¿Tindrà el Bundesbank una presidenta per primera vegada?

El sorprenent anunci del president del Bundesbank,Jens Weidmann, que abandonarà el càrrec el 31 de desembre «per qüestions personals» després de més d’una dècada al capdavant de la institució, ha desencadenat un debat polític a Alemanya sobre l’orientació del seu successor o successora. Per primera vegada, almenys dues dones tenen possibilitats reals d’aconseguir la presidència del banc central alemany. Però, a més, les recents eleccions alemanyes han deixat un panorama polític ben diferent del que dominava el conservadorisme de la CDU-CSU durant els últims 16 anys d’Angela Merkel al capdavant de la cancelleria. Això obre la porta a canvis. La renúncia de Weidmann arriba enmig de les negociacions entre els socialdemòcrates del SPD, Els Verds i els liberals del FDP per formar una coalició semàfor per al Govern federal. Mentre que els dos primers partits estan a favor d’una despesa pública més expansiva i de l’actual política de tipus baixos del Banc Central Europeu (BCE), l’FDP aposta per una línia més ortodoxa que contingui l’actual avenç dels preus i recuperi la disciplina fiscal no només per a Alemanya, sinó també per a la resta de socis de la Unió Europea. «El context en el qual operem ha canviat molt i les tasques del Bundesbank han augmentat. La crisi financera, la de deute públic i la de la pandèmia han portat a decisions polítiques i de política monetària que tindran repercussions durant molt temps», escriu Weidmann en la seva carta de comiat, publicada aquest dimecres. També envia un missatge sobre quin hauria de ser el perfil del seu successor o successora: «Serà decisiu no només controlar els riscos de deflació, sinó també no perdre de vista els perills inflacionaris». Continuïtat o canvi Malgrat que l’SPD, Els Verds i l’FDP asseguren que no abordaran de moment la nova presidència del Bundesbank en les converses formals en marxa per formar nou Govern federal, les diferències ja es dibuixen en les declaracions dels líders negociadors de cada partit. Formalment, la nominació depèn del president federal d’Alemanya, però a proposta del poder executiu. El copresident d’Els Verds, Robert Habeck, ha reconegut la tasca que ha fet Weidmann, però també ha afegit que Alemanya necessita un Bundesbank «que actuï a l’altura de les restes del moment». Habeck, que sona com a possible futur ministre federal de Finances, sembla que es refereix al combat de la crisi climàtica i al canvi de matriu energètica per a la qual el seu partit aposta per fer grans inversions públiques. «El Bundesbank alemany ha de continuar sent l’advocat de la política monetària orientada cap a l’estabilitat a Europa», assegura, per la seva part, Christian Lindner, president de l’FDP que també aspira a ocupar la cartera federal de Finances. Per als liberal-conservadors de l’FDP, la paraula clau per entendre la seva posició sobre la futura presidència del Bundesbank és «continuïtat». Falcó o colom Almenys set noms entren de moment a les travesses per succeir Weidmann: Volker Wieland, 55 anys, membre del comitè d’experts econòmics del govern federal i defensor d’una política monetària més estricta contra el «risc» de la inflació; Marcel Fratzcher, de 50 anys, president de l’Institut per a la Investigació Econòmica (DIW), defensor de l’actual política de tipus baixos del BCE i promotor de la reforma econòmica d’Alemanya; Isabel Schnabel, de 50 anys, integrant de la Junta Executiva del BCE, crítica amb la seva actual política de diners barats, però més flexible que Weidmann; Jakob von Weizsäcker, 51 anys, economista en cap del ministre federal de Finances sortint, el socialdemòcrata Olaf Scholz –que aspira a ser futur canceller alemany– i defensor de l’emissió de deute públic europeu; Lars Feld, 55 anys, professor de Política Econòmica de la Universitat de Friburg, representant de l’escola ordoliberal alemanya; Claudia Buch, 55 anys, vicepresidenta del Bundesbank des del 2014 i considerada continuista amb l’herència de Weidmann; i Joachim Nagel, de 55 anys, exmembre de la presidència del Bundesbank i actualment cap adjunt del Banc de Pagaments Internacionals. Sigui quin sigui el perfil guanyador, la premsa conservadora i els instituts econòmics més ortodoxos d’Alemanya ja adverteixen de l’error que suposaria triar un «colom» per a la presidència del Bundesbank. Els preus es dispararan molt per sobre de l’objectiu actual del BCE d’una inflació anual al voltant del 2%, adverteixen. L’actual avenç dels preus, especialment de l’energia, ajuden a abonar aquest discurs en l’economia més potent de la UE.

El més llegit