Torrent: «El Govern va fer un nyap amb el repartiment d’ajudes a empreses i autònoms»

Roger Torrent (Sarriá de Ter, 1979) ha iniciat la seva etapa a la Conselleria d’Empresa i Treball amb l’objectiu de revertir el declivi en què viu el sector industrial català. El repte d’aterrar els fons europeus, aconseguir que la sortida de la crisi no se saldi amb més desigualtat i introduir la perspectiva ecològica són altres de les carpetes que té a sobre de la taula del seu despatx en el número 105 del passeig de Gràcia. Nissan és la seva primera gran prova de foc. En la pròxima reunió per a la reindustrialització de Nissan han de decidir els últims finalistes, ¿hi ha data? Sí, està prevista per al [divendres] 1 d’octubre. Soc optimista des d’un punt de vista de la continuació de l’activitat a les naus de Zona Franca, Sant Andreu i Montcada. I també estic convençut que serà un projecte associat a la transició de l’automoció cap a les zero emissions i que generarà valor afegit a Catalunya. ¿Amb els actuals candidats, l’ocupació directa –uns 1.600 llocs de treball– que manté Nissan està assegurada? Aquesta és una de les coses que hem d’acabar d’analitzar amb els diferents projectes. La nostra voluntat és que sigui així. Òbviament ens centrem en Nissan, però també hi ha altres projectes en el conjunt del país que ens han de servir per generar l’ocupació necessària que s’ha perdut amb el tancament d’indústries. ¿Està garantida l’ocupació entre els seus proveïdors, aquests 16.000 llocs de treball indirectes? Aquest és un element important. Entre altres coses perquè els fons NextGeneration estan molt lligats també a la cobertura del conjunt de la cadena de valor. Hi ha una voluntat a tot Europa de relocalitzar el màxim possible la producció. Els projectes que no s’ubiquin a Nissan poden ressituar-se a la resta del país Roger Torrent ¿És partidari d’apostar per un gran fabricant o per projectes més corals? Ha de ser un projecte de futur i això és el que hem de valorar ara. No menysprearia cap opció, tots són vàlids i tots són potencialment vàlids per a Catalunya. Vull dir, hem d’escollir el millor projecte per a Nissan, però això no significa que eliminem la resta, ja que potser es pot ressituar a la resta del país. ¿El o els projectes que s’acabin instal·lant a Nissan seran de rendiment immediat? Sí, seran d’activitat immediata; tot i que òbviament hi ha un procés de transició per arribar al 100% de productivitat. ¿Sobre aquest tema pensen el mateix que el Ministeri d’Indústria? Sí, hi ha sintonia, veiem la situació amb una visió molt similar. No és cert això que «la millor política industrial és la que no existeix» Roger Torrent Nissan no és l’única reindustrialització pendent. Han iniciat un nou Pacte Nacional per a la Indústria per mirar de revertir la pèrdua de pes del sector. ¿Per què aquest funcionarà quan l’anterior no ho va fer? En l’anterior es va executar la majoria del pressupost, cosa que no significa que tingués capacitat transformadora. Iniciem aquest Pacte perquè és una prioritat, no només d’aquest departament, sinó del Govern. Necessitem ordenar aquesta reindustrialització, necessitem instruments per fer-ho viable i el Pacte ho és. ¿Vol dir que ara és més prioritari que en l’anterior legislatura? Per a nosaltres és una prioritat absoluta. És cert que durant massa anys ha imperat aquesta idea del ministre [Carlos] Solchaga que deia que «la millor política industrial és la que no existeix». No, no és cert. Volem ser una administració proactiva, assumint part del risc, però també la potencialitat de creixement. I volem fer-ho de manera consensuada amb els agents socials. Aquesta setmana han anunciat una primera inversió de 20 milions, ¿amb quin pressupost comptarà el Pacte? Seria aventurat per la meva part definir primer el pressupost i després les mesures. Però òbviament hi haurà recursos. Un altre tema pendent són les ajudes Covid a empreses i autònoms. En la primera tanda van repartir 463 dels 993 milions disponibles. La segona es va tancar el 30 de juliol ¿Quants milions van repartir i quants en queden per assignar? Haurem d’esperar a tenir les dades de la segona convocatòria, que depenen de l’Agència Tributària. De tota manera, el nostre compromís és que no quedi ni un euro sense atorgar. El que estem fent amb les diferents convocatòries és resoldre el problema que va crear el mateix Govern amb el seu reial decret. Que és un nyap. Vam rebre 12.000 sol·licituds d’empreses per rebre ajudes en la segona tanda, però no vull avançar romanents Roger Torrent ¿Un mes i mig després de tancar la convocatòria no tenen les xifres per obrir-ne una tercera? Quan ens arribi la informació de l’Agència Tributària pagarem les ajudes [de la segona convocatòria] i sabrem el que