¿Les assegurances pagaran els danys per l’erupció de La Palma?

El cas d’Espanya és un exemple mundial en els sistemes d’assegurament públic contra catàstrofes naturals, ja que disposa de mecanismes de mutualització del risc que no hi ha en altres països. Els propietaris de les vivendes afectades per l’erupció a La Palma seran indemnitzats per l’assegurança, sempre que tinguin contractada una pòlissa, ja que es preveu que l’àrea sigui considerada zona catastròfica. Les companyies d’assegurances no cobreixen els anomenats riscos extraordinaris. El Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS) és l’encarregat de recolzar els desastres naturals que no és possible preveure, i que per tant no poden ser objecte de càlcul previ de valoració per les companyies. Segons el consorci, l’organisme «indemnitza els danys produïts per fenòmens naturals o derivats de fets d’incidència política o social, a condició de tenir subscrita una assegurança per a les persones o béns afectats». Aquests són els considerats riscos extraordinaris * Fenòmens naturals com inundació extraordinària, embat de mar, tempesta ciclònica atípica (tornados i vents amb ratxes superiors a 120 km/h), terratrèmol, sisme submarí, erupció volcànica, caiguda d’aeròlits. * Fets violents com a conseqüència de terrorisme, rebel·lió, sedició, motí o tumult popular. * Actuacions de les forces armades o de les forces i cossos de seguretat en temps de pau. Condició indispensable per cobrar una compensació És imprescindible comptar amb una assegurança al corrent de pagament en què s’especifiqui la cobertura de la vivenda o bé perquè aquesta entitat pública assumeixi els danys. ¿Com funciona el Consorci de Compensació d’Assegurances? Qualsevol assegurat paga una part a la seva companyia d’assegurances que es destina al consorci per cobrir riscos extraordinaris. Tot el parc automobilístic, les persones i almenys el 76% de les vivendes estan assegurats contra catàstrofes naturals gràcies a aquest ens públic. El 69% del que paga el consorci és per inundacions. Quan es produeix un desastre i els danys se situen per sobre d’un nivell determinat, el consorci entra en acció aportant recursos reassegurant les pèrdues en funció de la prima (algunes de subvencionades, com al sector agrari). ¿Hi ha risc d’impagament del consorci? Si les catàstrofes augmenten, el consorci pot tenir dificultats. El 2017 i el 2018, per exemple, el consorci va tenir pèrdues per efectes de la sequera i la calamarsa, i va ser necessari el mecanisme de la reassegurança. Però el consorci disposa d’un capital romanent per fer front a les catàstrofes naturals, que ha arribat a estar entorn dels 9.000 milions d’euros. Segons el consorci, la seva funció és també protegir els creditors per contracte d’assegurança (assegurat, beneficiaris i tercers perjudicats) en els casos de companyies en liquidació encomanada al consorci, o que es trobin en situació de concurs de creditors. L’Estat és el garant final del pagament, tot i que no ho pagui directament amb els Pressupostos. ¿Existeixen assegurances especials per a empreses? Una altra qüestió són les assegurances empresarials, a les quals el consorci sempre exigeix algun tipus de franquícia per evitar desestabilitzar el sistema. Així, el consorci aplica una franquícia del 7% en desastres industrials. Si s’inunda una empresa siderúrgica és fàcil que els costos de reparació superin els 15 milions d’euros. O si cau un generador elèctric, els costos arribaran a més d’un milió d’euros. Entre els models de càlcul de prima basats en el risc i un sistema mutualitzat hi ha diferències. Si es contracten més assegurances el preu de les primes tendeix a baixar. Més assegurances, primes més baixes El fet que es gestionin millor les alertes meteorològiques i que hi hagi una activitat asseguradora més gran beneficia l’estabilitat de les primes que apliquen les companyies d’assegurances i minimitza els efectes dels desastres naturals. Fa 30 anys a Espanya hi havia uns 20 milions de pòlisses d’assegurança i actualment n’hi ha almenys 120 milions. Com a conseqüència, tot i que els desastres naturals augmentin localment, les companyies d’assegurances equilibren o han d’equilibrar les compensacions als seus clients amb la pròpia diversificació d’ingressos i una política encertada d’inversió de recursos. Però el context de baixos tipus d’interès i l’escassa retribució dels títols de renda fixa en què inverteixen les companyies d’assegurances tendeix a complicar la gestió dels comptes de resultats. ¿El canvi climàtic afecta el sector assegurador? Sí. L’efecte macroeconòmic del canvi climàtic impulsa nous mecanismes d’autodefensa per part dels particulars en forma d’assegurances. Els fenòmens climàtics extrems generen un incentiu per voler assegurar béns i les primes han tendit a pujar. Malgrat que el consorci és una entitat pública adscrita al Ministeri d’Economia, els fons amb què fa front a les indemnitzacions no procedeixen de l’Estat. Els diners per afrontar els sinistres per riscos extraordinaris procedeixen de les primes que els assegurats paguen per cobrir els seus riscos. Un petit percentatge d’aquests ingressos que cobren les companyies d’assegurances van a parar al CCS, que s’encarrega de la seva gestió. En el cas de les pòlisses de vehicles hi ha una quantitat fixa per cobrir accidents amb vehicles no assegurats.

¿Les assegurances pagaran els danys per l’erupció de La Palma?

La majoria dels desastres o riscos extraordinaris a Espanya es deuen a inundacions

El més llegit