Com sobreviure en un poble sense caixers automàtics

Accedir a diners en efectiu s’ha convertit en una odissea per a gairebé 210.000 catalans que resideixen a 443 pobles i petits municipis on les entitats bancàries han optat per desconnectar els caixers automàtics i convertir-los en una cosa del passat. A Cornudella de Montsant, al cor del Priorat, hi estan acostumats, ja que la seva última màquina va ser eliminada el 2017. Tot i que en fa ja cinc anys, viure sense tenir un caixer s’ha convertit en un problema perpetu per a una població de 944 persones. Per retirar diners en metàl·lic els veïns han d’anar fins a Ulldemolins, a 20 quilòmetres d’aquesta vall d’interès turístic i enològic. «Això perjudica principalment les persones grans, molts no saben com utilitzar l’aplicació mòbil i els toca anar a altres pobles», lamenta Iolanda Espasa, dependenta de l’estanc. «Això sembla el tercer món, tot va avançant i aquí estem perduts». El poble compta amb dues petites oficines del Banco Santander i el BBVA, que estan obertes unes quantes hores durant els dies feiners. La segona és, en realitat, un petit despatx dins de l’estanc on una dona atén tràmits i dubtes dels clients. L’ajuntament estudia ara una proposta de Prosegur per instal·lar un nou caixer al poble. «Farem una consulta i si el poble decideix que vol tornar a tenir un punt de retirada de diners en metàl·lic veurem com fer-ho», assegura Salvador Salvadó, alcalde de Cornudella de Montsant. Un problema per als negocis Després del tancament el 2017 del seu últim caixer automàtic els veïns de Cornudella van reunir fins a 400 firmes en protesta, però no va canviar res. «Ens van dir que era inviable», apunta Salvadó. «Als bancs no els interessa posar-lo perquè perden diners, però perjudica als del poble i als que venen de fora», explica Josefina Porqueres, dependenta de Queviures Porqueres. L’impacte de la pandèmia de la Covid ha accelerat una digitalització forçosa que els bancs han aprofitat per aplicar retallades, que, segons el Banc d’Espanya, amenacen de crear un risc d’«exclusió financera», especialment per als més grans. Un 5,6% de la població de Tarragona (unes 45.425 persones) ha de desplaçar-se almenys cinc quilòmetres per retirar diners, i és la tercera demarcació catalana més afectada darrere de Lleida i Girona. Aquesta dificultat per accedir als diners en metàl·lic també perjudica els negocis del poble. «Ens afecta moltíssim perquè aquí venen molts turistes», assenyala Xavier Estivill, responsable del Celler Gritelles. La falta de caixers afecta especialment els comerços on es fan petits pagaments del dia a dia, com el bar, la fleca o l’estanc. «Hi ha productes com encenedors o segells que tenen un cost molt baix i que no podem cobrar amb el datàfon», assegura la Iolanda. «Amb les comissions que et cobren ens és impossible». A més, aquests negocis necessiten els diners en efectiu de forma constant per poder tornar el canvi. El problema va a més quan hi ha fortes tempestes, poc habitual a la zona. «Quan plou més del compte les operadores no funcionen, cau la xarxa i la gent no pot anar a comprar perquè el datàfon no funciona», assenyala Estivill. Aquesta cursa d’obstacles ha portat els veïns a intentar buscar alternatives, tot i que imperfectes, de pagament. «Quan els veïns de tota la vida es queden sense diners els podem apuntar en una llista i ja ens pagaran quan puguin», explica Anna Cortiella, fornera. «Però no ho podem fer amb els de fora perquè no els coneixem. I això són clients que perdem». Una retallada que creix Aquest juliol les alarmes van sonar a Calafell quan es va informar del tancament de diverses oficines bancàries i dels caixers automàtics d’un municipi amb més de 27.601 habitants. Els veïns i l’ajuntament van protestar per una decisió que desconnectava la zona del poble i Segur de Calafell, dos dels seus tres nuclis. Poques setmanes després, CaixaBank anunciava que malgrat el tancament generalitzat mantindria una sucursal acabada d’inaugurar al Vilarenc, a prop de l’àrea de la platja. Allà, una desena de persones esperen a ser ateses. El pla de reducció ha fet que es concentrin cues més llargues a la seva única oficina. «No hi ha ningú als despatxos», protesta una senyora. D’altres critiquen que només hi hagi un noi atenent, tan ràpid com pot, les demandes. «Tant els fem», lamenta el Luís, resignat als 74 anys. La forta pluja de final d’estiu obliga els clients, la majoria gent gran, a esperar dins de les oficines. «Amb el canvi d’oficines ens obliguen a moure’ns aquí i això per als que són més grans pot ser un problema», assegura. Des de l’oficina expliquen que la majoria de gestions presencials són de gent gran que no sap com utilitzar internet per mirar els comptes o fer transferències. «S’han de resoldre problemes que la pròxima generació ja gestiona des del sofà amb el mòbil», apunten. No obstant, els joves també estan molestos. «Si necessites treure 20 euros per anar a prendre’t unes canyes, has de venir des de Segur o Cunit fins aquí», protesta la Sònia, de 26 anys. «Han tret totes les altres oficines i caixers».

Com sobreviure en un poble sense caixers automàtics

Fa anys que els veïns de Cornudella de Montsant, al Priorat, protesten per una dificultat d’accedir als diners en metàl·lic que perjudica els seus negocis

El tancament d’oficines afecta gairebé 210.000 catalans i 443 petits municipis, i comença a arribar a nuclis urbans més poblats, com Calafell

El més llegit