Veïns enxufats al sol

«Tenir una teulada potencialment instal·lable i no tenir plaques solars és com sortir de casa i deixar-se una aixeta oberta». Així de taxatiu és Daniel Pérez, membre de la junta directiva d’Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), quan se li pregunta per les comunitats de veïns que encara no s’han unit a la tendència de l’autoconsum energètic solar. Perquè d’acord amb aquesta patronal, que representa més de 400 empreses del sector, el 2020 es van instal·lar 596 MW de potència fotovoltaica per a autoconsum, xifra que suposa un augment del 30% respecte a l’any anterior. D’aquest percentatge, una gran part correspon a l’àmbit industrial (56%), tot i que la quota del sector domèstic representava el 19% del total, en comparació amb el 10% del 2019, un increment que UNEF qualifica de «creixement sense precedents». En un any marcat per la successió de màxims històrics en el rebut de la llum, l’opció de l’energia solar per proveir les llars d’electricitat està guanyant adeptes, no només en vivendes unifamiliars, sinó també entre edificis plurifamiliars. Però, ¿es poden instal·lar plaques solars en qualsevol bloc de pisos? En termes legals, la regulació no especifica cap impediment per a instal·lacions a les comunitats de veïns. És més, el Codi Tècnic de l’Edificació obliga des del 2008 a instal·lar plaques solars tèrmiques per a la producció d’aigua calenta sanitària als edificis de nova construcció. Fora d’això, Pérez especifica que qualsevol teulada és compatible amb aquest muntatge, fins i tot els edificis que tenen àtics amb pèrgoles. Només hi ha una excepció: el fabricat amb uralita, tot i que en aquest cas hi ha fons europeus específics per substituir-los si la finalitat és posar-hi plaques d’autoconsum. On sí que poden sorgir impediments és amb l’espai. S’ha de disposar d’unes dimensions mínimes per instal·lar un nombre de plaques determinat que proporcionin prou energia per proveir la despesa elèctrica comunitària. Per fer-nos una idea, des d’Endef, fabricant de plaques solars, indiquen que per a un bloc de 8 altures amb dues portes per pis i 53 metres quadrats de teulada recomanen una potència de 10 kWp (pic de quilowatts), que es tradueix en 33 plaques. Però això no és una ciència exacta i pot variar en funció de si hi ha piscina, garatge subterrani, el nombre d’ascensors... Per això, quan el 33% dels veïns estiguin a favor del projecte (mínim exigit per la normativa d’autoconsum fotovoltaic), Pérez aconsella contactar almenys amb tres empreses per demanar-ne un estudi i un pressupost. Després de consultar cinc empreses especialitzades del sector que ofereixen servei a comunitats de propietaris, per a un bloc sense ascensor del centre de Madrid, amb una teulada de 50 metres quadrats, sense inclinació i una despesa comunitària mínima de 200 euros mensuals, es necessitarà una potència mitjana de 4 kWp. Això es tradueix en unes 7-12 plaques. Quant a la inversió, la forquilla de preus per a aquestes característiques oscil·la entre els 5.000 i 9.700 euros. En aquest sentit, des de Selectra calculen que per a una comunitat amb més zones comunes el cost de la instal·lació podria arribar als 15.000 euros. El que pot semblar una gran despesa «s’ha de veure com una inversió a llarg termini», comenta Daniel Pérez, que assegura que s’amortitza en una mitjana d’entre cinc i 10 anys. En el cas d’EDP, per exemple, el cost és de gairebé 6.000 euros i des de la companyia asseguren una amortització de 1.300 euros el primer any. Tenint en compte que aquestes instal·lacions tenen una vida útil de 30 anys, en aquest període la quantia superaria els 34.000 euros. D’altra banda, amb Svea Solar l’amortització total arriba als 10 anys i suposa un estalvi anual de 820 euros. Proveïment propi Però això no queda en un simple estalvi comunitari, sinó que les plaques poden proveir els propietaris a les seves vivendes sempre que es compleixin alguns requisits, com que tots els veïns estiguin connectats al mateix centre de transformació o tenir una distància màxima de 500 metres entre la vivenda i la planta fotovoltaica. En cas d’escollir un sistema d’autoconsum col·lectiu, «l’import que hi ha d’invertir cada vivenda sol ser d’aproximadament entre 2.500 i 4.000 euros i l’estalvi dependrà dels hàbits de consum de cada usuari, oscil·lant en una mitjana d’entre 250 i 500 euros anuals», calculen des de Selectra. S’ha de tenir en compte que, a més de la possibilitat de finançament que donen les companyies del sector, «el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha distribuït entre les comunitats autònomes 450 milions, ampliables a 900 milions, del fons Next Generation per al desenvolupament de l’autoconsum i de l’emmagatzemament en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència», explica Paula Santos, directora tècnica d’UNEF. Aquestes ajudes poden arribar a tornar fins a un 50% del cost de la instal·lació. En el cas de l’IBI, es pot obtenir una deducció de fins al 50% de la quota íntegra en funció del municipi i l’immoble i, a més, cada veí es podrà deduir l’IRPF de la instal·lació a la declaració de la renda.

Veïns enxufats al sol

Equipar un bloc de pisos per a l’autoconsum solar pot costar entre 5.000 i 9.700 euros

El més llegit