Els salaris perden poder adquisitiu, mentre els llocs de treball vacants pugen a màxims històrics

Mes rere mes els preus de la cistella de la compra pugen mentre que els salaris pactats als nous convenis es desinflen. Un còctel que inevitablement porta la majoria de treballadors espanyols a assumir que aquest any perdran poder adquisitiu. El 2021 s’està fent llarg als comptes familiars. En paral·lel, a part dels empresaris els costa omplir determinades vacants al segon país de la Unió Europea amb més taxa d’atur. I és que mentre els sous perden poder de compra, el nombre de cadires buides arriba a màxims històrics en l’estadística disponible. En un context encara d’incertesa i amb l’IPC a l’alça, els empresaris rebutgen plantejar increments per sobre de la inflació i els sindicats tenen pocs incentius per acceptar xifres que assegurin la pèrdua de poder adquisitiu. Conclusió: es firmen pocs convenis. Ara mateix hi ha 6,1 milions de treballadors coberts per conveni vigents, el 40% de la població assalariada. El 2019 aquest nombre ascendia a 11,3 milions. I els que es firmen deixen increments parcs. «Els convenis que no s’hagin firmat ja, difícilment es firmaran. Estem molt condicionats per l’IPC, que s’ha disparat», afirma el vicesecretari general i responsable de negociació col·lectiva d’UGT, Mariano Hoya. Segons les últimes dades disponibles, els sous per conveni creixen a l’1,4% de mitjana; mentre la inflació acumulada des de començament d’any és del 2,2%. «Incloure mecanismes de revisió automàtica si es consolida la inflació fomentaria que es pactessin més convenis. Són una bona solució ara a causa de l’alt grau d’incertesa però en general no s’han d’indexar els salaris a l’IPC per evitar espirals inflacionistes», suggereix el professor de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i investigador de Fedea, Marcel Jansen. Bloqueig transversal Com a mostra d’aquest bloqueig, alguns dels convenis que s’han tancat recentment a Catalunya: la indústria de la fusta, que afecta 25.000 treballadors i que contempla un plus de 150 euros per a aquest any i una pujada de l’1,3% per al qual ve. O el tèxtil, que ajunta 64.000 treballadors i es va tancar amb un 0,5% per a aquest any i del 2% per al qual ve. «Cal tenir en compte que una cinquena part dels convenis firmats s’està tancant amb els salaris congelats», apunten fonts consultades de la CEOE. Per exemple el conveni de l’hostaleria, que a Catalunya s’ha prorrogat un any més sense increments. Els sectors més afectats per la pandèmia són on més travada està la negociació col·lectiva, «tot i que fins i tot en sectors on les restriccions no han tingut una afectació important els empresaris han aprofitat per bloquejar la negociació de convenis», apunta la secretària d’acció sindical de CCOO, Mari Cruz Vicente. Nombre rècord de llocs de treball vacants En paral·lel a aquesta pèrdua de poder adquisitiu que tots els agents socials donen per segura aquest any, les empreses espanyoles registren un rècord de llocs de treball vacants. Segons les últimes dades de l’Enquesta trimestral de costos laborals, a Espanya hi ha 119.212 cadires buides; el registre més gran de l’estadística disponible de l’INE. «Aquí es produeixen alhora dos fenòmens. «D’una banda, hi ha un desajust entre condicions ofertes i condicions exigides. I d’altra banda, no hi ha disponibles els perfils que les empreses demanen», explica l’investigador de Fedea Marcel Jansen. És a dir, part d’aquest rècord de vacants s’explica perquè les empreses no paguen prou per atraure els treballadors que demanen. Aquest ‘pay them more’ que va xiuxiuejar el president dels EUA, Joe Biden, als seus empresaris i al qual s’agafen els sindicats per explicar el fenomen. «Algunes dades ens haurien de fer reflexionar. Aquest estiu els empresaris del camp es queixaven de falta de mà d’obra i 15.000 jornalers han marxat a fer la verema a França. No crec que se’n vagin perquè els encanti viatjar. Alguna cosa tindran a veure els salaris i les condicions d’estada», apunta la negociadora de CCOO. I l’altra part s’explica perquè estiguin o no disposades les empreses a pagar per això, no troben al mercat laboral el perfil que necessiten. «Més de la meitat de les empreses asseguren que tenen dificultats per trobar determinats perfils per cobrir vacants professionals. Per