El Govern dissenya una transició energètica basada en petits productors

Després de més d’una dècada de paralització de les energies renovables a Catalunya, el Govern encara un full de ruta basat en un pes més gran de la societat, és a dir, el territori, en la decisió sobre la implantació, la priorització de les comunitats energètiques locals amb un màxim de 5 megawatts (MW) de potència i l’objectiu de crear una empresa pública generadora d’energia. Aquest és el camí que marca el president Pere Aragonès de la mà de la titular de la cartera d’Acció Climàtica, la seva correligionària, Teresa Jordà, que han presentat aquesta tarda a Barcelona aquest projecte. Un dels pilars d’aquesta estratègia és la reforma del decret de 2019 per «regular i prioritzar», com a «punt de partida cap a la transició energètica» amb un «model català», segons Jordà. I això es basa en la generació distribuïda «de veritat», no recolzada en grans centrals allunyades dels centres de consum; i la «cohesió territorial». Aquest text del projecte de decret, per al qual es persegueix el suport de la CUP, que defensa una moratòria en la implantació d’energies renovables malgrat que Catalunya es troba a la cua comparada amb la majoria d’autonomies, dona més protagonisme als propietaris dels terrenys. Està previst que la norma, que fomenta l’autoconsum i la petites centrals de generació d’origen renovable, sigui aprovat dimarts que ve pel Consell Executiu. Un dels objectius és agilitar els tràmits d’aquells projectes que comptin amb almenys el suport del 50% dels propietaris i encara més si s’assoleix el 85%. Un altre dels objectius és facilitar la implantació d’energies renovables en comunitats de veïns, amb només majoria simple, i per a això es requereix reformar el Codi Civil català. Els criteris de priorització, que no hi ha al decret actualment en vigor, suposen anticipar-se a alguns aspectes que contemplarà el pla sectorial territorial per a la implantació d’energies renovables a Catalunya, que està previst que s’aprovi en el segon semestre del 2023. La qüestió és que per assolir els objectius previstos per al 2030 cal incorporar 10.000 MW més de potència renovable i per arribar a les metes de 2050, 70.000 més. Actualment hi ha uns 600 expedients de projectes que decauen el 24 d’abril de l’any que ve si no són aprovats. Per a això està previst contractar 24 persones, amb l’objectiu d’agilitar-los. El projecte preveu també la creació d’una empresa pública per produir i gestionar energia, en especial «en aquells espais de proximitat que manquen d’interès per als grans grups promotors energètics, com edificis i infraestructures pública, carreteres, embassaments o canals, entre d’altres». També es planteja que aquesta companyia participi en la propietat de plantes renovables o la gestió pública de les centrals hidroelèctriques de les quals caduquin les concessions. De les 200 existents només dues finalitzen pròximament. A fi de determinar com ha de ser aquesta empresa es constituirà un equip multidisciplinari que en mig any donarà la seva opinió. Un altre pilar de l’estratègia és la llei de transició energètica, que està previst aprovar durant el primer semestre de l’any que ve, que fixarà un objectiu mínim de generació distribuïda respecte als objectius d’energies renovables en l’horitzó del 2030 i «impulsarà l’autosuficiència connectada en xarxa i entre municipis i amb plantes participades per la ciutadania, les empreses locals, les administracions públiques locals i les entitats socials, entre altres».

El Govern dissenya una transició energètica basada en petits productors

Més pes del territori en la implantació de renovables, generació elèctrica en petites comunitats locals i creació d’una empresa pública són pilars del full de ruta cap al 2030

El més llegit