que va començar la pandèmia, no és la primera vegada que la patronal es planta davant una proposta de l’Executiu. En les negociacions dels ertos, per més que agòniques la majoria, els empresaris han acabat recolzant totes pròrrogues. També van donar el ‘sí’ a la nova llei del teletreball, així com a la ‘llei rider’. No obstant, en aquelles negociacions en què el resultat suposa un increment de costos directe per als balanços empresarials, la patronal ha tendit cap al ‘no’. Va dir ‘no’ a les noves normatives d’igualtat, que obliguen, entre d’altres, les firmes a elaborar un registre salarial. La negativa més recent va ser a finals de setembre, quan la CEOE va rebutjar l’últim increment de salari mínim. I ara han dit ‘no’ a un increment de cotitzacions socials. Ja va avisar el president de la CEOE fa unes setmanes: «No tenim dret de veto, tant de bo. [...] Si hem de dir que no, ho direm i ho explicarem». La patronal ha rebutjat recolzar aquest bloc de la reforma de pensions, però això no significa que s’aixequi de la taula per a la resta de qüestions i continuarà negociant –i recolzant o no– les successives propostes que el Govern central busqui consensuar amb ells. ‘No’ a assumir més costos El principal argument que públicament addueixen els empresaris per no recolzar aquesta part de la reforma d’Escrivá és l’econòmic. De la mateixa manera que fa mes i mig es van oposar a recolzar un increment de 15 euros del salari mínim interprofessional, aquest dilluns han dit que no a assumir part d’un augment de les cotitzacions socials dels treballadors. L’última proposta d’Escrivá planteja incrementar en 0,6 punts les quotes, que, segons el salari de cada empleat, és una xifra o una altra. Per a un empleat que cobra 1.000 euros bruts, es tradueix en un augment del cost laboral d’una mica menys de 5 euros. Si el treballador cobra 2.000 euros bruts, l’increment frega els 9 euros. «La CEOE i la Cepyme han remarcat que augmentar les cotitzacions socials i fer que la càrrega més gran recaigui sobre les empreses té efectes negatius sobre l’ocupació i va en sentit contrari al que necessita el sistema públic de pensions», ha argumentat la patronal. ‘No’, perquè pot posar en risc el creixement Un altre argument relacionat amb l’augment de costos que utilitzen els empresaris per justificar la seva postura és que això pot anar en detriment de les perspectives de creixement macroeconòmic. Igual com van considerar que la pujada del salari mínim podia llastar l’evolució del PIB, ara consideren que si les empreses paguen aquests 9 euros més de mitjana al mes tindran menys marge per créixer. «No és el moment d’augmentar els costos empresarials i posar en risc la recuperació a l’erosionar la productivitat i la competitivitat de les empreses», afirma la patronal. Les actuals previsions per al 2021 són d’ampli creixement econòmic per a Espanya, tot i que en els últims mesos diversos organismes han moderat les seves expectatives. La Comissió Europea va revisar la setmana passada les seves xifres i estima que l’economia espanyola creixerà el 4,6%, gairebé dos punts per sota de l’estimació del Govern central. ‘No’, perquè no ho veuen just entre generacions Més enllà dels costos, un altre motiu que addueixen els empresaris per justificar el seu ‘no’ a Escrivá és com es distribueixen a escala intergeneracional aquests costos. «La proposta de l’Executiu té poc d’intergeneracional, ja que carrega tots els esforços sobre els treballadors actuals i futurs, especialment sobre els joves», ha manifestat la CEOE. El que proposa el Govern cenrtral és introduir una espècie de taxa durant un període concret –de 10 anys– per alimentar una guardiola per pagar les pensions del demà. Una vegada passin aquests 10 anys, si la despesa en pensions no ha superat les previsions que l’Executiu anirà revisant periòdicament aquesta taxa desapareixerà. El sistema de pensions a Espanya es basa en la lògica de solidaritat intergeneracional. És a dir, el treballador no estalvia part del seu salari en una guardiola individual i quan es jubila cobra la pensió d’aquesta guardiola –aquest sistema es coneix com ‘de capitalització’–, sinó que contribueix durant la seva vida laboral a un fons comú mitjançant el qual es paguen les pensions. És a dir, mentre treballa paga les pensions dels pares, perquè després, quan es jubili, els fills li paguin la jubilació. El plantejament d’Escrivá és gravar una mica més durant 10 anys tots els treballadors, tinguin l’edat que tinguin, per garantir la viabilitat futura del sistema públic de pensions. Ja que quan tots els ‘baby boomers’ es jubilin, hi haurà un percentatge més elevat de pensionistes del que hi ha ara. I, en molts casos, amb millors pensions. El Govern central opta per gravar una mica més ara a tothom que retallar la pensió dels jubilats en funció de la seva esperança de vida; tal com preveia l’anterior reforma del PP. ¿Un ‘no’ polític? Els motius que addueix la patronal per argumentar el seu ‘no’ a l’última proposta d’Escrivá són únicament econòmics. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, repeteix habitualment en els seus discursos i defensa l’autonomia de la patronal per defensar els interessos dels empresaris. Al marge de les disputes polítiques i de partits que puguin enredar els debats econòmics. L’actual negociació de les pensions no n’és una excepció, especialment en l’actual punt. El que proposa Escrivá és una esmena frontal i directa a la reforma aprovada pel PP el 2013. Els populars van apostar per apuntalar la viabilitat del sistema de pensions per la via de la despesa. És a dir, preveien que l’Estat hauria de gastar més quan es retiraran els ‘baby boomers’ i, per evitar-ho, van plantejar que els futurs pensionistes cobressin menys. Fins ara, el Govern PSOE-Unides Podem ha plantejat no retallar les pensions i habilitar mecanismes per ingressar més diners. Un canvi de paradigma que, si es comptés amb el recolzament de la CEOE, no seria ben vist pel PP. Perquè seria recolzar el contrari del que van defensar.

Els 3 motius del ‘no’ de la patronal a la proposta d’Escrivá sobre pensions

La CEOE es despenja de les negociacions per al nou mecanisme d’equitat intergeneracional, que substituirà el factor de sostenibilitat dissenyat pel PP

El més llegit