Els actors revelació de les energies renovables

El rei és mort, visca el rei. La subhasta d’energies renovables va cobrar especial atenció la setmana passada per la insolència d’Iberdrola i Endesa al Govern enmig de l’enfrontament de les elèctriques per la destralada als seus ingressos. I a falta de dos clàssics del sector, la licitació va servir per a «la consolidació de nous actors», en paraules de la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. Un d’ells va ser Capital Energy, que va aconseguir la meitat de la potència subhastada, i un altre el grup aragonès Forestalia, que es va adjudicar prop del 20% de la capacitat disponible. Les dues empreses són veteranes del sector elèctric –Capital Energy té una trajectòria de més de 20 anys i Forestalia d’uns 10–, però és en els últims anys quan es va produir la seva reinvenció –la de Forestalia arran de les subhastes del 2016 i el 2017, organitzats per l’anterior ministre d’Energia, Álvaro Nadal, i la de Capital Energy, en les convocades aquest any per Ribera. En els dos casos coincideixen fins i tot en les quantitats obtingudes, entorn dels 2.000 megawatts en total (Forestalia en va aconseguir 1.500 el 2016 i el 2017 i 780 en la de dimarts; mentre que Capital Energy en va adquirir 620 al gener i 1.350 dimarts). També hi ha similituds entre els seus fundadors. Tots dos procedeixen d’empreses familiars amb tradició. El promotor de Capital Energy és Jesús Martín Buezas, que, a més, de tenir el títol mediàtic de ser exgendre de Florentino Pérez procedeix de la família fundadora de la línia d’autobusos La Sepulvedana; mentre que el creador de Forestalia és Fernando Samper Rivas, del grup carni familiar Jorge. Però també hi ha divergències. Sobretot en el seu model de negoci. Tot i que tots dos venen de ser desenvolupadors de projectes renovables (concretar la tramitació administrativa i mediambiental fins que el projecte està a punt per construir, cosa que es denomina en l’argot ‘ready to build’, que és quan es ven a tercers). En l’actualitat, una vol ser un grup verticalment integrat, com Iberdrola i Endesa; mentre l’altra manté un perfil industrial amb el focus en la generació. Comercial vs. industrial El primer cas és el de Capital Energy. L’elèctrica que es publicita a les samarretes dels jugadors de l’Atlètic de Madrid vol ser generador d’electricitat i, alhora, vendre la llum al client final. Per a això, va llançar la seva pròpia comercialitzadora a finals d’octubre del 2020. En plena expansió –ha passat de 30 empleats a més de 390 en tot just tres anys– aspira a instal·lar una cartera de 35.000 verds, tot i que només 8.700 té permisos d’accés concedits. Per finançar tots els projectes, la companyia que ja ha anunciat la seva intenció de sortir a borsa treballa en diverses opcions. En els últims mesos ha tancat diverses operacions de finançament, amb bancs nacionals com a inversors institucionals internacionals, per més de 300 milions d’euros. El segon és el de Forestalia –amb més de 270 empleats i 200 milions d’euros de facturació, segons l’empresa–, que en cap cas es planteja un perfil comercial, sinó que aposta per anar des de la «promoció fins a l’explotació» dels projectes. «Encara estem una companyia petita i ens falta el múscul financer necessari per desenvolupar per nosaltres mateixos un gran volum de megawatts», explica el seu director general, Carlos Reyero. Per això, la majoria dels projectes de les subhastes anteriors els van vendre a tercers, tot i que aquest «no és el programa que tenim per a aquesta subhasta», reconeix Reyero. En l’actualitat, compta amb 400 megawatts de cartera pròpia operativa, però a finals del 2025 preveu arribar als 1.200 megawatts. La resta També es van emportar un bon tros de la subhasta dues energètiques clàssiques com Repsol i Naturgy, mentre que molts d’altres es van repartir els gairebé 1.000 megawatts restants. És el cas de multinacionals tradicionals com la portuguesa EDP i les franceses Engie i Total. També d’altres com BayWa R.E., desenvolupadora, proveïdora de serveis i distribuïdora d’energia renovable especialitzada en PPAs (contractes de compravenda d’energia a termini). Va participar dimarts per primera vegada en una subhasta a Espanya, malgrat estar una dècada operant en aquest país i haver instal·lat 387 megawatts. O Bruc, el grup d’energies renovables presidida per Juan Béjar i participat pels fons de pensions OPTrust i USS. També Blacksalt es va adjudicar un projecte, en concret de 3,25 megawatts, de la quota destinada a petites instal·lacions. La companyia està especialitzada, precisament, en la generació distribuïda (producció d’electricitat mitjançant moltes petites fonts de generació que s’instal·len a prop dels punts de consum).

El més llegit