Cañete (Pimec): «Seria irresponsable que amb la inflació més gran en 30 anys no apugin els salaris»

Antoni Cañete (Barcelona, 1963) afronta la recta final del seu primer any al capdavant de la patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya, Pimec. Un 2021 marcat encara pels vaivens de la pandèmia, a què s’ha afegit una escalada dels preus, especialment de l’energia, i l’escassetat mundial de determinats subministraments. I la incertesa derivada de no tenir ni lligats i ni segurs, per ara, uns pressupostos ni de l’Estat, ni de la Generalitat. ¿Com resumiria aquest 2021 per a les pimes? Un Dragon Khan. En la indústria l’inici d’any va ser molt bo, fins i tot hi havia empreses que ens deien que estaven per sobre les previsions que havien fet. Per exemple, en el sector de l’automòbil, amb creixements de dos dígits. Però després van venir els problemes de desproveïment i aquests dos dígits van baixar a un i, en alguns casos, arribaran a negatiu. I, al contrari, sectors com la restauració o el turisme, que van començar l’any amb restriccions i després de la revetlla de Sant Joan van viure un increment de la demanda espectacular. ¿Com està afectant i afectarà les empreses l’augment dels preus de l’energia? Ja fa molt temps que venim dient que un dels reptes del segle XXI serà l’energètic. Per a les empreses és un element de costos absolutament transcendental i ens condicionarà com a país. És veritat que estem en un moment d’increments de costos conjuntural i que s’acabarà estabilitzant, però també és veritat que no tenim un sistema de preus justos de l’energia. I aquest és un dels grans problemes. ¿Aquest augment de costos per a les empreses significarà que els consumidors hauran de pagar més? Sí, sens dubte. Moltes empreses estan amb els marges molt ajustats i no poder traslladar-ho al consumidor perquè provocaria que no fossin viables. Ja està passant i passarà. ¿Hi ha un risc real de desproveïment de cara a la campanya de Nadal? Sí. Per exemple, ara mateix hi ha algunes grans cadenes que ja haurien de tenir el seu catàleg de joguines perquè els nens marquessin el que demanaran als Reis Mags. Aquest any no el tenen perquè no saben quins productes tindran i quins no. A la Xina hi ha empreses que estan parant produccions sis dies a la setmana, en alguns casos, i tres dies a la setmana en molts. Això vol dir que tindrem problemes de subministrament, per la dependència que tenim. I sobre aquesta dependència hauríem de reflexionar. Davant aquesta inflació, la Cambra ha demanat contenir els increments salarials per evitar alimentar-la, ¿hi està d’acord? Si només ataques una part del problema no solucionaràs el problema. Estem vivint els increments més grans d’IPC dels últims 30 anys. I de la mateixa manera que ho pateixen les empreses, també ho pateixen els treballadors a l’hora de pagar la llum a final de mes. Des del món empresarial ni podem demanar-ho, ni ho estem demanant. Seria irresponsable i injust. ¿S’han d’apujar, doncs, els salaris? Sí, en això hem de ser molt coherents. Les empreses han de ser viables i competitives, però no ens podem oblidar dels treballadors. El diàleg social és importantíssim i parlar d’una cosa i no de l’altra ho fa qui no s’asseu en aquesta taula de negociació. La nostra proposta és parlar d’increments, però referenciats a diversos indicadors, com la inflació, la productivitat o l’evolució del PIB, entre altres. ¿Veu raonable apujar el salari mínim a 1.000 euros, com plantegen els sindicats? Fa anys la Pimec ja va posar sobre la taula el debat del salari mínim. Però veiem amb bastanta inquietud que les pujades del salari mínim s’estiguin plantejant com una subhasta. El salari mínim ha de ser el més alt possible, perquè és una cosa que beneficia tothom. Però cal apujar-lo en la mesura que no es destrueixi ocupació. I s’està plantejant apujar-lo a 1.000 euros sense haver fet abans una anàlisi empírica de quins efectes tindrà. ¿Però ho veu raonable? ¿Creu que a Catalunya apujar-lo als 1.000 euros destruiria ocupació? A Catalunya, probablement, en la majoria de sectors no destruiria ocupació. Però va per barris. Hi ha sectors, com l’agrícola, on sí que podria destruir ocupació. Sobretot en altres zones d’Espanya. Com Conpymes, hi ha socis que ens diuen que si s’apuja el salari mínim això els obligaria a tancar l’activitat, perquè llavors sortiria més rendible portar de fora el mateix producte. ¿És a favor d’un salari mínim per autonomies? Seria difícilment explicable. Canviar només les condicions del salari mínim en un territori, sense canviar la resta de la normativa, no funcionaria. A Catalunya, per exemple, tenim normatives molt més exigents que en altres territoris i això ens fa perdre competitivitat. Hem de fugir del populisme i, com deia Cruyff, fer baixar la pilota a terra. ¿Està tranquil amb les notícies que li arriben de la reforma laboral que prepara el Govern? Tornant a Cruyff, crec que ara mateix aquesta pilota està en l’aire i cal fer que baixi. Fer una reforma laboral que simplement ajusti alguns aspectes i no entri en profunditat seria un error que ens costaria molt car. Cal avançar en la flexiseguretat. No podem apostar per contractes d’una setmana per als treballadors, però les empreses tenen pics de demanda i incerteses. Si l’empresari té flexibilitat, podrà garantir seguretat. Veuran llavors amb bons ulls el nou mecanisme d’ertos que prepara el Govern central, ¿no? Sí, però hi ha d’haver una aposta molt més ambiciosa i exigent per la formació d’aquests treballadors que vagin a l’erto. El Govern ha d’anar molt més enllà en polítiques actives d’ocupació. Si les pimes estiguéssim en aquestes taules de negociació, al lloc de comandament, exigiríem mesures com aquestes. És una anomalia de dimensions importants que en una reforma laboral d’aquest calat no hi siguem presents. ¿Estan preocupats per les pujades d’impostos que puguin concretar el Govern central i el català en els seus pròxims pressupostos? En això estem conduint contra direcció. Pujar ara mateix, amb la pandèmia, l’encariment de l’energia, la falta de subministraments..., la pressió fiscal seria una gran equivocació. ¿Han parlat amb la Generalitat de la seva proposta de suspendre de sou i feina els treballadors que es neguin a vacunar-se? Sí, ens va dir que els actuals nivells de vacunació són alts i que no ho veuen necessari. Hem volgut plantejar aquest debat ara, que hi ha una certa tranquil·litat i els contagis estan controlats. A Pimec, des del començament de la pandèmia, hem dit que la salut és la prioritat. I que seguretat i activitat econòmica havien de ser compatibles. En aquest sentit, plantegem que per poder entrar al centre de treball, el treballador ha de tenir o la pauta completa de vacunació o fer-se una PCR o una prova d’antígens. No qüestionem el dret individual a no vacunar-se, però això no pot posar en perill la salut de tothom. ¿El rebuig de vacunar-se està generant un conflicte a les empreses? Segons els nostres càlculs, hi ha 350.000 treballadors que no estan vacunats. Ara mateix no és un problema, afortunadament, però sí que genera situacions d’incomoditat en algunes empreses. Sobretot entre els treballadors. Ara no és un problema, però en el futur ho pot ser. Sorgeixen noves variants, com estem veient amb la delta plus, i no sabem què passarà demà.

Cañete (Pimec): «Seria irresponsable que amb la inflació més gran en 30 anys no apugin els salaris»

El president de les pimes catalanes aposta per increments consensuats de sous, lligats a diversos indicadors, com la productivitat i la inflació

El més llegit