Les cinc claus de la ‘reforma Escrivá’ de les pensions

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el primer bloc de la reforma de les pensions, dissenyat pel ministre José Luis Escrivá i pactat amb la patronal i els sindicats. Aquesta pretén allargar la vida laboral dels treballadors per assegurar nous fluxos d’ingressos que garanteixin el manteniment del poder adquisitiu de les pensions. El conclave ministerial ha aprovat el document com a avantprojecte de llei i aquest ara anirà al Congrés dels Diputats, on els partits podran introduir esmenes i modificacions i decidir si aproven o no finalment la norma. Aquestes són les principals claus de l’acord validades per l’Executiu. Revalorització segons l’IPC Les pensions s’apujaran a partir de l’any que ve en funció de com hagi evolucionat la inflació durant l’exercici precedent. Escrivá acaba amb les fórmules ‘ad hoc’ que en els últims anys havien imperat i que depenien del criteri que en cada moment aplicarà l’Executiu. S’utilitzarà com a base la mitjana de l’IPC entre el novembre d’un any i un altre. I en aquells exercicis que tanquin amb un IPC negatiu, les pensions no s’abaixaran, sinó que se’ls aplicarà un 0% de revisió. Així l’Executiu vol assegurar el manteniment del poder adquisitiu. Incentius per demorar la jubilació i penalitzacions per avançar-la La principal via per la qual Escrivá pretén disposar de més ingressos per al sistema públic és fent que la gent treballi i cotitzi més anys (i, per tant, retardi uns anys el fet de cobrar pensió). L’Executiu aposta per la via dels incentius, és a dir, premiar qui decideixi posposar el seu retir. Un mecanisme que inclou l’acord tancat ahir és donar el 4% més de pensió per cada any que es posposi el retir. Abans l’esmentat premi era del 2%. Els treballadors també podran escollir com a alternativa cobrar un xec d’entre 4.786 i 12.060 euros per cada any més de vida laboral. Si l’esperança de vida és alta, en total són menys diners, però es cobra de cop. En paral·lel als incentius per treballar més, Escrivá també disposa d’incentius per retirar-se abans. Abans els coeficients reductors que calculaven com s’abaixava la pensió eren trimestrals i ara són mes a mes i més alts al principi. Cosa que empeny a retardar, com a mínim uns mesos, la prejubilació. També pugen ostensiblement les penalitzacions per a les prejubilacions entre els treballadors amb salaris més alts, però aquestes no entraran en vigor fins al 2024 i ho faran gradualment. Fre a la jubilació forçosa El preacord tancat aquest dilluns limita a molt poques casuístiques que un conveni col·lectiu pugui obligar una persona a jubilar-se. Queda descartat sempre que l’esmentat treballador no tingui els anys de cotització mínims per retirar-se. També queda molt vinculat a l’obligació de reemplaçar l’empleat amb un contracte de relleu, indefinit i amb promoció de les dones en el cas d’aquells sectors més masculinitzats. Separació de fonts Una novetat d’última hora en l’acord és l’avanç en la separació de les despeses pròpies i impròpies que actualment assumeix la Seguretat Social, que entrarà ja en vigor el 2022. Per reforçar-la, l’Estat injectarà entre 22.000 i 23.000 euros per acabar de reparar el dèficit que arrossega la Seguretat Social a l’assumir despeses que no es financen directament amb la contribució dels cotitzadors, com pensions de viudetat o subsidis. Nous drets El primer bloc de la reforma de les pensions també inclou altres mesures, com l’equiparació en l’accés a les pensions de viudetat de les parelles de fet com si fossin matrimonis. Perquè això entri en vigor es donen sis mesos. Una altra novetat és l’obligació que les empreses o entitats públiques que tinguin estudiants en pràctiques cotitzin per ells, independentment de si els esmentats becaris perceben o no una remuneració. L’esmentada obligació entrarà en vigor en un termini de tres mesos.

Les cinc claus de la ‘reforma Escrivá’ de les pensions

Es cobrirà el dèficit actual de la Seguretat Social ja des de l’exercici 2022 amb la transferència d’entre 22.000 i 23.000 milions d’euros

El més llegit