El col·lapse del trànsit marítim afavoreix l’obertura de noves rutes terrestres amb la Xina

El col·lapse del transport marítim i els colls d’ampolla que s’han originat als ports, especialment als asiàtics, tensen les cadenes de subministrament i podrien posar en perill el Nadal. Com tot a la vida, el que per a uns és un obstacle, per a d’altres suposa una oportunitat. Davant aquesta conjuntura global, les empreses de transport per carretera amplien les rutes des d’Àsia. Ho fan com a reforç, per compensar la saturació portuària i ho fan, sobretot, des de la Xina. L’exportació gallega És el cas de Trucksters, la start-up de transport internacional per carretera implementarà un itinerari que connectarà la Xina amb Espanya el 2022. «És una ruta que vam operar durant la pandèmia, el 2020, i que esperem posar en marxa l’any vinent», comenta Ramón Castro, cofundador i responsable de l’oficina de Trucksters a Galícia. La idea de recuperar aquest recorregut apareix, de fet, de la mateixa demanda dels clients. Comptaran amb una flota d’entre 5 i 8 camions que faran el transport de mercaderies per trams i que tardaran uns 12 o 14 dies a portar les existències des de la Xina fins a Espanya. «En el dia d’avui, hi ha materials que arriben abans per carretera que per mar», comenta Castro. «Aquesta ruta tindrà sentit per a sectors d’alt valor afegit, sectors que tenen urgència, perquè gairebé tot del que hi ha carència és per la tensió de les xarxes logístiques, no tant per carestia del material per si mateix. Els preus del transport amb barco i per carretera estan molt tensats». Altres operadors de transport per carretera també han optat per ampliar les rutes de connexió fins a la Xina. És el cas de Morarte, que efectua aquesta ruta entre 18 i 15 dies, o Ceva Logistics, un dels principals grups logístics del món. «És una via més cara que el transport marítim, per això no s’ho poden permetre totes les mercaderies», exposa Iago Domínguez, gerent del Clúster da Función Loxística de Galícia. En els últims mesos el transport marítim ha cedit terreny davant el transport per carretera al comerç internacional de Galícia amb Àsia, especialment referent a les importacions. Al comparar els vuit primers mesos d’aquest exercici amb el mateix període del 2019 s’observa que el valor de les mercaderies que van arribar d’Àsia a Galícia per mar sobre el total cau del 71,37% al 58,76%, és a dir, 12,61 punts percentuals menys. Una baixada que va absorbir, fonamentalment, el transport per carretera, el pes del qual augmenta un 10%, evidencien les dades del Clúster da Función Loxística de Galícia. «Són fluctuacions rellevants, però més del 50% del transport continua sent marítim», recorda Domínguez. No deixa de cridar l’atenció que aparells i materials elèctrics ocupin el gruix de les importacions per carretera des d’Àsia. Un efecte de la crisi dels microxips que viu el sector de l’automòbil i que evidencia el fet que, el 2019, el principal flux de mercaderies en aquesta via vanser els vehicles de motor i les conserves de carn o peix. La majoria de les mercaderies que arriben per via aèria d’Orient són peces de vestir, tot i que tenen un pes rellevant també els aparells i materials elèctrics. «Aquells materials que per urgència o valor necessiten un enviament més immediat estan entrant en altres mitjans de transport», explica l’expert en logística. El valor de les importacions asiàtiques per transport marítim descendeix fins als 873 milions d’euros, el del transport per carretera ascendeix a 466,6 milions d’euros, l’aeri se situa en 137,6 milions d’euros i el ferrocarril concentra 7,7 milions d’euros en importacions des d’Àsia. En tots els casos, la Xina s’erigeix com el principal país amb flux comercial a la regió, amb distància respecte a la resta. El transvasament serà temporal, considera Domínguez. «Aquests volums responen a una situació conjuntural», opina. Claus destacades Caos del transport marítimEl valor de les importacions d’Àsia per transport marítim cau del 71% que representava sobre el total el 2019, al 58,7% el 2021. Oportunitat per al terrestreEl transport per carretera va absorbir la pràctica totalitat d’aquesta baixada, i el seu pes augmenta un 10% respecte als nivells del 2019. El ferrocarril també hi treu el capEl ferrocarril també s’ha incrementat de forma considerable, però continua sent minoritari. Ha passat de suposar el 0,01% de les importacions el 2019 al 0,50% actual.

El més llegit