El corredor del Mediterrani, un impacte econòmic multiplicador

Tot i que els efectes més importants del corredor mediterrani són a mitjà i llarg termini, per la rebaixa de costos en el transport i la millora de la competitivitat que indueix en les economies de tota l’àrea, la mateixa construcció de la infraestructura també suposa una important injecció per a l’activitat en les quatre autonomies que creua: Andalusia, Múrcia, País Valencià i Catalunya. Així, un informe encarregat per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) assenyala que per cada euro invertit en aquesta infraestructura es genera un impacte d’1,71 euros en el seu teixit productiu, una xifra que s’eleva a 2,14, si es calcula sobre el volum efectiu d’inversió. Per exemple, en el cas de la Comuntat Valenciana, es xifrava que la inversió inicial prevista fa una dècada, de 5.472 milions, generaria un impacte de 9.339 milions únicament durant la seva construcció, cosa traslladable a la resta de territoris. La posada en marxa del corredor mediterrani suposarà millors connexions per al 50% de la població espanyola, tant de passatgers –cosa que beneficiarà el turisme–, com de mercaderies. Així, a la web de Quiero Corredor, s’estima que, si aquesta infraestructura estigués en marxa en el dia d’avui, el tràfic de mercaderies seria un 29% superior i a un preu més barat, que beneficiaria multitud de sectors exportadors, com l’automoció, el moble, el calçat, la rajola, l’agricultura o la mateixa indústria logística, entre d’altres. AUTOMOCIÓ El de l’automoció és el sector que més utilitza el ferrocarril. Malgrat trobar-se per darrere del transport marítim i per carretera, el 14,3% dels trasllats de vehicles acabats i de components es realitzen a través de trens de mercaderies, sobretot des de les fàbriques fins als ports d’embarcament i a la inversa. Per això des de l’Associació Nacional de Fabricants d’Automòbils i Camions (Anfac) es considera el corredor mediterrani com una infraestructura estratègica, tenint en compte que les plantes de Ford, Seat i Nissan se situen en aquesta conca. CALÇAT No succeeix el mateix amb el calçat, que té en el ferrocarril un mitjà de transport pràcticament testimonial, davant la carretera, la via marítima i l’aèria. No obstant, el director general de la Federació d’Indústries del Calçat Espanyol (Fice), Ismael Martínez, opina que l’entrada en servei del corredor podria modificar aquest comportament, ja que el 80% de les exportacions anuals del sector, xifrades en 2.600 milions d’euros abans de la pandèmia, tenen com a destinació Europa, i el tren es convertia en una alternativa atractiva per a les empreses de l’àrea mediterrània. JOGUINA Tampoc la joguina ha estat utilitzant fins al moment el ferrocarril per al transport de les seves mercaderies, centrant-se en la via marítima per a les llargues distàncies i la carretera per a les més pròximes. Amb tot, el president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (Aefj), José Antonio Pastor, considera que la situació podria variar, tenint en compte que el 80% de les exportacions, que ascendeixen a 673 milions, viatgen a Europa, i que el principal centre productor es troba a la província d’Alacant. El corredor també afavoriria les visites comercials de clients. MOBLE El moble és un ferm defensor del corredor mediterrani, tot i que en l’actualitat tampoc fa un ús significatiu del tren. No obstant, el sector considera que pot convertir-se en una alternativa d’extraordinària importància, i més en un context com l’actual, en el qual els costos dels nolis marítims s’han disparat. Així ho assenyala la directora general de la Federació Empresarial de la Fusta i el Moble del País Valencià (Fevama), Amparo Bertomeu, que recorda que els principals ports d’embarcament per al sector són a Barcelona i València. A més, el 68% de les exportacions, xifrades en 2.300 milions d’euros, viatgen a Europa, per la qual cosa també seria una bona via de connexió. LOGÍSTICA El sector que assisteix amb menor entusiasme a la construcció del corredor és el de la logística. I és que el ferrocarril es convertirà en un competidor directe de la carretera, quan fins al moment amb prou feines jugava un paper testimonial. El secretari general de la Federació Valenciana del Transport i Logística (FVET), Carlos García, assenyala que és molt complicat valorar l’impacte, tot i que ja avança que tindrà certa incidència en els 25.000 camions que transporten durant quatre mesos productes agroalimentaris a Centreeuropa. També lamenta que s’enalteixin les virtuts del tren a costa de demonitzar el transport per carretera. TURISME En el costat oposat al de la logística es troba el sector del turisme, que espera l’acabament de les obres del corredor mediterrani amb candeletes. Un anhel fàcil d’entendre si es té en compte que dels 70 milions de visitants anuals que rep la conca mediterrània, gairebé un 40% procedeixen dels països europeus. El president de la patronal hotelera de Benidorm i el País Valencià (Hosbec), Toni Mayor, està convençut que augmentarà els turistes. RAJOLA El sector ceràmic espanyol, concentrat en un 90% en el clúster de Castelló, va exportar el 2020, sobretot a través de transport marítim i per carretera, mercaderia per valor de 2.947 milions d’euros, dels quals 1.432, el 48,7%, tenen la seva destinació a Europa. Des de la patronal Ascer, defensora radical de la necessitat del corredor mediterrani, estimen que implicarà beneficis múltiples en forma de reducció de costos, més competitivitat i eficiència ambiental. CÍTRICS Per la seva part, la citricultura produeix a Espanya fins a 7,5 milions de tones anuals en les seves 300.000 hectàrees de cultiu situades en un eix que arrenca a Tarragona i acaba a Huelva, de les quals el 50% són al País Valencià i el 41% a Andalusia, segons dades del Comitè de Gestió de Cítrics. El corredor mediterrani és estratègic també per a una activitat que ven a Europa el 93% de la seva collita, transportada en 174.000 camions que travessen la frontera cada any. Menor cost i més eficiència seran els avantatges clau.

El corredor del Mediterrani, un impacte econòmic multiplicador

Cada euro invertit en la infraestructura ferroviària que uneix Algesires i França genera 1,71 euros

La via beneficia sectors exportadors, com l’automoció, el moble, el calçat, la rajola o l’agricultura

El més llegit