El Banc d’Espanya s’arma per evitar futures bombolles

Espanya està lluny de patir una bombolla immobiliària: les entitats financeres han augmentat la seva solvència i els crèdits es concedeixen de manera majoritàriament prudent, si bé els preus dels immobles comencen a donar alguns senyals incipients de sobrevaloració (i apunten a un problema social d’accés a la vivenda). Malgrat aquesta relativa estabilitat, el Banc d’Espanya s’està rearmant per evitar que es torni a produir una situació com la d’abans del 2008. El supervisor espanyol, així, ha completat ja els treballs legals per aprovar una normativa que li permetrà limitar l’exposició dels bancs tant al maó com a altres sectors on es detectin excessos, i en principi preveu aprovar-la abans que acabi l’any, segons ha pogut confirmar aquest diari. L’esmentada norma (circular, en el seu llenguatge, i que el supervisor va sotmetre a consulta pública el febrer passat) farà operatiu un paquet de noves eines d’actuació que el Govern va aprovar el 2018 i el 2019 i que emanen dels canvis reguladors aprovats a nivell global i europeu com a conseqüència de l’anterior crisi internacional. Una vegada aprovada, l’organisme governat per Pablo Hernández de Cos podrà limitar el percentatge màxim que la hipoteca pot finançar del valor o el preu de l’immoble, la renda disponible màxima del client que pot anar destinada a pagar el crèdit, i els terminis de venciment i de carència del préstec. El Banc d’Espanya també podrà imposar als bancs que guardin una guardiola de capital específica per afrontar les futures pèrdues de les seves hipoteques o altres carteres de crèdits o actius (matalàs anticíclic sectorial), així com establir límits màxims al pes de les esmentades carteres sobre el total de préstecs de les entitats. L’organisme podrà activar una o algunes d’aquestes mesures alhora, de manera individual o sectorial, i tant per a crèdits a particulars com a empreses. Segons va calcular a principis d’any, si hi hagués hagut aquestes eines actives abans de l’anterior crisi, els bancs s’haurien vist obligats a tenir entre 64.000 i 109.000 milions d’euros de capital més (davant els entorn de 60.000 milions que va costar a l’Estat rescatar les entitats fallides). Negociació europea Les esmentades eines se sumen a d’altres que ja es van aprovar els últims anys, particularment el matalàs de capital anticíclic general. Es tracta de la possibilitat d’obligar les entitats a reservar una guardiola de solvència no assignada a cap sector productiu concret quan es detecta que l’economia està acumulant desequilibris globals (a Espanya no s’ha activat des de la seva creació). En aquest camp també s’està treballant en millores, però en l’àmbit comunitari. A conseqüència de la pandèmia, el Banc Central Europeu (BCE) ha advocat per tenir més poders de coordinació dels esmentats matalassos, que són una competència nacional, però les converses estan encara en una fase molt inicial, segons confirmen fonts comunitàries. El problema de fons és que, després de l’arribada del coronavirus, les autoritats de supervisió bancària van permetre als bancs recórrer als seus matalassos estructurals de capital per evitar que caigués el crèdit, però la immensa majoria de les entitats van decidir no fer-ho per por que el mercat els penalitzés a la borsa. No obstant, quan hi ha un matalàs anticíclic, l’autoritat responsable del mateix el pot baixar automàticament per a tot el sistema bancari sense que depengui del que decideix cada entitat. És per això que el BCE defensa que si hi ha una institució que coordina aquests matalassos en l’àmbit europeu seria més fàcil actuar en un moment de crisi. Així ho va defensar el març passat el seu vicepresident, Luis de Guindos, que va lamentar que només set països haguessin activat l’esmentat matalàs anticíclic abans de la pandèmia i va advocar per reequilibrar el pes dels matalassos estructurals i anticíclics perquè aquests últims siguin més folgats sense augmentar els requisits totals de solvència de les entitats. Les autoritats espanyoles estan d’acord que una coordinació més gran seria positiva, però sempre que no es limiti la capacitat dels països de respondre a les seves situacions concretes, ja que l’absència d’una Unió Bancària i Unió Fiscal plena fa que els cicles financers dels diferents estats comunitaris no estiguin absolutament alineats. La lliçó de l’anterior crisi global

El Banc d’Espanya s’arma per evitar futures bombolles

L’organisme supervisor té llesta una norma que li permetrà imposar límits a les hipoteques i a l’exposició dels bancs al sector immobiliari

El BCE demana tenir més competències per coordinar la resposta a les crisis de les autoritats nacionals encarregades d’evitar les bombolles

El més llegit