queda. Són unes 12.000 sol·licituds, la informació de les quals hem de corroborar. No vull aventurar-me a parlar de romanents. Una altra ajuda pendent és la de treballadors en erto. El seu departament es va comprometre a estudiar-ho. ¿Hi haurà un nou pagament? És una cosa que es va plantejar en el Consell del Diàleg Social i allà hem de parlar-ho. La predisposició que ningú quedi enrere en aquest procés de recuperació la tenim tota. Aquesta setmana han presentat el seu pla de Govern i allà es comprometen a desplegar un salari mínim català [1.239 euros], ¿Com pensa fer-ho? Via concertació amb patronal i sindicats, és l’única via ja que no tenim competències per fer-ho legalment. El salari mínim català només podem desplegar-lo amb concertació, no tenim competències legals Roger Torrent ¿Però té alguna idea concreta? ¿Vincular-lo a la licitació pública? Hem de plantejar-ho al si del diàleg social. Afecta molts convenis i no ho podem fer sense diàleg ni acord. Foment i Pimec s’han mostrat en contra d’apujar ara el salari mínim interprofessional a 965 euros, ¿espera convèncer-los per apujar-lo a 1.239 euros a Catalunya? Hem demostrat que els acords en el diàleg social són possibles. La nostra voluntat és arribar a grans acords de país, sobretot en una legislatura en la que estem definint com i de què viurem en els pròxims 20 o 30 anys. I això ho hem de fer de manera compartida. Aquests temes s’han de posar a sobre la taula. Un altre debat incipient és la jornada de 32 hores setmanals. La Generalitat Valenciana està arrencant un pla pilot per provar-ho, ¿estudia una cosa similar? També a Escòcia tenen un programa així. És un debat necessari, però que hem de tenir amb els agents socials. Formo part d’un projecte polític amb unes prioritats, però no puc fer-ho sense obrir aquest debat al conjunt d’agents que tenen alguna cosa a dir. L’alcaldessa Ada Colau va dir en una recent entrevista que cap empresa tecnològica li havia demanat ampliar l’aeroport. ¿A vostè alguna empresa l’hi ha demanat? No, en aquests termes no. Però és evident que l’aeroport és un factor de competitivitat, que atrau talent i persones. En som conscients i estem disposats a parlar d’inversions, però especialment de com ha de ser aquest aeroport, de la seva gestió, de la seva relació amb els altres aeroports del país... És un debat complex i en el qual els criteris mediambientals havien de ser prioritaris. Això s’havia de fer en el marc del pla director i el que ens vam trobar va ser un xantatge d’Aena. Si no es feia com ells deien, retiraven la inversió. El que segur que no ajuda a la competitivitat és actuar amb ultimàtum i xantatges Roger Torrent ¿No ampliar l’aeroport resta competitivitat a l’economia catalana? El que segur que no ajuda a la competitivitat és actuar amb ultimàtum i xantatges. Això és vella política, és un model del creixement pel creixement i de fer les coses com al segle XX. I nosaltres volem un creixement sostenible i amb valors del segle XXI. El que ens hauríem de preguntar és si l’actitud del Govern espanyol i aquesta sobreactuació té a veure purament amb la infraestructura o amb la falta de consens dins del mateix Govern. Perquè l’ultimàtum es produeix el dia abans que la vicepresidenta segona [Yolanda Díaz] vingui al Prat a dir que no està a favor de l’ampliació. O el mateix passa a l’Ajuntament de Barcelona. Qui ha tingut una posició més homogènia i coherent ha sigut el Govern. Vostès també han tingut les seves diferències, com amb l’assistència o no a la manifestació en contra de l’aeroport o les versions diferents entre la foto del vicepresident Puigneró i la ministra de Transport i les declaracions que va fer el president Aragonès. Tenim una taula de treball on estan representats els departaments implicats i s’ha traslladat una posició conjunta i compartida per tot el Govern. L’important són les comunicacions formals i aquí hem sigut molt clars. ¿Tenen prevista alguna actuació perquè les empreses que van traslladar la seva seu social fora de Catalunya tornin? Específica, no. Tenim mesures perquè les empreses puguin instal·lar-se i prosperar a Catalunya i aquí l’important són les seus productives. Si tornen, benvingudes, però no fem campanyes específiques, perquè seria menysprear les que es van quedar i van aguantar les pressions polítiques que els demanaven anar-se’n.

Torrent: «El Govern va fer un nyap amb el repartiment d’ajudes a empreses i autònoms»

El conseller d’Empresa i Treball és optimista amb la reindustrialització de Nissan, els candidats a la successió de la qual es decidiran el pròxim 1 d’octubre

Obre la porta a una tercera ronda d’ajudes per a treballadors en erto de llarga durada i reconeix dificultats per poder desplegar un salari mínim català

El més llegit