«Plantegem una llei de creixement empresarial per treure les barreres sindicals, fiscals, laborals i incentivar que les empreses creixin». La frase la va pronunciar el president del PP, Pablo Casado, el 25 d’octubre des de Pamplona, al Congrés Nacional de l’Empresa Família, i en aquest sentit està totalment sincronitzada amb les reivindicacions que ha posat aquest dimecres a sobre de la taula la Cepyme, la representant de les pimes vinculada a la gran patronal CEOE. El seu president, Gerardo Cuerva, ha presentat un document que recopila 100 regulacions que regeixen actualment sobre les pimes i que «descoratgen el creixement empresarial», segons defensen. Entre d’altres, hi figuren l’obligació per a les empreses de més de 30 treballadors de tenir tres delegats de personal, l’haver de finançar el 10% de la formació dels treballadors o la pèrdua d’incentius fiscals a partir dels 10 milions d’euros en vendes.
Augmentar la mida de les empreses és una de les prioritats de la patronal espanyola, ja que considera que amb un teixit d’empreses més grans hi millorarien la productivitat, la facturació i les condicions laborals. Així com evitar la mortalitat empresarial, ja que les companyies amb empleats a Espanya tenen una «esperança de vida al néixer» mitjana pròxima als 11 anys, que és gairebé la meitat del que duren, de mitjana, les empreses a la Unió Europea (UE), segons dades que la Cepyme treu de l’Eurostat. Aquest percentatge s’explica perquè hi ha una molt elevada mortalitat infantil entre les companyies. I és que la meitat de les empreses no sobreviuen més de tres anys després de crear-se.
Però tot això és més difícil a Espanya per diferents traves imposades a les empreses. L’informe presentat aquest dimecres per la Cepyme critica que «els empresaris espanyols s’enfronten a més dificultats que la mitjana de la Unió Europea per crear una empresa». Segons les seves dades, referenciades en les de l’estudi Doing Business 2020 del Grup Banc Mundial, a Espanya els tràmits requerits per constituir una societat tarden 12,5 dies, davant els 11,9 dies de mitjana de la UE. A això la patronal hi afegeix la seva crítica al fet que l’empresa espanyola suporta una càrrega impositiva total més gran que l’europea. Aquesta, segons les seves dades, equival al 47% del seu benefici net abans d’impostos, quan a la mitjana de la UE la xifra se situa en el 40%.
Per contra, els beneficis d’engreixar el teixit empresarial cap a societats més grans i esquivar la «síndrome de l’empleat 50», tal com l’ha anomenat Cuerva, són molts segons la Cepyme. Segons els seus càlculs, equiparar la mida del teixit empresarial amb l’europeu crearia 1,2 milions de llocs de treball, augmentaria el PIB en el 5,2% i ampliaria la recaptació de l’erari públic en 20.000 milions. I les fórmules per les quals aposten són eliminar aquestes 100 barreres diferencials amb la gran empresa, premiar fiscalment les fusions de societats i incrementar les ajudes a formació per a treballadors de pimes.
Menys productives i amb pitjors salaris
Per sustentar el seu plantejament, la Cepyme posa diverses dades sobre la taula. Una és la bretxa de productivitat entre grans empreses i pimes, que a Espanya és superior a la mitjana europea. Si al conjunt de la UE és 2,3 vegades, a Espanya aquesta diferència és de 2,6 vegades en detriment de les petites.
No només és qüestió de resultats empresarials, ja que aquest creixement empresarial també redundaria, segons argumenta la Cepyme, en millors condicions laborals per als treballadors que hi estan empleats. Per a això utilitza dades macro de salaris. En el cas d’Espanya, el 2020, el salari mitjà de les empreses amb almenys 200 assalariats va ser un 50% més elevat que el d’aquelles amb menys de 50 treballadors. En termes absoluts, això es tradueix en uns 665 euros de diferència, entre els 2.005 euros bruts mensuals que cobra un empleat d’una firma de més de 200 treballadors i els 1.340 euros de mitjana del seu homòleg en una societat de menys de 50 empleats en nòmina.