Ana Suria: L’enòloga que va rellançar el cava des d’un garatge

Ana Suria (Godelleta, València, 1966) no somiava ser enòloga quan va començar la llicenciatura en Farmàcia (Universitat CEU San Pablo). Va cursar el doctorat en aquesta ciència de la salut com el seu pare (l’avi era metge) i va ser número u de la promoció en el màster de Tecnologies dels Aliments. És natural de terra de vinyes i per això, seguint recomanacions de professors, es va especialitzar en les ciències relacionades amb el vi. No li ha anat malament. L’executiva explica que el 1991, dues persones enamorades de la vida i del vi, amb ganes de crear i compartir, «vam pensar a expressar tot això a través de l’elaboració d’un cava». Res va ser casualitat, ja que una d’elles era considerat el pare del cava valencià: Vicente García, ja immers en altres projectes com Torre Oria (actualment participada per Angels, fons d’inversió de Juan Roig, president de Mercadona). Potser emulant tants emprenedors de companyies tecnològiques del mític Silicon Valley, «junts vam voler innovar i fer un cava més personal, més íntim; així va sorgir el primer any, amb només 2.000 ampolles que es van emmagatzemar al garatge de casa», recorda aquesta apassionada dels escumosos després de tres dècades d’activitat professional. «Vam fabricar les primeres ampolles de cava a la part posterior del soterrani, on es guardava el cotxe, amb molt pocs mitjans però molta il·lusió», explica l’actual copropietària i gerent de Pago de Tharsys, una ensenya que produeix aproximadament 600.000 ampolles de cava i vi cada exercici i factura una mica més de 3 milions d’euros en aquest negoci. L’empresa pertanyent a la denominació d’origen (DO) Utiel-Requena va ser fundada sobre un antic celler de 1808. ¿El nom? Tharsys va ser el fundador de la ciutat de Requena. Dones Preocupada pel desenvolupament professional de les dones, Ana Suria ha ocupat llocs de responsabilitat a l’Associació d’Empresàries i Professionals de València (EVAP). Actualment és presidenta de la Ruta del Vi d’Utiel-Requena. També alcaldessa de la pedania Hortuna, població amb poc més de mig centenar d’habitants –allà viu envoltada de vinyes–, pertanyent al municipi de Requena. «No estic afiliada a cap partit polític», puntualitza aquesta cellerera que, a més, gestiona l’hotel rural de Pago de Tharsys. «La pandèmia ha sigut un pal per als negocis vinculats amb el canal de vendes a hotels, cafeteries i restaurants», lamenta. Sigui com sigui, assegura que des de l’estiu passat la seva empresa ha recuperat els nivells de visites i vendes pre-Covid. Coneix bé el negoci, en el qual Catalunya continua copant la majoria de les 37.924 hectàrees de cultiu destinades a l’elaboració del cava a Espanya, de les quals poc més de 3.500 es troben a Requena. Abans de posar en marxa Pago de Tharsys va ser gerent de la cooperativa de segon grau Covidex (entre 1991 i 2005), un món envoltat d’homes en el qual es va espavilar perfectament. «Tothom bevia vi però poc cava. Això ha canviat des de fa dues dècades», explica la dirigent de Pago de Tharsys. Diu que és capaç d’elaborar un caldo amb la varietat Albariño a Requena, en terres mediterrànies, realitzant una verema nocturna. «El raïm es recull a la nit i es conserva en neu carbònica per emular l’ambient propi de Galícia», aclareix des del seu quarter general en aquesta comarca de l’interior del País Valencià. Ja exporta a una trentena de països. Aquesta pràctica s’ha convertit en una activitat original i divertida que centenars d’apassionats del vi comparteixen any rere any als inicis del mes de setembre. Ana Suria explica que també practica el senderisme (camina uns 40 quilòmetres cada setmana) i que veremar de nit, quan la temperatura és més baixa, al voltant dels 12 o 13 graus, permet evitar-ne l’oxidació i mantenir intacte el seu potencial organolèptic. El resultat d’aquesta verema a baixa temperatura són vins més complexos, afruitats, elegants i longeus en ampolla. ¡Un brindis!

Ana Suria: L’enòloga que va rellançar el cava des d’un garatge

Dirigeix un dels cellers autoritzats per elaborar l’escumós fora de Catalunya

El més llegit