això, cal continuar insistint a aconseguir uns bons índexs de formació contínua o que els joves dirigeixin la seva formació a aquells aspectes que més necessiten les empreses», insisteixen des de la CEOE. «És una cosa comuna a nivell internacional. La pandèmia ha accelerat canvis en l’organització del treball i entre sectors i ara vivim un moment de transició», contextualitza Jansen. ¿Què passarà amb els salaris el 2022? Les previsions macroeconòmiques per a l’any que ve són d’intens creixement econòmic. Les últimes, les de l’FMI, apunten a una alça del 6,4% del PIB, i les oficials del Govern el pugen al 7%. Amb matisos, el consens és que l’economia durant el pròxim exercici creixerà, animada pel desplegament dels fons europeus. «Hi ha d’haver un repartiment d’aquest creixement i aquest repartiment s’ha de fer via negociació col·lectiva», apunta Vicente, de CCOO. «Estem en un moment en què, del que es tracta, és de consolidar la incipient recuperació», repliquen des de la CEOE. El director de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars, pronostica que els salaris creixeran a un ritme similar a l’actual 1,4%, «molt difícilment» per sota de l’1% i que les inaplicacions de conveni seran «mínimes». Un primer termòmetre per mesurar com evolucionaran els sous aquest pròxim 2022 el marcarà la imminent nova negociació del salari mínim interprofessional (SMI). Aquest any la patronal es va mantenir ferma en la seva aposta pels zero euros de pujada i aquesta reticència als increments va contagiar tota la negociació col·lectiva. Els sindicats coincideixen que, si ara els empresaris s’obren a augments, això pot contribuir a generar un efecte cascada. En el to i la predisposició de les negociacions també influirà una altra qüestió de desenllaç imminent: la nova reforma laboral del Govern. «Si hi ha acord, bastirem ponts; si no n’hi ha, segurament acabarà enterbolint», reconeix Hoya, d’UGT. ¿Una nova onada de vagues a la vista? L’absència d’un Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC) entre patronals i sindicats, un conveni de convenis que fixa les recomanacions per al conjunt de l’economia, ha llastat durant tot aquest any la firma de nous convenis i deixa a la inèrcia de cada sector els increments. Negociar-ne un de nou serà una de les assignatures del diàleg social entre patronal i sindicats durant el 2022. «Continuarem asseguts en les negociacions i, si hem de dir que no en algun moment, ho farem de forma educada i explicant les nostres raons, com fem sempre», afirmen des de la CEOE. La xifra que els sindicats posaran de sacada sobre la taula serà un increment del 2,5%. Un punt de partida que enerva les patronals. «El raonable és prendre mesures que no soscavin la recuperació de l’economia, com hem comentat. En aquest sentit, continuem apostant per la moderació i la prudència», repliquen des del grup empresarial. «Si la patronal no mou les seves posicions a partir de gener, haurem de recórrer a les mobilitzacions», avisa el responsable de negociació col·lectiva d’UGT. Cosa que pot despertar una conflictivitat laboral inactiva per la pandèmia, com ja està succeint en altres països, com els Estats Units. El nou ‘conveni de convenis’ està «avançat» a Catalunya Patronal i sindicats a Catalunya fa mesos que treballen al seu propi ‘conveni de convenis’, l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC). Segons explica el director de relacions laborals de Foment, Javier Ibars, les negociacions estan «avançades», sobretot en matèries d’igualtat, formació i prevenció de riscos laborals, i amb expectatives de tancar-se abans de finalitzar l’any. Fonts sindicals confirmen aquest treball conjunt, tot i que remarquen que encara hi ha una gran carpeta pendent: el teletreball. En aquesta matèria patronals i sindicats encara mantenen posicions allunyades, davant les reticències de les empreses a assumir nous costos i la voluntat de desplegar aquesta novetat organitzativa a un ritme més pausat.

Els salaris perden poder adquisitiu, mentre els llocs de treball vacants pugen a màxims històrics

Els sous per conveni creixen a l’1,4%; mentre que la inflació acumulada des de començament d’any és del 2,2%

L’INE va registrar 119.212 llocs de treball sense ocupar en el segon trimestre, la xifra més alta de l’estadística disponible

El més llegit