Uns comptes catalans amb recursos europeus

Com passa amb els Pressupostos de l’Estat, els fons europeus Next Generation suposen una autèntica empenta per al projecte de comptes catalans per al 2022. La intenció és aprovar-los en temps i forma per primera vegada des dels del 2010, o sigui a finals del 2009. Gairebé 40 de cada 100 euros de l’increment del pressupost provenen d’Europa, cosa que demostra l’impuls que suposaran aquests recursos per als comptes públics catalans. El pressupost més elevat de la història Els 38.139 milions que contenen els Pressupostos de la Generalitat als capítols del primer al vuitè, que engloba el conjunt de despeses no financeres, suposen la xifra més elevada de la història i, alhora, l’increment més destacat anualitzat en valors absoluts. És, alhora, el percentatge d’augment anual més elevat des del 2007 (17,3%). En total, el nivell de despesa corrent ascendeix a 34.467 milions. La despesa registra un increment de 5.618 milions, dels quals gairebé el 40% corresponen als fons Next Generation, a través del mecanisme de recuperació i resiliència (1.527,6 milions) i el fons React (614,4 milions). El nivell més important d’inversió en més d’una dècada El projecte del Govern inclou inversió pública per un total de 3.951 milions i gairebé el doble que el 2021, amb el pressupost prorrogat. S’ha de viatjar fins al 2010, més d’una dècada enrere, per trobar uns nivells similars, tot i que encara llunyans (4.890 milions i 5.940 si s’inclouen els finançaments diferits, extrapressupostaris, etc). Des del 2013, la inversió pública catalana era pràcticament plana. Els 3.951 milions del 2022 inclouen els dos conceptes, si bé el pes del finançament estructurat, que deixa càrregues per a anys posteriors, s’ha anat reduint. Per polítiques, la major part de la inversió serà per a Salut, amb 585 milions, segons gel text presentat per la Conselleria d’Economia. Focalitzats en Salut En els comptes previstos per la Generalitat per al 2022, s’incorporen 500 milions de fons extraordinaris per a la salut. Aquesta dotació està destinada a compensar la falta d’un nou fons extraordinari Covid per part de l’Estat, que no només Catalunya sinó la resta d’autonomies ha reclamat que es consolidi. El Govern preveu incrementar el personal de la Generalitat en 28.882 persones, fins a un total de 276.001. D’aquest increment de més de l’11%, l’àrea de Salut absorbeix el 61%, amb 17.663 persones; i la d’Educació, el 19%, amb 5.498. Un context de recuperació econòmica Les estimacions del Govern són que aquest any l’economia creixerà el 6,4% i el que ve, el mateix. Aquesta recuperació, que se sustenta en el consum de les llars i la inversió, l’any que ve pot permetre recuperar els nivells pre-Covid, però això dependrà de l’evolució de la inflació i la falta de subministraments, que poden alentir el creixement. De fet, en el tercer trimestre d’aquest any, la recuperació va perdre pistonada, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). En el tercer trimestre el producte interior brut (PIB) català va registrar una alça del 0,7% contra el segon, quan va augmentar el 3,3%. Aquesta variació està molt per sota de la del conjunt de l’economia espanyola, que va ser del 2%. Com a conseqüència d’aquesta evolució, la taxa interanual se situa en el 3,4%, set dècimes per sobre de la variació experimentada pel conjunt de l’economia espanyola (2,7%). Impostos sense grans canvis En l’apartat dels impostos amb prou feines hi ha previstos grans canvis, almenys en el projecte previst pel Govern. Respecte als tributs propis, el gran salt es produirà a l’impost al CO2, que va entrar en vigor el setembre passat i que d’una recaptació de 73 milions passarà a 160 milions i passa el mateix amb el tribut que grava les instal·lacions que afecten el medi ambient, amb 155 milions, el 113,1% més. Quant als tributs cedits destaca especialment l’impost de successions, amb 643 milions, el 35,9% més que en els comptes del 2020. Pel seu import, també és important la previsió de l’impost de transmissions patrimonials, amb 1.815 milions, el 15,2% més. Un dèficit i un deute amb menys pes Segons les previsions dels comptes de la Generalitat, l’any que ve el dèficit serà de 1.487 milions. Malgrat la suspensió de les regles fiscals per part de la Unió Europea, es manté una taxa de referència equivalent al 0,6% del PIB i que fa que el desfasament i els comptes públics catalans baixin dels 2.597 milions previstos el 2021, amb un salt considerable respecte als 947 milions del 2020. Segons el parer del Govern aquestes xifres es poden considerar que són «a nivells d’economies sostenibles occidentals». Pel que fa al deute, està previst que descendeixi del 36% del PIB previst el 2021 al 33,8% el 2022, gràcies al creixement de l’economia.

Uns comptes catalans amb recursos europeus

Gairebé el 40% de l’augment de despesa prové dels fons Next Generation

El més llegit