Incomplint els terminis marcats per l’article 134 de la Constitució, el Govern central ha enviat aquesta setmana a les cambres els Pressupostos per al 2022. Per raons professionals, segueixo, ajudo o, fins i tot, participo en els debats sobre Pressupostos des del 1993, quan es deia que els Pressupostos Generals de l’Estat són l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, pot reconèixer el sector públic i de les estimacions d’ingressos que es preveu liquidar durant el corresponent exercici i, per això, constitueixen una peça essencial en l’execució anual del programa polític del Govern. Són les matemàtiques de la política i, en aquest sentit, un dels debats parlamentaris més grans de l’any. Per això, ha sigut (menys en una ocasió) el líder de l’oposició que dona la rèplica al titular d’Hisenda que els presenta i defensa.