El risc de desproveïment energètic plana sobre l’hivern europeu

La Xina ha paralitzat part de la seva producció industrial i milions dels seus ciutadans conviuen amb les apagades. Les cues davant les gasolineres tornen a ser part del paisatge al Regne Unit, com ho van ser durant la crisi del petroli en els convulsos anys setanta. Els preus de l’electricitat baten rècords gairebé diaris a Espanya i altres països d’Europa, on algunes empreses químiques i de fertilitzants han reduït la seva producció pels costos prohibitius de l’energia. L’Argentina anuncia pujades del 30% al rebut de la llum. I el Brasil redobla la factura elèctrica després que la seva pitjor sequera en 90 anys hagi enfonsat la producció hidroelèctrica. Cada país té les seves pròpies circumstàncies, però a l’unir els punts d’aquest mapa inconnex, acaben convergint en els mercats internacionals de l’energia. Els preus del gas natural, el carbó i, en menor mesura, el petroli estan desbocats, una tempesta perfecta propulsada pels desequilibris entre l’elevada demanda que acompanya la recuperació i les limitacions d’una oferta que està tenint dificultats per normalitzar-se després de l’aturada de la pandèmia. Europa i algunes regions d’Àsia concentren les preocupacions per augment generalitzat dels costos de l’energia, que amenaça de travar la pròspera recuperació, mentre creixen les advertències sobre un possible desproveïment al Vell Continent si l’hivern en potència acaba sent més cru del normal. «Van començar sent episodis independents, però han acabat creant una crisi energètica global», assegura en una entrevista telefònica Carlos Torres, cap de Mercat Elèctric i Gas de la consultora noruega Rystad Energy. Els problemes a Europa van començar amb un hivern més fred i llarg de l’habitual, que va deixar les seves reserves de gas natural en els nivells més baixos de l’última dècada. D’estar al 94% fa un any, vorejaven el 72% a finals de setembre, segons dades de Gas Infrastructure Europe. En circumstàncies normals, els dipòsits s’omplen a mesura que amaina la demanda amb l’arribada del bon temps, però ni els esdeveniments climàtics extrems de l’estiu passat ni els llegats de la pandèmia van ajudar a estabilitzar la situació. «La pandèmia va reduir significativament la producció de gas i està tardant a reactivar-se. No és tan senzill com reobrir les aixetes», apunta l’analista Toby Whittington des d’Oxford Economics. «La producció del mar del Nord, llastada per problemes de manteniment i algun incendi, ha sigut bastant decebedora. Rússia, per la seva part, va tenir un hivern tan fred que ha prioritzat la recàrrega dels seus inventaris sobre les exportacions a Europa». Tampoc ha ajudat la baixa producció eòlica durant la primavera i els rècords batuts pels preus del CO2 al mercat d’emissions europeu. Una suma de factors que ha quadruplicat els preus del gas des de principis d’any, d’acord amb la cotització del TTF holandès de referència a Europa. Competència pel gas natural liquat Tot i que el gas només genera una cinquena part de l’electricitat consumida al continent, té una influència desmesurada en la composició del preu de la llum i aporta el 45% de l’energia utilitzada per escalfar les llars europees. Les estretors del mercat actual han empès alguns socis comunitaris a incrementar les compres de gas natural liquat dels Estats Units o Qatar, però estan topant amb una ferotge competència del Brasil o la Xina, que paga per sobre dels preus del mercat per assegurar-se el subministrament. Aquests desajustos arriben en plena transició energètica a la Unió Europea, que aspira a reduir en un 55% les seves emissions el 2030, una retallada més accentuada que el dels seus grans competidors geopolítics. Aquest objectiu deixa poc marge per recórrer a altres fonts més contaminants, però la conjuntura del mercat tampoc ajuda. No hi ha alternatives barates. El barril de petroli de referència a Europa cotitza al preu més alt dels últims tres anys, mentre la demanda de carbó s’ha disparat a tot el planeta malgrat els tancaments de mines i la desinversió en el plat més brut del menú energètic. Transició ecològica pel mig «La transició ecològica no té la culpa del que està passant», opina l’analista de Bruegel, Simone Tagliapietra. «Aquesta és una crisi de preus centrada en els combustibles fòssils que, si alguna cosa demostra, és que cal accelerar la transició». Els experts descarten que aquesta sigui una crisi estructural per l’esgotament de certs combustibles fòssils. «En general hi ha prou reserves de gas, petroli i carbó per satisfer la demanda. El problema és que amb la transició energètica moltes companyies estan qüestionant les seves inversions en aquests sectors, cosa que podria provocar eventualment problemes de proveïment si les renovables no ocupen el seu lloc». La Unió Europea va dir aquesta setmana que no hi ha solucions fàcils per mitigar els preus estratosfèrics del gas, malgrat les demandes d’Espanya o França perquè aporti mesures addicionals a les ja adoptades per diversos països per reduir la factura de la llum que paguen els seus consumidors. Una idea que comparteixen els experts. «La por ara és que la crisi dels preus doni pas a un desproveïment de gas a Europa durant l’hivern. Aquest és el risc que observen els mercats i que fa que el preu no deixi de pujar», afirma Tagliapietra. Aquest eventual escenari és el pitjor dels malsons perquè augmentaria els costos de producció de les empreses, alimentaria la pujada dels preus i podria enfonsar el creixement europeu. Una concatenació d’efectes amb un sever cost social. Aquesta setmana, tant Rússia com els EUA es van comprometre a ajudar a estabilitzar el mercat de l’energia. Però d’altres prefereixen aferrar-se a l’opció més fàcil, la que podria oferir el cel: un hivern que no sigui massa llarg ni massa extrem. Una opció cada vegada més improbable ateses les sorpreses que guarda el canvi climàtic.

El risc de desproveïment energètic plana sobre l’hivern europeu

La demanda propulsada per la recuperació dispara els preus i desencadena una ferotge competència pels recursos

Els experts no creuen que aquesta sigui una crisi estructural, però temen que pugui frenar la sortida de la crisi

El més llegit