L’Institut Nacional d’Estadística (INE) prepara una revolució en com mesura l’evolució dels preus de la llum i el seu impacte en el consum de les llars. Els canvis s’aplicaran d’aquí dos mesos i arribaran casualment enmig d’una espiral de pujades dels preus de l’electricitat que està provocant que la inflació es dispari a Espanya.
L’organisme aplicarà el gener del 2022 un canvi en la base del càlcul de l’índex de preus de consum (IPC), que entre altres modificacions inclourà la de deixar de mesurar només l’evolució de la tarifa regulada de l’electricitat i incloure també les tarifes del mercat lliure, que des de fa anys concentren la majoria del mercat i que fins ara no s’han tingut en compte per calcular la inflació.
Des de l’organisme es remarca que la renovació de la base de càlcul de l’IPC es realitza cada cinc anys (l’actual està vigent des del 2016) i que inclouen moltes modificacions sobre el mode de mesurament i sobre ponderacions del pes de cada producte a la cistella final. I tot i que fa anys que l’INE treballa amb les companyies elèctriques per ajustar la recepció d’informació a la nova metodologia, el fet que el canvi coincideixi amb una situació de preus desorbitats previsiblement tindrà repercussions a curt termini en l’IPC.
Tradicionalment, la immensa majoria de les tarifes del mercat lliure –que les companyies fixen i pacten amb els seus clients– són més cares que la tarifa regulada, anomenada preu voluntari per al petit consumidor (PVPC), així que la seva inclusió en el càlcul de l’IPC tindria generalment un efecte a l’alça. No obstant, és previsible que a curt termini tingui ara l’efecte contrari. Quan es renova la base de càlcul de l’IPC s’actualitzen també les dades de l’any anterior per fer-les comparables.
El PVPC de moment reflecteix de manera directa en el component energètic de la tarifa l’evolució del mercat majorista d’electricitat, que és el que fa mesos que marca màxims històrics. Així que una rebaixa del pes de la tarifa regulada en l’IPC pot suposar de manera conjuntural una rebaixa. El Govern, no obstant, treballa ara en una reforma de la formació de preus del PVPC per esmorteir l’efecte de la volatilitat del mercat i donar-li més estabilitat.
Fa una dècada, més del 90% de tots els clients elèctrics s’acollien a la tarifa regulada, per això era l’únic mesurament que realitzava l’INE per calcular l’evolució de la inflació. Però els últims anys la fuga de clients del PVPC s’ha disparat i el transvasament a les tarifes del mercat lliure –malgrat ser més cares– ha sigut massiu i ja ocupen gairebé el 61% del mercat del petit consumidor. Actualment, les tarifes lliures concentren 10,5 milions de clients, davant els 16,2 milions de petits consumidors del mercat lliure (més uns 1,8 milions més de grans consumidors sense dret a PVPC).
La llum segueix a l’alça
El preu de la llum continua desbocat a l’octubre malgrat les mesures del Govern per contenir la pujada. L’INE va revelar aquest dijous la seva estimació de l’IPC avançat per a aquest mes i va alertar que la inflació escalarà fins al 5,5%, que situa l’índex de preus de consum en el seu nivell més alt des del 1992. L’INE adverteix explícitament que la forta pujada es deu principalment als costos de l’electricitat que assumeixen les llars espanyoles, i en menor mesura a l’encariment dels combustibles, tot i que encara no es coneixen les taxes de creixement concretes de cada un.
L’IPC avançat no reflecteix de manera desagregada l’evolució dels diferents components de la cistella de preus, així que la pujada exacta i el seu impacte en la inflació no es coneixeran fins a mitjans de novembre, quan l’INE publiqui l’estadística completa referida al mes actual. En l’estadística corresponent a setembre –quan les mesures del Govern ja van estar vigents en la segona meitat del mes– el preu de l’electricitat ja es va disparar un 10,9% i va col·locar la variació de l’IPC anual en el 4%, netament per sota de la taxa que l’INE anticipa per a l’octubre.
La promesa de Sánchez
El Govern va posar en marxa a mitjans de setembre un pla de xoc per contenir la pujada del rebut de la llum amb fortes rebaixes d’impostos i de la part fixa de la tarifa, que aprofundia en altres mesures adoptades en ple estiu. L’escalada dels preus de l’electricitat i el seu impacte en la factura són tan alts que han acabat per menjar-se l’efecte de les mesures impulsades per l’Executiu un mes i mig després de la seva aprovació.
La pujada de la llum continua i aparentment fa inviable que el Govern compleixi la promesa –que el president Pedro Sánchez i la vicepresidenta Teresa Ribera reconfirmen en les últimes setmanes i insisteixen a mantenir– que el cost mitjà de la factura elèctrica serà en el conjunt del 2021 similar al del 2018, descomptant l’efecte de la inflació.
La qüestió és que des del Govern no es precisa com s’ha calculat la mitjana de despesa del 2018 que es pretén igualar aquest any (uns 600 euros, segons les seves xifres) o si s’inclou en l’estimació tots els clients domèstics, tant amb tarifa regulada com del mercat lliure, o només una part. El cert és que l’Executiu insisteix en el seu total convenciment que es complirà el compromís malgrat que les pujades de l’electricitat persisteixin.
El 16 de setembre va entrar en vigor el reial decret llei del Govern amb les mesures per esmorteir l’impacte al rebut de llum de les pujades dels mercats d’electricitat i de gas amb rebaixes d’impostos i reducció de costos carregats al rebut, i que reforçava les primeres mesures adoptades al juny.
La norma consolidava la rebaixa de l’IVA de la factura elèctrica del 21% al 10% aplicada des del juny, prorrogava la suspensió de l’impost del 7% sobre la generació elèctrica fins a final d’any i reduïa al mínim permès per Brussel·les l’impost especial sobre l’electricitat, del 5,1% al 0,5%. A més, es rebaixaven un 96% els càrrecs regulats inclosos a la factura (que serveixen per finançar les primes a les renovables, els sobrecostos dels territoris extrapeninsulars i el pagament del deute del sistema elèctric).