L’Intercity salta de la gespa al parquet

Mentre que a la majoria dels països europeus han sigut els grans clubs amb milions de seguidors els que han fet el pas de saltar al parquet, a Espanya serà un modest equip ascendit fa només uns dies a la Segona Divisió RFEF –la quarta categoria del futbol nacional– el primer a cotitzar. I tot per l’afany personal d’un empresari alacantí, Salvador Martí, i els seus socis, que van decidir aprofitar l’experiència adquirida amb el llançament de la seva pròpia companyia –la tecnològica FacePhi, especialista en software de reconeixement facial i present a BME Growth i Euronext per demostrar que hi ha una altra manera de gestionar els clubs esportius i que l’esport pot ser una bona inversió. D’aquesta forma, després de l’aprovació per part dels actuals accionistes en la junta de dilluns passat, el Club de Futbol Intercity debutarà al mercat en les pròximes setmanes mitjançant la fórmula del «listing» –és a dir, sense ampliar capital inicialment ni emetre nous títols–, amb un valor de sortida de 4,9 milions d’euros i un objectiu molt ambiciós: arribar a Primera Divisió en el menor termini possible, segons apunta Martí, que, no obstant, és conscient que també dependrà de la «sort i de si la pilota entra a la porteria». L’anhelat moment del toc de campana arriba després de quatre anys de desenvolupament del projecte, en què l’Intercity ha aconseguit tres ascensos. «Vèiem que hi havia molts equips que estaven sustentats per un mecenes que hi anava posant capital i el club creixia fins que o bé el mecenes es cansava de posar els diners o se li acabaven i començaven els problemes. Amb l’experiència que teníem amb FacePhi, no enteníem per què ningú aprofitava les eines que et dona ser una empresa cotitzada per aconseguir un finançament alternatiu, quan hi ha molts equips que ja són societat anònima esportiva», explica l’empresari. Van arribar a consultar amb BME si hi havia cap motiu que frenés aquestes sortides a borsa –una cosa que, com és lògic, els van negar– i van acabar agafant-s’ho com un desafiament. La intenció inicial era crear un equip des de zero –«és més complicat agafar un equip consolidat», assegura Salvador Martí, de l’Hèrcules «de tota la vida», com la majoria dels alacantins–, però es va creuar en el seu camí el Grup Club Esportiu Sant Joan, llavors a Primera Regional. «Amb prou feines tenia massa social i els seus gestors ho volien deixar. Vam pensar que era l’oportunitat», confessa. Van refundar l’equip, li van canviar els colors i van començar el seu projecte. Tenien clar que fins que no arribessin a Tercera Divisió o Segona B no seria el moment de cotitzar, per la qual cosa van mirar d’accelerar el procés diverses vegades amb la compra de la plaça d’altres equips. Primer ho van intentar amb el Novelda i, més endavant, van voler aconseguir la plaça que va deixar lliure el Reus a Segona B el 2019. En cap de les dues ocasions van tenir sort. Finalment, han sigut els èxits esportius els que els han permès arribar a la categoria desitjada, ara rebatejada com a Segona Divisió RFEF. Juntament amb Martí, entre els accionistes de referència hi ha el seu soci de FacePhi, Javier Mira, Antonio García, l’emprenedor Lorenzo Serratosa (Zonavalue), l’exjugador de l’Atlètic de Madrid Juanfran Torres o el president de la patronal alacantina, Perfecto Palacio. En total, l’equip compta amb 325 accionistes, dels quals molts s’hi van afegir durant la campanya d’‘equity crowdfunding’ a través de la plataforma Fellow Funders. Després de la seva sortida al mercat mitjançant el sistema de «listing», el club té previst portar a terme més endavant una ampliació de capital, quan tingui clares quines seran les seves necessitats econòmiques per a la temporada vinent, una cosa en què encara treballa l’‘sport manager’ de l’equip, Quique Hernández, extècnic de conjunts com l’Hèrcules, l’Elx, l’Albacete, l’Osca, el Numància o el Recreativo de Huelva. En tot cas, Salvador Martí deixa clar que l’equip continuarà registrant pèrdues fins que arribi a la Segona Divisió, quan el reglament de la competició obliga els clubs a presentar unes finances sanejades. A partir d’aquest moment, l’empresari està convençut que un equip de futbol pot ser un negoci molt rendible, si es gestiona adequadament. També té clar que, com a totes les empreses, hi ha factors difícils de controlar i que els accionistes hauran d’acostumar-se que el valor dels seus títols pugi o baixi cada dilluns, en funció del resultat de la setmana. Però ¿quant val un equip de futbol? Doncs, segons els càlculs dels responsables de l’Intercity, la cotització d’un equip de Segona B hauria de rondar entre els 10 i els 15 milions; la d’un de Segona, entre 30 i 40 milions; i la d’un de Primera, un mínim de 100 milions. No obstant, també depèn del nombre de seguidors que tingui el club o del marxandatge que vengui. El club alacantí, en qualsevol cas, no es posa límits.

L’Intercity salta de la gespa al parquet

El modest equip alacantí de Segona RFEF serà el primer a cotitzar a la borsa espanyola

Els impulsors volen repetir l’èxit que van aconseguir al treure a borsa la seva companyia FacePhi

El més llegit