NFT: la febre de l’exclusivitat arriba a internet

La tecnologia blockchain ha revolucionat Internet en els últims anys, però les possibilitats que obre s’estenen i afecten cada vegada més el món analògic. Primer van ser les criptomonedes i des de fa uns mesos el concepte de moda són els NFT. ‘Non fungible tokens’ o ‘tokens no fungibles’ en català, es poden traduir com ‘actius digitals únics’. I en aquest últim concepte sembla ser la clau del seu èxit recent. Les criptomonedes com el bitcoin també són tokens (o actius), però són indistingibles els uns dels altres i són intercanviables. El mateix en dona un que un altre. No obstant, els tokens no fungibles són únics i introdueixen l’element de l’exclusivitat, ja que aquesta cadena de blocs mitjançant la qual es creen i s’adquireixen permet rastrejar-ne en tot moment el propietari. L’expert i professor d’Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Víctor García-Font, explica la diferència entre criptomonedes i NFT: «Els segons els podem associar més amb cromos col·leccionables que amb monedes». Així, mentre que no es pot distingir (ni importa) entre un bitllet o un altre i només se li atorga rellevància al seu valor, el rellevant d’un NFT és la propietat i allò que el fa diferent. «Els tokens no fungibles són molt diferents de les criptomonedes, ja que aquí sí que ens importa l’actiu concret que posseïm. No és el mateix tenir un token de Leo Messi que de qualsevol altre jugador», afirma García-Font. I és que els NFT es van obrir camí al món de l’art, però en els mesos recents molts sectors s’han llançat a provar sort en aquest camp animats per l’experiència recent amb les criptomonedes, malgrat que les veus que alerten sobre el seu component especulatiu són similars. Molts van deixar passar aquell tren i ara miren de pujar a aquest, que en qualsevol cas també ja està en marxa. La prova més important de la febre dels NFT són les xifres de volum de negoci a què ha arribat en pocs mesos. Segons les pàgines especialitzades que rastregen l’activitat del mercat de les NFT, des del seu inici ja han mogut més de 12.000 milions de dòlars en vendes. Les possibilitats són gairebé infinites: il·lustracions, vídeos, fotografies, animacions, pel·lícules, música i fins i tot tuits... Tots aquests arxius digitals es poden convertir en NFT en una determinada blockchain (Ethereum és la més popular) per un preu que oscil·la entre 100 i 300 euros en funció de la congestió que presenti la xarxa en aquell moment. Així ho explica Miquel Tolosa, CEO de la plataforma de descàrrega musical MonkingMe, companyia jove formada a Lanzadera, l’acceleradora de Juan Roig, i que està ampliant el seu negoci per endinsar-se en aquest segment en plena expansió. «Si saps programar pots crear tu mateix el teu NFT, però ja han sorgit moltes empreses intermediàries que t’ofereixen aquest servei», diu Tolosa. Una vegada amb l’NFT generat, els venedors pugen les seves creacions a plataformes de compravenda com OpenSea –empresa que fa poques setmanes ha aixecat 150 milions de dòlars i que està avalada per alguns dels principals fons de capital risc de Silicon Valley– o SuperRare, on les poden posar a la venda per un preu fix o subhastar-les entre els usuaris de la pàgina. Inicialment només es permetien els intercanvis amb criptomonedes, però moltes ja s’han obert a les transaccions amb monedes tradicionals. Subhastes a Christie’s Subhastes a Christie’sAquesta possibilitat de venda al millor postor ha fet que algunes creacions hagin arribat a registres desorbitats. Aquest estiu, un nen britànic de 12 anys va obtenir gairebé 340.000 euros d’una col·lecció de 3.000 imatges digitals i, a l’octubre, la casa de subhastes Christie’s va batre el rècord del preu pagat per un NFT: 69,3 milions de dòlars. En tots els casos són peces que qualsevol es pot descarregar al seu ordinador i reproduir sense problemes, però només els compradors obtenen el certificat de ser el propietari original d’aquestes obres, una rúbrica que s’inclou i conserva en el blockchain i que converteix cada peça en única, de manera que ara mateix fa impossibles les falsificacions. Aquesta garantia d’autenticitat és un dels punts forts que assenyalen tant García-Font com Tolosa. «Hi ha una gran diferència entre ser-ne el propietari i poder-ho demostrar. El sentiment de propietat ha arribat a internet», diu el CEO de MonkingMe, que tot i que admet l’element d’especulació que hi pot haver darrere de certes compres a preus «astronòmics» detecta un «canvi de paradigma en què l’important no és revendre sinó posseir». No obstant, alguns usuaris que es van llançar a comprar en els inicis, que es remunten a fa quatre anys, s’han fet d’or especulant amb NFT. Han arribat a retorns d’inversió del 1.000.000% en menys de tres anys a l’adquirir una imatge digital per 443 dòlars el 2018 i vendre-la l’agost d’aquest any per 4,4 milions. Finalment García-Font assenyala el «potencial disruptiu» que té aquesta tecnologia al món virtual. Sobretot en els videojocs, un sector en què hi ha molts objectes ficticis que si es converteixen en NFT passen a ser únics i d’un sol jugador, cosa que obre la porta a «comerciar de forma global» amb aquests actius.

NFT: la febre de l’exclusivitat arriba a internet

Els actius digitals únics arrasen a la xarxa. Basats en el mateix sistema que les criptomonedes

El més llegit