Fiasco de la subhasta renovable en el seu intent per atraure el petit productor

La intenció era bona, però es va quedar només en això. Les dues grans novetats de la subhasta d’energies renovables que repartia aquest dimarts 3.300 megawatts ‘verds’ han quedat pràcticament desertes, sense cap efecte. El Govern havia reservat 300 megawatts per a petites instal·lacions (menys de 5 megawatts) fotovoltaiques de generació distribuïda, però només s’han adjudicat 5,75 megawatts, segons la resolució del Ministeri per a la Transició Ecològica publicada aquest dimecres. Tampoc va córrer millor sort la reserva de 600 megawatts per a instal·lacions eòliques o fotovoltaiques en avançat estat de tramitació, es van repartir només 21,9 megawatts. Des del sector no es mostren gaire sorpresos per la baixa participació en els projectes petits. Reconeixen que el propòsit estava bé però «els requisits de caràcter local» han foragitat molts projectes. «Nosaltres ja ho havíem dit. No tenia sentit que les plantes petites tinguessin més requisits que les grans», reconeix el director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), José Donoso. El Govern va introduir requisits relatius a la població pròxima a l’emplaçament i altres de relatius a la «participació ciutadana» com que el titular de la instal·lació sigui una cooperativa d’almenys 10 integrants; una administració o entitat pública local com un ajuntament o que el 25% del capital social o el finançament necessari per executar el projecte provingui de quatre participants de caràcter local. Condicions «molt restrictives» per al sector a les quals s’uneix «per empitjorar-les» que la setmana passada es van canviar les regles relatives a la tramitació simplificada dels projectes. «Fins ara estaven subjectes plantes de fins a 5 megawatts, ara el límit està entre 2 i 2,5 megawatts», afegeix Donoso. D’altra banda, segons l’ordre de convocatòria de la subhasta, l’objectiu de reservar una quota i establir condicions amb caràcter local era, d’una banda, donar entrada en el sistema elèctric a instal·lacions de producció de menor mida «que fomentin la generació distribuïda mitjançant la seva proximitat als centres de consum» i, de l’altra, «democratitzar» el sistema, «buscant una participació activa dels ciutadans, així com d’altres agents com pimes i entitats locals, en el desplegament de les tecnologies renovables». No obstant, els adjudicataris van ser dues grans empreses. Una és Enerland Generacion Solar, companyia amb 14 anys d’experiència, presència en 11 països i més d’un milió de plafons instal·lats, segons la seva pàgina web. L’altra, Blacksalt Asset Management, companyia del Grup Eneris, «amb una experiència de més de 14 anys i 2.500 projectes a més de 65 països». Després de conèixer els resultats del concurs, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, reconeixia dimecres que aquesta quota reservada a «instal·lacions petites encara no ha aconseguit assentar-se com un plantejament atractiu i generalitzat», però afegia que el continuaran «mantenint en les següents convocatòries». «Creiem que és una aposta que val la pena», va afegir. Projectes avançats Tampoc va tenir èxit la quota destinada a projectes en tramitació avançada. És a dir, la reserva de capacitat per a projectes que es troben pràcticament a punt per posar-se en marxa. La intenció del Govern amb la subhasta era accelerar els processos perquè poguessin estar connectats l’any vinent i així tinguessin «impacte abans de l’estiu del 2022» en el context actual d’elevadíssims preus del mercat a l’engròs. «Això ha sigut més sorprenent», explica el director general de l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA), José María González Moya. El dirigent d’APPA reconeix que és possible que no hi hagi prou projectes madurs com per poder haver anat a la subhasta. Entre els requisits d’aquesta quota hi havia la posada en marxa en menys de vuit mesos i, si no es compelixen aquests terminis, les companyies s’arrisquen a perdre els avals que entreguen una vegada resulten adjudicatàries del concurs. «Tant el procediment administratiu actual com l’ambiental s’estan eternitzant», afegeix.

El més llegit