La llarga ombra de la veda a l’anxova

La decisió de la Comissió Europea de prohibir, el juliol del 2005, la pesca d’anxova al Golf de Biscaia va tenir un gran impacte en la flota gallega i totes aquelles que depenien d’aquest calador. La decisió de tancament tenia per objectiu mantenir els nivells de producció suficients d’aquesta espècie per respondre a la demanda de 25.000 tones anuals de producte, cosa que va obligar les conserveres a importar anxova, entre altres regions, de l’Argentina i el Mediterrani. La veda es va aixecar el 2010 després de la recuperació de l’estoc d’aquesta espècie, però no sense conseqüències per a l’activitat pesquera de Galícia, el País Basc i França, concretament la Bretanya francesa. Ara, un estudi científic avalua els impactes socioeconòmics derivats de les mesures d’adaptació a la veda de l’anxova per a aquests tres territoris des del 2005 a l’actualitat. «Va ser un tancament de la pesca molt important per a aquestes zones i no hi ha estudis de valoració retrospectiva de respostes del sector a llarg termini i de com els sistemes productius i de gestió van respondre a aquest problema», introdueix el propòsit del projecte FishAdapt Sebastián Villasante, professor investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i coordinador del projecte d’investigació EqualSea. Els impactes associats a la veda de l’anxova han sigut dispars en funció dels territoris analitzats. Per a la flota gallega, que comptava amb 70 embarcacions dedicades a aquesta pesca, la impossibilitat de pescar va implicar la jubilació d’un gran nombre de treballadors de l’anxova. «Molts van haver de retirar-se, d’altres van haver de desballestar les seves embarcacions», explica Villasante. Ho exemplifica amb el cas concret de Cambados. La localitat de Pontevedra comptava amb una dotzena d’embarcacions dedicades a l’anxova. «El 80% dels seus ingressos provenien d’aquesta pesca», afirma l’investigador. La moratòria de veda de l’anxova va obligar molts treballadors del sector a reconvertir-se. Pitjor sort van tenir d’altres, i és que entre un 45% i un 50% de la flota es va veure obligada a desballestar o vendre les seves embarcacions. «El nivell d’incertesa era molt gran. Alguns armadors van continuar treballant, però d’altres no van poder. Alguns que estaven a punt de jubilar-se, es van jubilar. Els fills dels armadors que no veien clar el futur de la pesca van optar per vendre algunes de les embarcacions. La casuística va ser variada per al sector gallec», analitza Villasante. A Cambados, la veda de l’anxova no va arribar a traduir-se en el tancament d’un gran nombre d’empreses, però sí que va comportar una crisi important per a moltes. La mesura va tenir un impacte de gènere, explica Villasante, ja que no només va afectar els homes, és a dir, els mariners, sinó també totes les dones amb treballs vinculats a companyies conserveres on manipulaven el peix. «La resposta de les conserveres va ser portar anxoves del Marroc, del Perú i fins i tot anxova de l’Argentina per cobrir aquesta veta de mercat. Va ser la reacció d’un sector que pretenia continuar proveint a un mercat que continuava demandant. «És complicat recuperar aquests mercats si els perds. El sector va ser capaç de respondre als canvis», indica l’investigador de l’USC. La comparativa La comparativaEl que és el primer estudi internacional de les conseqüències de la veda de l’anxova revela com l’adaptació va ser diferent a França i a Espanya. Les primeres conclusions de la investigació apunten a una resposta a aquesta crisi més homogènia entre la flota gal·la. «El nombre de barcos que depenien d’aquesta pesca era menor. A Galícia i el País Basc teníem més diversitat de flota, i això va poder contribuir que la resposta de França fos diferent», reconeix. Les ajudes que van rebre els armadors bascos van ser lleugerament superiors a les que van rebre els gallecs. Els subsidis eren de 45 dies per a armadors i tripulants, a més d’un suplement que aportava la comunitat autònoma. «Entre els factors condicionants figuren que els barcos bascos eren més grans i portaven més tripulants, dos elements que constaven entre els barems establerts per rebre aquestes ajudes», matisa Villasante. «Galícia tenia, de mitjana, 12 tripulants davant els 15 de País Basc». La pesca es va tancar perquè estava en una situació crítica. «La biomassa en aquell moment estava en mínims històrics i es va apostar per campanyes de monitoratge de l’estoc. La investigació posa sobre la taula el gran impacte d’aquesta mesura per al cantàbric nord-oest i França. Una avaluació realitzada a través d’entrevistes als patrons grans i expatrons grans de Portonovo, Cambados, Portosín, Sada, Foz i Caión que pretén marcar el camí per al que pugui passar amb altres pesques d’aquest tipus com la sardina: «Són espècies molt sensibles i vulnerables al canvi climàtic», apunta l’investigador de l’USC. El projecte FishAdapt, que investiga com les comunitats pesqueres s’han adaptat a un canvi a gran escala: el col·lapse de la pesca de l’anxova entre el 2005 i el 2010 al Golf de Biscaia, està coordinat per Jennifer Beckensteiner i Olivier Thebaud, d’AMURE (Unitat d’Investigació Universitat de Bretanya Occidental). En el projecte també estan participant Raul Prellezo (AZTI), Sebastian Villasante, Ana Tubio i Mariana Herrera (Universitat de Santiago de Compostel·la), i la Federació Gallega de Confraria de Pescadors. Aquesta col·laboració s’emmarca també dins del projecte EqualSea-Transformative Adaptation Towards Ocean Equity, finançat pel Consell Europeu d’Investigació.

La llarga ombra de la veda a l’anxova

El 2005 va entrar en vigor la decisió de la Comissió Europea per mantenir els nivells d’estoc de l’espècie

La mesura va impactar de ple a la flota: part dels treballadors del sector van haver de reconvertir-se

El més llegit