Primera sentència a Catalunya que reconeix la fixesa a un funcionari interí

El jutjat número 17 del contenciós administratiu de Barcelona ha dictat la primera sentència a Catalunya que reconeix la fixesa a un funcionari interí. La sentència, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, es pronuncia a favor d’un eventual que està ocupant de manera ininterrompuda la mateixa plaça a la Diputació de Barcelona des de fa 10 anys i set mesos. El magistrat ha censurat el procedir de l’Administració, al considerar que ha abusat de la situació de temporalitat del demandant, i ha reconegut a l’interí la condició de funcionari indefinit no fix. El magistrat reconeix que es produeix una situació anòmala si se li dona a l’interí en abús la condició de fix sense passar per un procés d’oposició, però considera que la no-discriminació i el respecte del principi d’igualtat estanper sobre de la necessitat d’acreditar per les vies ordinàries els principis de mèrit i capacitat. «La sentència posa de manifest que hi ha un conflicte evident i que no està resolt», explica el Xavi, el primer interí a Catalunya que ha sigut reconegut com a funcionari indefinit no fix. El Xavi va ingressar en el seu actual lloc de tècnic de pràctiques socials el 2011, mitjançant el procés selectiu propi d’una borsa d’interins. Des d’aleshores la Diputació de Barcelona no ha tret a concurs la seva plaça. «No he pogut presentar-me a cap oposició», explica. Com ell, centenars de milers d’eventuals estan actualment en una situació semblant. Segons càlculs del mateix Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, hi ha actualment unes 300.000 places a tot Espanya cobertes per interins i que haurien d’estar ocupades per funcionaris de carrera. Segons els càlculs de les plataformes d’interins, l’esmentat número ascendiria fins als 800.000. El Xavi és membre de la CGT i ha guanyat el cas a través del bufet Salellas Advocats. El titular del número 17 del contenciós administratiu de Barcelona, basant-se en la jurisprudència europea existent fins ara, arriba a les següents conclusions. D’una banda, «quan l’empleat públic exerceix «de forma constant i continuada les mateixes funcions» amb diversos contractes d’interinitat per vacant o «un només durant un període inusual i injustificadament llarg», l’esmentada contractació és fraudulenta i el contracte esdevé en indefinit no fix». I, de l’altra, considera que l’esmentada transformació és possible quan «el manteniment de manera permanent de l’esmentat empleat públic en aquesta plaça vacant es degui a l’incompliment per part de l’ocupador de la seva obligació legal d’organitzar un procés selectiu amb la finalitat de proveir definitivament l’esmentada plaça». El magistrat considera que durant aquells 10 anys i set mesos, la validesa del Xavi per al lloc està acreditada, no només per la durada de la relació laboral, sinó també perquè el 2019 va rebre un ascens de categoria professional. I que «obligar el recurrent a sotmetre’s a un nou procés selectiu o d’estabilització per adquirir la condició de funcionari fix de carrera per ocupar el mateix lloc de treball que està exercint durant tants anys, –quan, com hem dit, ja va superar un procés de selecció–, ni seria una sanció per a l’Administració, ni tutelaria els drets i interessos del treballador, per les raons anteriorment exposades», diu la sentència. Conflicte als jutjats, el carrer i el Congrés El conflicte en l’Administració és viu, fins al punt que el sindicalisme alternatiu va convocar a Catalunya el 28 d’octubre passat una vaga a tot el sector públic català contra l’esmentat abús. Amb una participació d’unes 20.000 persones en la manifestació que van convocar durant l’esmentada jornada al centre de Barcelona. «La mobilització ha donat una empenta perquè els jutjats vegin que [la fixesa d’interins en abús] és una resolució justa», afirma el Xavi, afiliat a la CGT (un dels sindicats convocants de les esmentades aturades). Com ell, segons explica, hi ha 30 persones més a la Diputació de Barcelona que a través del seu sindicat han presentat denúncia pel mateix; a la qual cosa es poden afegir aquells que ho hagin pogut fer de manera individual. La taxa de temporalitat al sector públic és del 31,6%, davant la 24,6% del sector privat; segons les últimes dades de l’INE. L’abús de la temporalitat és una qüestió per la qual l’Administració espanyola ha rebut múltiples reprimendes per part de la justícia europea. La més sonada la de la sentència de març del 2020, quan el TJUE va considerar acreditat que Espanya mancava d’un mecanisme eficient per evitar l’abús de temporalitat i que el seu ús és generalitzat. «Animo tots els interins que estiguin en situació d’abús que denunciïn. Sentències com aquesta demostren que hi ha esquerdes i no són inventades», afirma.

Primera sentència a Catalunya que reconeix la fixesa a un funcionari interí

Un jutjat de primera instància del contenciós administratiu decideix a favor d’un eventual de la Diputació de Barcelona amb 10 anys d’antiguitat a la mateixa plaça

El més llegit